Francesc Grau Güell: “No pengeu gaires fotos dels fills”

Els nostres fills prefereixen les pantalles tàctils als comandaments a distància. Si tenen l’opció de veure un contingut en una tauleta que tenen a la falda, sempre descartaran una pantalla de televisió. La televisió és part de la nostra cultura, no de la seva.

Hem canviat el sofà pels auriculars.

El lloc de trobada ja és l’espai digital. Cada dia observem colles de nois i noies que, tot i estar junts en un mateix lloc, utilitzen el mòbil per dir-se coses. Les xarxes socials és on se senten còmodes. Cal ensenyar-los a repartir el temps entre les relacions digitals i les que no ho són.

Ens sentim sobrepassats...

Als de la meva generació, nascuts als 70, no ens van educar digitalment i no portem incorporat el xip per saber què van fer els nostres pares. Som la primera generació que educa fills amb les xarxes i cal dedicar temps a compartir amb els fills allò que fan en el món digital. Si no agafem el tren, ells no tindran referents paterns en aquest àmbit.

Per tant, els pares hem de donar exemple digital.

És un aspecte educatiu més, com els valors, l’educació, la higiene, la cultura... Si volem conèixer els amics que van amb el nostre fill, també hem de conèixer amb qui es relaciona a les xarxes. Li hem de donar pistes de com relacionar-se amb desconeguts, perquè segur que rebrà invitacions de persones que voldran ser amics seus.

Quin error veus cometre a altres pares?

Sobre publicar imatges dels fills a les xarxes tinc una posició radical. Crec que, primer, no estem legitimats a fer pública la infantesa d’unes persones que ara no poden decidir. Segon, no sabem quina repercussió pot tenir en el futur l’exhibició d’aquest material personal.

A què et refereixes?

La tècnica avança molt i ja existeixen eines de recerca de perfils per convertir-los en objectiu de la publicitat. I tercer, un dia em vaig imaginar com em sentiria si el meu pare hagués publicat la meva infància a les xarxes.

Quines normes intentes aplicar a casa?

D’entrada, donar exemple. Si volem que els infants sàpiguen tancar els dispositius, els adults ho hem de saber fer. També cal liderar i donar-los tanta informació com sigui possible. Si actuem només com a limitadors, la nostra autoritat baixa, i només ens quedarà l’opció de delimitar-ne l’ús.

Tu què fas, en aquest aspecte?

Pactar uns horaris de dilluns a dijous i de divendres a diumenge. Trencar el pacte implica conseqüències i no només digitals. Els fills han d’entendre la necessitat de fer-ho així.

Explica’m alguns petits plaers digitals.

Amb el meu fill ens agrada fer equip en un joc de temàtica fantàstica en què hem de conquerir l’espai. És un plaer veure’l xalar amb les partides que fem junts. Amb la meva filla, m’encanta que m’expliqui vídeos que troba al YouTube Kids. No fa gaire mirava unes nenes de la seva edat que feien una coreografia, va deixar la tauleta i es va posar a ballar. El Macià i jo vam quedar sorpresos que ho fes amb tanta gràcia. Ens vam mirar tots tres i vam esclatar a riure.