Famílies que eviten el sucre: "M’he sentit jutjada, creuen que és una mena de càstig que li imposo a la meva filla"

Barcelona“M’he sentit jutjada per altres famílies, creuen que és una mena de càstig que li imposo a la meva filla, com si l’estigués privant de coses. Però no em fan sentir malament, tot el contrari, a mi em fan pena els infants que no poden tenir una alimentació sana i bona”, explica la Daniela Reyes, mare de la Sara de set anys. Ella i la seva parella són algunes de les famílies que eviten el consum de sucre a la dieta dels seus fills.

La Marina, la mare del Sergi de cinc anys, també ho ha viscut: “Has de lluitar amb l’entorn social que no comparteix les teves idees ni les teves conviccions”, explica. Les dues coincideixen en el fet que gestionar aquesta situació és complicat perquè el consum de sucres i aliments processats està molt normalitzat en contextos infantils. Per a moltes famílies, implica una vigilància constant i haver de donar explicacions en entorns on les seves eleccions no són compreses.

De fet, la gran majoria dels infants en edat escolar pren berenars poc sans. Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya confirma que només el 22% dels berenars dels nens i nenes de Catalunya es pot considerar saludable i compleix les recomanacions de les autoritats sanitàries. Aquestes dades mostren la dificultat real de mantenir hàbits saludables en un context en què els productes ultraprocessats formen part de la rutina diària de molts infants.

Resistir a la pressió social

“A vegades hi ha situacions molt complicades, com la sortida de l’escola o als aniversaris, hi ha molt sucre, taules plenes de llaminadures, patates fregides, sucs processats, hi ha de tot i molt”, comenta la Daniela. Una de les estratègies que té aquesta família per intentar evitar que la seva filla mengi sucre quan hi té fàcil accés és fer que mengi molt a casa abans d’anar a la festa o celebració, perquè arribi saciada i sense ànsia, o bé portar-li el seu propi menjar i aconseguir que tingui menys interès per aliments no saludables. Algunes famílies, fins i tot, deixen d’assistir a certes celebracions per no haver d’exposar el seus fills al sucre. Aquest tipus de decisions, tot i ser coherents amb el seu model d'educació alimentària, poden comportar una sensació d'aïllament social per a pares i infants.

“S’ha d’anar en compte perquè quan les eleccions alimentàries no són lliures, la sensació de prohibició i de limitació extrema pot provocar l'efecte d'augmentar el desig per l'aliment, fet que es coneix com el valor hedònic i tenir un efecte rebot”, adverteix Andrea Arroyo, psicòloga sanitària i nutricionista clínica.

Quan el control excessiu pot ser contraproduent

“En situacions com les festes d’aniversari intento relaxar-me. Abans sí que era més obsessiva i intentava controlar molt el que la Sara menjava, però ho passava malament”, diu la Daniela. Segons l’evidència científica, certs estils de criança basats en la sobreprotecció i l’excés de control poden augmentar el risc de problemes de conducta alimentària. “Quan hi ha un estil de criança basat en la sobreprotecció materna, aquesta va acompanyada d'aquest excés de control, que pot ser controlar el que fan amb els seus amics fins al que mengen, i pot ser un factor de risc”, apunta Arroyo.

“És normal que si veus que la teva mare tracta certs aliments amb molta limitació, por o prohibició, això et marqui en el futur, la influència de les figures d’aferrament condicionen molts aspectes de la nostra vida adulta”, detalla Arroyo, també professora col·laboradora dels estudis de ciències de la salut de la UOC. L'actitud dels progenitors pot modelar de manera profunda les creences i actituds futures dels nens envers el menjar i el seu propi cos. La manera en la qual l’infant veu quines relacions tenen els seus pares respecte a certs aliments emmotlla la seva mirada. No obstant això, puntualitza que cadascú interpreta el missatge que rep dels seus pares de manera diferent i aquestes interpretacions poden portar a conseqüències diferents: per exemple, desenvolupar una relació poc sana amb el menjar o bé, al contrari.

El cost emocional de ser diferents

Algunes vegades, la filla de la Daniela, la Sara, ha plorat o s’ha queixat per no menjar el mateix que els altre nens: “Perquè els altres poden i jo no?”, recorda la seva mare. Una situació similar ha viscut la Marina amb el seu fill: “Jo li he hagut de dir que el pròxim dia li portaria galetes i a vegades, n’ha menjat per berenar més de les que m’agradaria o del que jo tenia com a expectativa”, comenta.

El fet que el consum de sucre en els berenars o esmorzars de les criatures estigui tan normalitzat genera una gran pressió social sobre les famílies que se surten de la norma, i fa que que es vegin assenyalades i diferents. “Com que la meva limitació del sucre no és igual que la d’altres pares i temo que el meu fill se senti diferent, acabo cedint. Crec que fer-ho suposa menys dany que el fet que el meu fill se senti exclòs”, reconeix la Marina. Entre la coherència alimentària i la protecció emocional, moltes famílies han d'aprendre a navegar en un entorn social que no sempre facilita aquest equilibri.

La doctora Arroyo, alerta que aquest sentiment de diferència podria tenir un efecte psicològic negatiu en els infants: menys autoestima, més inseguretat o sentir-se exclosos.

Trobar un equilibri saludable

“Quan la veig malament perquè li limito el sucre, és com un punyal que et claven al cor. Li dic que jo no li prohibeixo, que pot menjar-ne, però vull que sàpiga que no és bo per a la seva salut, que no li fa bé”, exposa la Daniela. “Ara que és petita, de la seva alimentació me n’encarrego jo i crec que com a mare, el millor és cuidar-la de certs aliments que no són bons”, afegeix.

