El consultori

Com evitar que els fills pateixin quan ens separem d'ells unes hores

Un 5% de les criatures tenen dificultats per assumir aquest procés i poden arribar a partir un trastorn d'ansietat per separació

Primer dia d'escola
2 min

BarcelonaÉs normal que un infant quan és petit tingui malestar o se senti angoixat quan se separa durant unes hores dels seus progenitors o les seves figures de referència. "És una por adaptativa, ja que els avisa que les persones que normalment cuiden d'ell no hi seran i del perill que això pot suposar", explica Laia Mollà, psicòloga clínica infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu, a la plataforma digital de promoció de la salut del mateix centre.

Aquesta por, però, acostuma a desaparèixer progressivament al llarg dels primers anys d'infància, quan la criatura comprova que el seu cuidador el deixa en llocs i amb persones de confiança i on estarà segura. Tot i això, hi ha un 5% dels infants que tenen dificultats per fer aquest procés i poden arribar a partir el que es coneix com a trastorn d'ansietat per separació (TAS).

Quins són els símptomes?

El TAS és un trastorn que es manifesta per una preocupació i inquietud excessiva de l'infant davant una separació real o anticipada de les seves figures de referència. Es pot detectar perquè la criatura té ansietat, mal de cap, nàusees, però també pensaments de por a la possible separació (com que els progenitors tinguin un accident) o malsons. Conductualment es pot exterioritzar evitant qualsevol situació que requereixi que se separi dels seus pares, com no voler anar a una festa d'aniversari o a l'escola o, fins i tot, intentar comprovar quan s'ha efectuat la separació si estan bé fent, per exemple, que l'escola els truqui.

Per què passa?

Hi pot haver diferents factors de risc com antecedents familiars de trastorn d'ansietat, la pèrdua d'una de les figures de referència, fets estressants com una separació o divorci o un canvi d'entorn, sigui de domicili o d'escola.

Com s'ha d'actuar?

La resposta habitual quan veiem que un infant té por és intentar tranquil·litzar-ho i, per tant, no deixar-lo sol. Ara bé, tot i que això provocarà una disminució immediata de l'ansietat, no li permetrà comprovar que sense les seves persones de referència també està segur i com a conseqüència aquesta ansietat no només no desapareixerà sinó que pot ser que s'incrementi.

Per aconseguir, doncs, que progressivament es vegin més segurs quan ens separem d'ells és recomanable informar-los d'on anirem i quan tornarem. "No s'ha de mentir perquè no pateixin", deixa clar l'experta. En segon lloc, s'ha de transmetre confiança i seguretat en la persona que es queda amb ell i, finalment, fer que aquestes separacions siguin progressives: "Començar amb petites estones que suposin un malestar que puguin tolerar i aconseguir posteriorment que estiguin bé sense nosaltres", apunta Mollà.

stats