L’èxit dels testimonis més personals

Compartir com es viu la maternitat i la paternitat des d’una visió realista i poc edulcorada, que en faci de tot plegat una experiència més humana, menys tòpica i més socialitzadora. És l’objectiu de la secció dels blogs del Criatures, un espai que actualment aplega una trentena de signatures que parlen de maternitat però també d’adolescència, criança, psicologia, teatre familiar, educació i relacions intergeneracionals, sempre des d’un punt de vista personal i partint d’experiències viscudes en pròpia pell. “Es tracta d’un bon complement a la informació que oferim en format reportatge, que sovint ens fan arribar els experts”, explica Aure Farran, coordinadora del Criatures. “Que siguin testimonis personals els que ho expliquen fa que els lectors s’hi sentin reflectits perquè parlen de temes que segurament ells o elles també han viscut”, afegeix.

ELOGI DE LA IMPERFECCIÓ

El portal Criaturesva ser un dels pioners -fa més de deu anys- a donar a conèixer aquesta visió sincera de la maternitat i la paternitat, imperfecta i sense tòpics, com és en realitat. Ho explica l’escriptora i guionista Anna Manso, una de les primeres blogueres de la comunitat, que va rebre l’encàrrec d’explicar les experiències que vivia com a mare de família nombrosa, sempre amb el seu particular toc de bon humor: “«Jo? Si soc la pitjor mare del món!», els vaig dir”, explica. I d’aquella resposta en va néixer el blog La pitjor mare del món, avui secció fidel del suplement en paper: “Si expliques què passa de debò, ho fa tot plegat una experiència més humana, que arriba a la gent i que convida a riure’s de tot”, diu.

Com Manso, Jordi Sedó i Victòria Cardona també van ser uns dels primers a formar part de la comunitat de bloguers del diari digital. Sedó, amb una àmplia experiència en la docència, hi escriu el blog ParAules (Parlant des de les Aules), un altaveu on es mostra crític amb tots els sectors del sistema educatiu: “Quan en Carles Capdevila em va dir que volia que gestionés un blog, li vaig proposar poder oferir alternatives al sistema educatiu sempre des de l’experiència d’un docent que trepitja les aules”, explica. “Volia fugir de les teories utòpiques i excessivament endolcides de molts teòrics de l’ensenyament que s’han passant molt de temps sense exercir”.

Per la seva banda, l’escriptora i professora Victòria Cardona, mare i àvia de família nombrosa, fa més de deu anys que escriu La convivència, un trencaclosques. Ensenyar a viure i a conviure (Premi Blog Catalunya d’Educació l’any 2011), on parla de les relacions intergeneracionals viscudes entre avis, pares, mares i nets: “La comunicació és essencial per generar confiança i quan aquesta s’esdevé a casa, entre diferents generacions, aconseguim conviure amb autonomia, responsabilitat i llibertat”, apunta.

COMPARTIR LA MATERNITAT

Magda Minguet, Marina Sancho i Raquel Correa són tres blogueres que podem llegir a la comunitat del Criatures. Són mares, els agrada escriure i han trobat en el blog un canal per compartir experiències i reflexions vinculades a la criança i la maternitat. A casa de la Magda són cinc homes i ella, una casuística que ha donat títol al seu blog, Cinc homes a casa, on convida les dones a cuidar-se i a mantenir aquelles aficions que les fa felices més enllà de la condició de mares: “La pressió postpart no és pel nadó que arriba sinó per la dona que marxa. Als meus posts parlo sobre viatjar en parella, sopar amb les amigues... És a dir, mantenir el que ens fa felices, perquè això és la clau per després estar bé amb els altres”, diu.

Marina Sancho també és mare de família nombrosa. Setmanalment escriu a Una família nombrosa, un espai on reflexiona sobre “l’art d’educar i les vivències al costat dels fills”. En el seu cas, com també en el de Magda Minguet i Raquel Correa, rep molt retorn dels lectors que la segueixen i se senten identificats amb el que hi explica: “Un dels posts que més rellevància ha tingut va ser un en què parlava de la cara oculta de la maternitat, que consisteix en fer-se càrrec de tota una jornada laboral pel sol fet d’educar els fills i gestionar una família. Va tenir molt ressò perquè les tasques de cura són ignorades i semblen invisibles però tenen un pes transcendental en la nostra societat”, diu.

Explicar la diversitat de models de criança dels fills segons la cultura i el país on es viu és l’objectiu del blogA Europa ho fan al revés, escrit per la periodista catalana Raquel Correa, resident a Brussel·les des de fa gairebé deu anys: “És un blog dedicat a tots els que tenim el repte de criar amb un peu a la nostra cultura i l’altre en una que ho fa tot al revés”.

Blogs per compartir, generar debat, trencar tòpics i sobretot per no oblidar el sentit comú i el sentit de l’humor en la criança, com tan bé ens va ensenyar en Carles Capdevila.