Mama, papa, vull un iPhone!

Arriba el dia que per aquella boqueta surt la gran demanda: que els Reis li portin un iPhone. Carreguem-nos de valor per dir no amb contundència i per buscar algunes raons de pes: que encara no té edat per a un mòbil d’aquestes característiques, que no ens el podem permetre ni nosaltres o que encara l’estem pagant; però diguem-ho en veu dels Reis de l’Orient, que serà més amable.

Sovint ens veurem sota la pressió d’escoltar: “El tenen tots els nens i nenes de la classe”. O bé: “A la Marta, els seus pares l’hi compraran”. I també el mític: “Aquest trimestre he tret molt bones notes i m’he portat molt bé”. Els adolescents ens poden fer ballar el cap i fer-nos dubtar, però tornem a pensar en el preu de l’artefacte i de seguida tornarem a plantejar-nos com cal la idea de premiar amb un iPhone un marrec.

Sabem que en algun moment ens tocarà donar resposta a la petició -si no és als 8 anys serà als 13- i no cal que fem la comparativa amb el que demanàvem nosaltres quan teníem la seva edat, perquè les coses han canviat. Ens ho hem de repetir tantes vegades com faci falta fins a arribar a acceptar-ho. Perquè no sempre som un exemple a què agafar-nos per reforçar la negativa: només cal fixar-nos en el drama que suposa haver-nos oblidat el carregador a casa o com correm quan surt el senyal de bateria baixa.

Més enllà de parlar del regal i del seu preu, m’agradaria formular algunes qüestions als pares i mares per quan sorgeixen aquests dubtes: de qui serà aquest telèfon? Qui el paga o qui diposita la informació? Hi haurà un acord d’ús del mòbil? Per exemple, quan seiem a taula per sopar, ¿els mòbils estaran desats o allà sobre? I en aquest cas no només em refereixo als adolescents, sinó als adults de la casa. Recordem que nosaltres som els seus referents i el nostre comportament, també en relació amb el mòbil, els servirà de guia. Els donarem exemple, doncs?

I, finalment: ¿estem preparats per acompanyar els nostres fills i filles en l’ús adequat de les noves tecnologies? Aquesta última pregunta significa formació per a nosaltres. Hauríem de saber utilitzar el seu dispositiu, així com les aplicacions i xarxes socials que utilitza. Ens cal temps per destinar als seus coneixements tecnològics i interès per saber a què, amb qui i com juguen. Però també per treballar la comunicació familiar i el clima de confiança per aclarir dubtes, i detectar i evitar possibles perills. I és que no es tracta només de regalar un iPhone, sinó que els estem obrint la porta a un món ple de riscos i oportunitats. Se’ns gira feina, però pot ser apassionant.

Iris Roch és consultora a Cafè&Social Media