Eva Olivares i Busquets: "És important que els meus fills s’adonin que si no neteges tu, algú altre ho haurà de fer"

BarcelonaLa cuina sempre ha estat l’epicentre de casa. Tant el pare com la mare cuinen molt bé i, des de petites, ens van transmetre l’amor per la cuina a la meva germana i a mi. Per a mi la cuina no és només cuinar, és un espai de trobada, de converses, de caliu, de cuidar-se a través de l’alimentació i de gaudir plegats, i això és el que he intentat transmetre als meus fills.

Com aconsegueixes que mengin de tot?

— Cal tenir paciència. Tot i que a casa estiguin acostumats a tastar i a descobrir gustos nous, els nens acostumen a passar per èpoques en què són més selectius amb el menjar. Cal no forçar-los. Si els forcem només aconseguirem el contrari del que volem. Jo sempre els dic: si no ho tastes no pots dir que no t’agrada.

¿Deixar-los cuinar els ajuda a superar aquestes reticències?

— Quan deixes que els fills facin coses a la cuina et sorprens de la capacitat que tenen. Potser la primera vegada que trenquin un ou els caurà closca però els següents cops segur que ho fan millor. Pesar ingredients, remenar cuinats o pastar, hi ha un munt de coses que poden fer.

Què has après dels teus fills veient-los feinejar a la cuina?

— En general, els nens ens ensenyen que les coses s’han d’intentar. Ells sempre volen provar i ens ho demanen. La nostra feina com a pares i mares és fer-los veure que no passa res si alguna cosa no surt bé. Ningú neix sent un prodigi. Les habilitats es treballen.

Els nens solen sentir fascinació pels electrodomèstics.

— A casa tenim un munt d’aparells perquè les marques me’ls envien perquè els provi i a ells els encanta descobrir-ne les noves funcions. A més, com que a mi m’agrada molt la mecànica juguem a endevinar com funciona l’aparell. Un dels últims que ha entrat a casa i que els encanta és un forn de pizza elèctric però que cuina sobre pedra. Veure com reacciona la massa de la pizza segons si la coem al forn normal o al de pedra és fascinant.

Què aconselles si ens volem endur fills petits a comprar?

— Importantíssim fer una llista del que necessitem. Quan els meus eren petitons, vaig imprimir fotos dels aliments i les vaig plastificar. Preparàvem junts la llista agafant les targetes dels ingredients que necessitàvem i així ells, tot i no saber llegir ni escriure, m’ajudaven a confeccionar la llista. Ara que són més grans, els ensenyo a interpretar els preus, a fixar-se en la quantitat d’aliment que duu cada paquet per poder valorar quin surt millor.

Ja hem comprat i ja hem cuinat. Ara toca netejar.

— A mi no em sap gens de greu que els meus fills s’embrutin, però és veritat que és important explicar-los com poden fer les feines sense embrutar-se tant. És allò que a la cuina professional en diuen "davantal brut, mànigues netes".

No sé si un nen hi veu gaire diferència entre un davantal i unes mànigues.

— Tirar-nos farina pot ser molt divertit, però aprendre a cuinar de manera ordenada també és necessari. Tenir la cuina neta i endreçada és vital per cuinar amb comoditat. M’agrada la filosofia Arguiñano: mentre anem cuinant, anem netejant. Si ho deixem tot per al final, ens fa molta mandra, tant als grans com als petits. És important que els meus fills s’adonin que si no neteges tu, algú altre ho haurà de fer.

Com és el vostre dia a dia?

— A casa tots quatre som molt actius, tots fem esport i els nens fan diverses extraescolars. Això fa que ens faltin hores al dia i que l’organització familiar hagi d’estar molt ben lligada per no estressar-nos. Ens funciona molt bé, de tant en tant, tenir un cap de setmana tranquil, en què no fem plans i passem l’estona mirant una pel·lícula junts o jugant a jocs de taula. A vegades no som conscients de com estem de cansats físicament i emocionalment, i parar sempre és una bona eina. Cada persona ha de trobar la seva via d’escapament. En el meu cas és el ballet.

I quan el ballet no funciona?

— Els explico que tots tenim límits. Verbalitzar i comunicar-nos és bàsic perquè una família rutlli.

I què et dius a tu mateixa?

Valoro tot el que he fet. Sovint tenim la sensació que no fem res en tot el dia quan, en realitat, hem fet un munt de coses. Una bona manera de ser-ne conscients és llistar-les.