Cristina Correro: “Els meus fills em comenten que a classe són dels pocs que llegeixen”

BarcelonaEl meu itinerari lector comença a la falda de la meva àvia, escoltant cançons, cantarelles i participant en els jocs de falda d’una família nombrosa. Per part de pare són més de vuit germans, i tots els cosins coincidíem al terrat de l’àvia per jugar, cantar i escoltar contes populars. La meva mare també ens explicava moltes històries mentre dinàvem.

El plaer de llegir comença escoltant.

— D’àlbums, en vam tenir pocs. Per a mi, la literatura escrita comença a primària, especialment amb els llibres d'Els Grumets de la Galera, amb Sorribas, Carbó, Teixidor i autores com Maria Lluïsa Solà, Astrid Lindgren, i Maria Gripe.

Segueix.

— Durant el batxillerat no em vaig desenganxar de Les Millors Obres de la Literatura Catalana d’Edicions 62, la col·lecció groga, i les d’obres de literatura universal, la col·lecció verda. A la facultat de filologia de la UB vaig devorar Carner, Riba, Arderiu, Rodoreda, Roig, Wolf, Martí i Pol...

Quin d’aquest bagatge has pogut contagiar als fills?

— La diversitat en l’oferta i la tipologia de llibres que ara tenen a l’abast no és comparable amb la que teníem nosaltres als anys 70. D’això me’n vaig adonar aviat, i per això en vaig voler fer una tesi doctoral. La literatura havia canviat. Jo he après molt d’ells, perquè la majoria d’autors actuals no existien a la meva època i, per tant, els descobríem alhora.

Què t’agrada observar en la manera com llegeixen?

— Que continuïn motivats per anar a comprar llibres a una llibreria. M’agrada que hi hagi perfils diferents. Seria molt trist tenir fills que fessin el mateix que fem nosaltres, que llegissin el mateix que llegíem nosaltres. Us imagineu que nosaltres llegíssim encara el que llegien els nostres pares? Cadascú ha de trobar el seu camí.

Què t’amoïna?

— Moltes vegades, quan els meus fills tornen de l’Institut, em comenten que a classe són dels pocs que llegeixen. Això em preocupa. No hem sabut engrescar prou des de l’escola, des de casa.

Concretament, com es pot regalar un llibre a un adolescent i encertar-la?

— El coneixes bé, aquest adolescent? Saps realment què li agrada? Perquè potser li hauràs de regalar quelcom que tu desconeixes: una versió de còmic de la novel·la que li vols regalar, o una ficció digital, o una novel·la gràfica. L’error és escollir un llibre que t’hauria agradat que et regalessin a tu.

Hi ha regals que semblen un retret: et regalo un llibre per tal que et sentis culpable de no llegir-lo.

— Mira la persona que tens al davant, escolta-la i observa quins son els seus gustos. No la castiguis, no la jutgis, no et facis pesat. Acompanya-la, guia-la, i desenvolupa la capacitat de resiliència. Tingues paciència.

Heu viscut vuit anys a Alemanya i en fa sis que sou a França.

— Els meus fills parlen força llengües i estan oberts al canvi. Tenen arrels aèries. Estan avesats a noves situacions i a estar en contacte amb persones d’arreu del món.

Què has vist fer fora que caldria fer a Catalunya?

— A França, per exemple, llegeixen molt a totes les etapes escolars. El ministeri fins i tot fixa què has de llegir cada any escolar. Això està molt bé tenint en compte que a Catalunya les hores de formació que tenen els futurs mestres és insuficient i sovint surten de la facultat sense saber quins llibres tenen a l’abast.

A cada escola hi hauria d’arribar un exemplar de 'Lectures que fan lectors'.

— És una eina per a mestres, bibliotecaris, pares, mares i mediadors sobre la literatura infantil. El llibre respon a preguntes com ara quina mena de llibres hi ha al mercat o com s’elabora un pla lector.

Què hi recomaneu?

— Caldria millorar l’ensenyament i l'aprenentatge de la lectura i la literatura. Fugir del comentari de text, de l’exercici de buscar les figures retòriques d’un text, i compartir més les lectures entre iguals. Les lectures serien més temptadores, si a classe es parlés de noves tendències, de modes.

Acabem. Què et sembla especialment complicat de la feina de mare?

— Potser és la tasca més difícil que hi ha. Jo acompanyo sempre que puc, quan no estic viatjant. No puc donar consells perquè faig el que puc. Cuido les converses i els moments d’oci familiar, i sobretot intento parlar i escoltar.