Tant la Sara, de set anys, com el Sergi, de cinc, demanen permís a les seves mares per acceptar algun aliment amb sucre. “Ell em demana permís i jo cedeixo, però si veig que li costa posar el límit, doncs li poso jo, perquè considero que és massa petit com per posar-lo ell mateix”, explica la Marina sobre la seva experiència. La Daniela, si és puntualment, accepta que la seva filla mengi algun dolç, sobretot si el balanç del que ha menjat aquell dia és molt saludable. Aquest tipus d'acords familiars busquen ensenyar els infants a autoregular-se, respectant la seva maduresa i evitant imposicions estrictes que puguin ser contraproduents a llarg termini.

"Em preocupa que aquesta restricció pugui generar un efecte rebot en el futur, sempre ho tinc present. Hi ha una línia molt fina entre intentar fer-ho bé i, alhora, afavorir una mala relació amb certs aliments. Per això intento informar-me, llegir i també comentar-ho amb el pediatre", explica la Daniela.

La mare de la Sara creu que és molt important la manera com es comunica aquesta restricció: que la nena no ho percebi com un càstig ni com una prohibició negativa, sinó com un acte de cura cap a la seva salut, pensant en una millor qualitat de vida a llarg termini.

Flexibilitat alimentària, educació i pensament crític

Entre la prohibició absoluta i la permissivitat total, hi ha un punt intermedi: la flexibilitat alimentària. “El més recomanable és moure’s en una escala de grisos i de tolerància: limitar, però fins a un cert punt, ajustem el consum de sucre, però sense caure en els extrems”, assenyala Arroyo. Això implica permetre el consum de sucre de manera puntual i comunicar-ho de forma adaptada a l’edat de l’infant.

“Pots menjar-te aquest aliment, però no construirà la teva caseta de creixement, que és el teu cos, de la mateixa manera”, explica la Marina al seu fill. “Jo li dic què fa l'excés de sucre al cos, com si fos una adulta, però adaptant el llenguatge”, afegeix la Daniela. D’aquesta manera es fomenta la responsabilitat i l'autonomia en els infants, evitant el sentiment de culpa associat al consum d'aliments dolços.

Adaptar el missatge a l’etapa de l’infant és clau perquè entengui els motius de la restricció. “És necessari inculcar educació nutricional i pensament crític (adaptar-ho a l’edat), perquè són dos factors protectors molt importants”, adverteix Arroyo. Depèn de l’edat pot no entendre què són els hidrats de carboni o el sucre refinat, però en canvi, sí que pot comprendre que menjar molts dolços poden causar càries. La clau és fer servir exemples senzills i propers que ajudin els infants a interioritzar els conceptes.

Un dels moments més complexes per mantenir aquestes pautes és l'adolescència, una etapa plena de canvis. “Si es prohibeix molt de petits, pot despertar un desig intens que en l’adolescència o l’etapa adulta, en forma de revenja, es tradueixi en un consum excessiu. He tingut pacients que han arribat a robar diners”, adverteix Arroyo.

De fet, l’estudi de la UOC i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, publicat a la revista Nutrients, va analitzar 2.163 berenars de 734 famílies catalanes amb infants entre els tres i els dotze anys i advertia que a mesura que augmenta l'edat dels escolars, la qualitat nutricional dels berenars baixa.

No etiquetar i ser exemple

La manera com els pares i mares parlen del menjar —si etiqueten com a bo, dolent, permès o prohibit— influeix directament en la relació futura dels fills amb l'alimentació, perquè l'exemple que es transmet és clau. "Pot influir de moltíssimes maneres i un dels factors determinants és precisament com veuen els fills que els pares gestionen l'alimentació", apunta la psicòloga.

Per Arroyo, és important anar amb compte i diferenciar entre educar en hàbits saludables i imposar normes estrictes. "Els límits estan en evitar l’autoritarisme i fomentar la cooperació. És clau oferir informació veraç, promoure la comprensió i respectar l'opinió dels infants. Aquesta línia vermella marca la diferència entre educar amb respecte o caure en la imposició i en la pèrdua de llibertat en la seva relació amb el menjar”, aconsella.

Per això, entre les principals estratègies per evitar una mala relació amb certs aliments, hi ha la de no categoritzar els aliments com a bons o dolents. “És un error dicotomitzar aliments, no s’han de demonitzar, tant els aliments en general com el sucre”, remarca Arroyo.

Educar en alimentació amb respecte

Per ajudar els infants a construir una relació saludable amb el menjar, la psicòloga remarca que hi ha dos recursos clau: l'educació nutricional i el foment del pensament crític. "Cal començar des de ben petits, amb missatges adaptats a la seva edat. Per exemple, explicar que un gelat no ajuda a construir la seva caseta de creixement, mentre que les fruites, verdures i cereals sí que ho fan", detalla Arroyo. Aquest tipus d'educació transmet la importància de cuidar el cos sense prohibicions absolutes ni permissivitat total, i amb un enfocament basat en l'evidència científica. No es tracta d'eliminar completament el sucre, sinó d'ensenyar a consumir-lo amb responsabilitat i consciència.

A més, Arroyo insisteix en la necessitat de fomentar el pensament crític i la seguretat personal. "És fonamental que els infants desenvolupin criteri propi, capacitat de discerniment i aprenguin a posar límits de manera respectuosa", conclou. Aquesta combinació d'educació nutricional, pensament crític i respecte cap a un mateix constitueix una base sòlida per afavorir una relació sana i equilibrada amb l'alimentació des de la infància.