Família
Criatures  /  Família 19/07/2022

El primer estiu divorciats: "L'absència dels fills fa que els pares entrin en un petit dol"

S'ha de deixar clar als fills que qui se separa és la parella, no els pares

4 min
criatures 16 juliol . tema portada per dins . Divorciats

BarcelonaLa Marta (nom fictici com tots els testimonis que surten en aquest reportatge perquè prefereixen mantenir l'anonimat) encara el seu primer estiu separada del que ha estat la seva parella durant les dues últimes dècades i, de retruc, uns dies separada de les seves dues filles d'11 i 15 anys. Fins a finals de juliol no sabrà si estarà sense elles una o dues setmanes perquè el jutge encara ha de decretar les mesures cautelars. "Aquesta incertesa és la que em mata, el pitjor que porto", reconeix. L'única experiència que té separada de les seves filles és la de dilluns el vespre, dia en què sopen amb el seu pare des de fa pocs mesos, quan la Marta li va demanar el divorci. "Els primers dilluns em feia un fart de plorar perquè les meves filles mai havien estat sense mi, fèiem vida les tres perquè el seu pare es passava tot el dia treballant i només venia a casa per dormir", explica.

Per digerir-ho el millor possible, té clar que sigui quina sigui la decisió judicial intentarà marxar fora els dies que les seves filles estiguin amb el seu pare. "No vull que em caigui la casa a sobre", reconeix. Sap que estaran ben cuidades tot i la poca paciència que diu que té el pare. "Acabarà tirant dels avis", assegura convençuda. A més, si vol parlar amb elles o viceversa ho podran fer sempre que vulguin perquè les dues tenen telèfon mòbil. Aquesta comunicació, però, no és tan bona amb la seva exparella, que actualment es limita a un intercanvi de correus electrònics i a deixar-ho tot en mans dels advocats.

Per a la Maria també és el primer estiu sense el seu fill de 5 anys, de qui té la custòdia compartida amb la seva exparella. En el seu cas la comunicació amb el pare és obligatòria perquè el nen és molt petit però, alhora, molt complicada. "Pactar qualsevol cosa, com anar-lo a buscar abans o portar-lo després és un autèntic infern, són converses per escrit amb ofenses amunt i avall", explica. "L'única manera d'aconseguir alguna modificació, com per exemple tenir-lo un dia abans per les vacances perquè hem d'agafar un avió, és a canvi d'alguna altra cosa", afegeix. Per evitar aquesta mena de situacions la Maria aconsella que, tot i que en el moment de separar-se s'estigui en un moment anímic complicat, es pactin molt bé tots els termes de la sentència de divorci i no hi hagi concessions. "Cal tenir el cap molt fred i estar ben assessorat", deixa clar.

La Maria admet que porta malament separar-se dues setmanes del seu fill. "Em costa perquè vull estar en el seu dia a dia", assegura. Tot i que té clar que el pare s'estima el seu fill li costa confiar-hi en la cura del dia a dia. "Amb el tema del menjar o les hores de dormir no és gens meticulós, tot al contrari de mi", afirma.

Pacte entre els pares

En les primeres vacances on hi pot haver una separació dels nens de 15 dies o fins i tot d'un mes és normal que percebin l'absència dels seus fills i entrin en un petit dol, explica Javier Loyo, director d'Eduvic, una cooperativa que gestiona serveis terapèutics familiars i socioeducatius. És per això, deixa clar Loyo, que és molt important que els pares es posin d'acord perquè durant aquesta absència puguin mantenir contacte amb els seus fills. "La temporalitat dependrà de l'edat i les necessitats de la criatura, perquè s'ha de pensar que ella també ha de fer aquest dol i s'ha d'adaptar a la nova configuració familiar", afegeix. Si són petits, com seria el cas del fill de la Maria, és important una comunicació diària o cada dos dies i parlar bé de la mare o pare amb qui no està perquè el menor assumeixi aquesta separació. "El més important és que els pares mirin en tot el procés quines són les necessitats del nen i que les cobreixin", insisteix Loyo.

Per al Joan ja és el segon estiu que se separarà uns dies del seu fill, que ara ja té 7 anys. Ho farà, tal com recull la sentència, deu dies però no consecutius. "El primer cop que el deixes intentes veure-hi la part positiva: penses que per primer cop en anys tens cinc dies per a tu i aprofites per quedar per sopar amb amics, però després de dos dies de fer-ho, la sensació de buit és immensa. Només et preocupes per què deu estar fent, si s'ho deu estar passant bé..." A diferència dels dubtes de la Marta i la Maria, el Joan mai s'ha qüestionat si el seu fill estaria ben cuidat. "Si en algun moment ho dubtés mouria cel i terra judicialment", afegeix.

Consells davant d'una separació amistosa
  • Confiar que amb el pare o la mare dels teus fills i amb la seva capacitat de cuidar i oferir els menors un espai on estaran bé.
  • Concretar com s'establirà la relació dels fills entre la mare o el pare que no està amb ells. "Com s'organitzaran perquè es puguin trucar durant les vacances o fins i tot trobar-se per fer qualsevol petita activitat", concreta Loyo.

En moltes separacions, segons el director d'Eduvic, sempre es té la sensació que amb el pare o la mare els teus fills no estaran tan ben cuidats com amb tu. "Si s'arriba a aquest punt hi ha dues possibilitats: buscar ajuda en el sistema de protecció en el cas que hi hagi un risc real per al nen o buscar ajuda per a tu, perquè molts cops la desconfiança cap a l'altre neix de la teva experiència com a parella seva, però no com a pare o mare", puntualitza.

"Una bona separació no ha de fer mal als fills"

L'expert recorda que perquè hi hagi una bona separació és clau el que se li explica al fill, i que això varia en funció de l'edat que tingui i les seves característiques emocionals. "Cal explicar-los que el que se separa és la parella però que ells sempre seran el pare i la mare i que procuraran estar molt presents a la seva vida", precisa.

Si es fa així, afegeix Loyo, una bona separació no ha de fer mal als fills. "El que fa és posar un ordre en un sistema familiar on la parella no funcionava però en què com a pare i mare segueixen endavant. En aquest nou escenari, en el qual desapareix el conflicte de parella, els pares poden tenir unes actituds més relaxades i saludables per exercir el seu paper i, si tenen conflictes entre ells, s'haurien de quedar en el món estrictament dels adults".

Però què passa si la separació no és amistosa i els nens no veuen que els pares funcionen com un equip? "Hauran de buscar una ajuda experta per veure com estan afrontant la separació i com això pot afectar els seus fills", apunta el director d'Eduvic. En cas que un dels dos no vulgui –afegeix– aconsella que el que sí que està disposat a fer aquest pas busqui aquest suport professional. "Li donarà estratègies per contenir el malestar de l'altre, per entendre la seva ràbia i gestionar-la i així aportar un clima més saludable als fills", conclou.

Què cal fer davant una separació complicada?

Buscar ajuda en professionals. Quan un dels dos utilitza la separació per venjar-se de l'altre el que s'ha de fer és buscar ajuda. "Està prioritzant la ràbia i la frustració com a adult en l'espai dels nens. No està mirant la necessitat del seu fill sinó la ràbia emocional que té ell o ella", alerta el director d'Educat

stats