Anaïs Baranda Barrios: "El més dur de la maternitat és assumir que els nostres fills no seran sempre feliços"

BarcelonaJo ja puc dir a la meva filla que un nen pot vestir com vulgui, que tant és que dugui pantalons o tutú tal com fa ella, però ella se’n va a classe i hi trobarà altres nens que li diguin que fer això és cosa de nenes. O que diguin que una nena sembla un nen només perquè duu el cabell curt. Aquesta mena de comentaris fan pressió sobre els nostres fills i no els podem controlar. En tot cas, quan ens ho expliquen a casa, en podem parlar.

Però a casa, tot i parlar-ne, poden veure que el pare fa unes coses i la mare unes altres.

— Això implica una reflexió profunda. Realment, a casa nostra, les feines que impliquen un esforç físic les sol fer el pare i jo acostumo a fer les que impliquen un esforç mental. Ho he parlat amb la meva parella i som conscients que, al final, sense voler, sí que estem establint uns rols segons el gènere. Per tant, intentem sortir de la nostra zona de confort i fer tots dos de tot.

Per què cal vigilar tant en els aspectes de gènere?

— Perquè és important que cada nen i cada nena se senti feliç amb la seva manera de ser i d’expressar la seva personalitat. Em sembla molt injust que ja, des de ben petits, els posem límits que considero absurds.

Com fas de mare?

— Intento posar-me en el lloc de la meva filla i ho faig recordant quan jo era una nena i la manera com m’afectaven les coses. Intento recordar com m’hauria agradat que haguessin reaccionat els adults, com m’hauria agradat que em parlessin en un moment o altre. Sovint volem que els fills es posin a l’alçada del nostre raonament com a adults i no som conscients que el seu cervell està en una fase molt diferent de la nostra. Per tant, cal que fem l’esforç de raonar d’acord amb la seva edat. Ara, en cas de dubte, la guia sempre és l’amor.

Què et sembla especialment dur?

— Trobo que el més dur de la maternitat és assumir que els nostres fills no seran sempre feliços. I potser ja està bé que sigui així. Sovint ens obsessionem amb que no estiguin tristos o es preocupin, però tot això forma part de la vida i, encara que ens dolgui, cal deixar-los transitar per moments difícils.

Als 8 anys les amistats comencen a complicar-se.

— Ho observo en la meva filla, que ara viu aquest moment de descobrir que no totes les amigues de sempre encaixen bé amb la seva manera de ser. És un moment difícil per a ella perquè comença a descobrir que amb algunes se sent a gust i amb altres no, i no és gens fàcil trencar lligams i fer l’esforç de trobar noves amistats.

Què li aconselles?

— Li explico que els millors amics són les persones que ens fan sentir bé al seu costat. Li dic que és normal no posar-se d’acord i discutir, però que si no t’acabes d’entendre amb una persona, no passa res si te n’allunyes. Com també hi haurà altres persones que s’allunyaran de tu.

És difícil bregar amb les emocions.

— Molt sovint els adults no som capaços de gestionar de manera correcta les nostres emocions, i encara volem donar lliçons. No serveix de res dir als fills una cosa si després te’n veuen fer una altra.

Bé, sí que serveix. Els fa entendre que el món és complicat.

— Sovint procurem mantenir els fills dins d’una mena de bombolla on només hi poden haver coses bones. La meva filla m’ha vist plorar i li he explicat que em sentia trista, li he explicat el motiu. També m’ha vist enfadada o preocupada. No la vull neguitejar, però tampoc em sembla bé ocultar-ho. D’aquesta manera, quan ella té aquests sentiments, recorda que la seva mare també va sentir coses similars. Crec que viure tots aquests sentiments amb la naturalitat més gran possible és una manera d’oferir-li seguretat per tal que pugui expressar tot allò que duu dins, sigui el que sigui, sense que se senti malament per fer-ho.

Explica’m un moment alegre.

— No fa gaire, un dia que no anava a l’escola, li vaig dir que tenia tota la cuina per a ella, amb l’única la limitació de no encendre fogons ni forn. Ella s’hi va estar força estona entretinguda, preparant un pastís amb galetes, iogurt, crema de cacau, fruita, crema de cacauets... Doncs li va quedar boníssim. El vam devorar. Veure-la tan orgullosa i satisfeta del seu pastís no té preu.