Així fa de mare
Criatures 22/07/2021

Mónica Rodríguez: "Veig poca tolerància a la frustració"

3 min
Mónica Rodríguez és escriptora

Escriptora de literatura infantil i juvenil i mare de la Marta, la Paula i la Lucía, de 18, 16 i 14 anys. Publica el còmic dibuixat per Teresa Novoa La mujer del retrato. Concepción Arenal, vida posible de una niña pelirroja (ed. Nórdica).

— Les meves tres filles són molt diferents entre si i de com era jo. Malgrat això, hi ha coses que defineixen l’adolescència que no han canviat: la recerca de la identitat, la intensitat de les vivències, el descobriment de l’amor, del plaer, del cos, de la capacitat de rebel·lia. 

A partir d’una edat, s’aprèn més dels germans que dels pares.

— Per descomptat que les meves filles també senten més curiositat pels seus respectius mons que per tot allò que forma part del meu món, que queda força lluny dels seus interessos i forma de vida. Això ha passat sempre. Jo també tinc dos germans. Durant l’adolescència, els joves han de qüestionar-ho tot per poder trobar-se a si mateixos. I, esclar, als que primer qüestionen són als pares, que és l’autoritat que tenen més a prop. Forgen la seva manera de ser entre ells i amb els reptes que s’imposen. Madurar vol dir assumir els seus propis riscos i nosaltres hem de procurar acompanyar-los com puguem. És una etapa de la vida meravellosa. El cervell està en el seu millor moment. 

No trobes que els fills s’eduquen a si mateixos?

— D'una manera o altra, tots ens eduquem a nosaltres mateixos. Tot ens influeix i, com més reflexiva sigui una persona, més capacitat tindrà d’educar-se a partir de l’anàlisi del que viu.

En què xoqueu, tu i les teves filles?

— Les topades més grans solen ser per culpa dels mòbils. Considero excessiva la necessitat d’estar contínuament connectades a les xarxes socials. També que passen massa temps mirant YouTube o TikTok. És una llàstima que no inverteixin millor el temps, com ara llegint. Considero que és important avorrir-se i observo que tenen una baixa tolerància a l’avorriment i a la frustració. Quan una cosa no els surt bé, de seguida s’enfaden. A banda d’això, són molt empàtiques i intel·ligents. Són essencialment bones, que crec que és el més important. 

Explica’m alguna discussió recent.

— L’altre dia vam debatre sobre el fet que ara a Espanya les menors de 16 o 17 anys puguin avortar sense el consentiment patern. Elles tenien molt clar que havia de ser així i m’ho van raonar d’una manera que em van convèncer. I justament em van convèncer perquè elles tenen aquesta edat i em van demostrar que sí, que són capaces de fer reflexions molt madures. 

De quins hàbits familiars et sents especialment satisfeta?

— Acostumem a dinar i sopar junts, sense televisió ni mòbils. Els divendres fem un sopar especial amb menjar de diferents llocs del món. Totes tres són bones estudiants perquè han aconseguit bons hàbits d’estudi. En el que no me n’he sortit és en el fet que siguin lectores. Ho eren de petites, però a partir dels quinze anys, aproximadament, les dues grans van deixar de ser-ho. Ara només queda la petita. Confio que quan siguin més grans tornin als llibres. 

Cada família té la seva gran anècdota.

— La nostra va passar el dia que la Lucía feia 6 anys. Es va despertar d’hora, va fer un bot del llit i se’n va anar corrent a mirar-se al mirall. Llavors va tornar tota decebuda, picant-se les cames amb els punys i dient: "Però si soc igual!"

stats