Ioga en família: la comunicació flueix

La pràctica del ioga en família ajuda a obrir un nou canal de comunicació entre pares i fills i, també, reforça el de la parella. És una disciplina que ajuda a fer fluïda la comunicació i a millorar l’atenció i la gestió de les emocions. Aquesta és la conclusió a què han arribat tant Maria Anguita, directora de Yoguitos Europa i amb una llarga trajectòria com a professora de ioga i empresària, com Verònica Cobos, educadora social de formació i professora de ioga per vocació, amb molta experiència en el tracte amb infants i famílies.

Totes dues comencen a treballar amb famílies amb fills a partir de 3 anys, quan els infants poden entendre millor les postures i les recomanacions, encara que es treballi des del joc. Tant Cobos com Anguita també tenen molta experiència en ioga per a embarassades o en ioga tot just per a després del part, quan el nadó és sempre amb la mare i s’integra en l’exercici. I també són expertes en ioga per a nens, a les escoles, casals o esplais.

Cobos, mare de dues nenes de 5 i 2 anys, sempre ha estat vinculada al món de l’educació. Quan ensenya ioga a les famílies comprova que, “ràpidament, els nens milloren l’atenció i la concentració, són capaços de relaxar-se i preservar la seva manera natural de respirar”. “També aprenen a frenar el ritme que els pares i els adults, en general, portem. En estar més atents, són més conscients del cos, saben escoltar, observar i sentir”, detalla. De cara als pares, Cobos detecta que “de vegades, en el nostre dia a dia, parlem molt però no diem res”. “Els pares tenen uns rols assignats i els costa molt deixar-los a banda. És el que aconseguim a les classes de ioga en família: veure’s com el jo que soc i tractar l’altre, el fill, d’igual a igual”, explica. “És molt important -aconsella- que els pares desconnectin de la seva etiqueta de pares. A una classe de ioga no pots estar patint per si el teu fill es belluga, no fa la figura perfecta, no es concentra o es cansa... Dinamitzar la sessió i explicar què s’ha de fer és la meva feina. La dels pares i els fills és gaudir, desconnectar del que passa fora i connectar-se amb ells mateixos i conèixer-se més”. “A les classes per a pares i nens he descobert com puc treballar aquesta relació d’una manera extraordinària”, afirma l’educadora.

L'autoconeixement, clau

El ioga en família esdevé una activitat per ser i col·laborar com a equip, però també s’hi aprèn que cadascú com un únic individu és important. L’autoconeixement és clau en el ioga. És per això que a les classes de ioga en família, tant adults com nens aprenen a conèixer-se més interiorment, a reconèixer les emocions i a descobrir la seva personalitat i les capacitats. Els pares també aprendran a conèixer més i millor els seus fills, respectant els seus ritmes d’aprenentatge. El primer pas és conèixer-se personalment i així sabran valorar-se i acceptar-se tal com són. A més, poden treballar la consciència corporal i aprendre bons hàbits de salut plegats.

Cobos reflexiona: “Quan deixem aquest rol és quan realment podem fer un treball profund i efectiu, perquè no hi ha una comunicació des d’un personatge, des d’un paper que adoptem i que els adults tenim molt integrat, un rol molt marcat i concret, sinó des d’una persona que es comunica amb tot el seu ésser, des del cor”. “Quan comuniquem així, l’altre ho rep d’una manera transparent, sense filtres, sincera, perquè ja no depenem d’aquella estructura tan marcada, o d’aquella preocupació per ser bons pares o ser bons fills. Ens comuniquem amb transparència, sinceritat i amor... No vol dir que fora d’aquesta classe no ho fem, però segurament actuem d’una forma molt més condicionada, ja que hi poden intervenir més factors, com la parella, els germans, la família, la societat i aquest rol de pare o fill”, argumenta.

ELS NENS, MESTRES

Cobos no para de sorprendre’s sobre la intel·ligència i capacitat adaptativa dels infants: “A cada classe els nens són els meus mestres. Observant-los, podem percebre el que necessiten en cada moment: una classe més dinàmica, una de més tranquil·la, una només dedicada a l’atenció i concentració, etc. En realitat, són ells els que t’ho fan saber, només és qüestió de mirar, de sentir i veure què ens arriba de cada infant per poder-los ajudar en el seu desenvolupament i creixement”.

Maria Anguita afirma que la pràctica del ioga “estimula la capacitat d’aprenentatge i la motivació dels nens”. “Contribueix a millorar la concentració, els infants fan exercici físic i desenvolupen la seva consciència emocional. Els pares també guanyen en concentració, atenció i flexibilitat”, subratlla. Per a Anguita, tot són beneficis per a la família: “Disminueix l’agitació, es desenvolupa la capacitat d’atenció, l’escolta atenta i la concentració. També es redueixen els sentiments d’impotència i agressivitat, molt comuns en els nens, cosa que a llarg termini es tradueix en un equilibri emocional”. “El ioga millora el comportament general de les criatures, el seu rendiment acadèmic i la comunicació amb els pares”, afegeix.

A TRAVÉS DE JOCS I CONTES

Les classes de ioga en família estan enfocades a la relació entre pare i/o mare i fill/a. Els experts treballen la comunicació i relació entre ells i valors com l’empatia. “Ens posem en el lloc de l’altre per sentir les seves necessitats i així poder comprendre’l millor”, explica Cobos. Tant a Yoguitos com a Iogainens es treballa a través del joc i del conte i tant es pot treballar individualment com en parelles o en petits grups “per fomentar la cohesió” familiar. “Fomentem la comunicació, el joc, el riure, tocar-se i abraçar-se. Les famílies venen a practicar ioga per passar una bona estona plegats. Mai se’ls ha de forçar en les postures, se’ls ha de deixar tranquils perquè així tot flueix”, destaca Anguita.

Yoguitos ha dissenyat molt de material pedagògic sobre el món del ioga, com ara 30 targetes amb imatges de diferents postures, o un joc de cartes en tres idiomes (català, castellà i anglès) per ensenyar ioga d’una manera didàctica i entretinguda a tots els públics. A més, Maria Anguita ha publicat el llibre Yoga para pequeños exploradores (Planeta).

“Dels 3 als 6 anys, els petits s’ho passen molt bé fen postures senzilles com la papallona, la tortuga, el bosc... I de 7 a 12 ja busquen més el repte de l’equilibri i la força. Organitzem jocs com el pica-paret de ioga, el mag de ioga, que aconsegueix que tothom es converteixi en un arbre, per exemple”, apunta Maria Anguita. La concentració, l’espera i la paciència són claus en aquesta disciplina. “L’objectiu és aconseguir tenir la ment centrada en una sola cosa i no en vint més. Estar present en el que fas i que el que aprenguis a ioga ho portis a casa i a la teva vida quotidiana”, rebla.

El ioga a l'escola

El prestigiós informe FAROS (de l’Hospital Sant Joan de Déu) assegura que treballar l’educació emocional a classe millora el clima escolar, la relació entre els companys de classe i el mestre i fomenta aptituds i habilitats molt útils en el futur. Per això, diferents experts reclamen que l’educació emocional passi a ser una àrea curricular. Yoguitos ha aconseguit que el ioga sigui una extraescolar en centres públics i concertats. Una quinzena d’escoles de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, el Prat i Sitges ofereixen classes de ioga amb professionals de Yoguitos. I des de Iogainens també atenen una vintena d’escoles, esplais, centres esportius i llars d’infants de Catalunya i les Balears.