Lourdes Pérez Román: "No viatgis amb joguines sorolloses"

Llicenciada en dret, especialista en negocis internacionals i mare de l’Avril, de 3 anys. Espera un segon fill. Va crear el blog www.viajandodo.com sobre viatges en família i publica Guía para viajar con tu bebé (Aurum Volatile).

— Em vaig quedar embarassada sense tenir-ho planificat i el meu marit i jo vam témer que la criatura ens faria renunciar a viatjar. Malgrat tot, ens vam atrevir a fer un primer viatge a Nova York quan tenia només quatre mesos i l’experiència ens va demostrar que els viatges i els nens petits no són tan incompatibles com ens pensem.

Quins són els factors clau per viatjar amb criatures? 

— Hi ha molts factors que afecten els viatges, des dels sanitaris als meteorològics. Ho facilita molt que hi hagi farmàcies, supermercats, botigues... De tota manera, amb una bona organització, també pots anar a llocs més aïllats. Nosaltres hem viatjat als EUA, al Marroc, a Albània, a Sicília i a les illes gregues, i et puc assegurar que cada viatge ha tingut un impacte positiu en el desenvolupament de la nostra filla. Quan tornem sempre constatem que ha experimentat avenços en la parla o fins i tot a nivell físic. 

Sigueu a casa o a fora, la nena no para de créixer.

— Ha après a seure dreta o a gatejar en llocs com un aeroport. La gent creu que quan els nens són tan petits no s’assabenten de gran cosa, però nosaltres hem constatat el contrari. Un viatge dona al nen l’oportunitat de viure situacions diferents cada dia, estimula la seva capacitat d’adaptació, de sentir curiositat, de socialitzar. Certament, moltes coses no les recordaran de grans, però estic segura que una part important sí que els queda. 

Heu viscut situacions complicades?

— Quan la nena tenia pocs mesos va patir un brot de pell atòpica i es va posar tota vermella. Ens vam espantar. Vam creure que era víric. Al final vam poder fer un xat amb un metge i només va ser necessari aplicar una crema hidratant. Un altre cop érem al Marroc i la nena no parava de plorar perquè li sortia una dent. Crec que aquella nit, a l’hotel on érem, ningú no va dormir gaire. 

No us fa respecte ser lluny del pediatre?

— Per a la nostra tranquil·litat, nosaltres viatgem amb una bona farmaciola, cobertura sanitària i la possibilitat de tenir un xat amb un metge vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana.

Un parell de consells per viatjar amb nens petits.

— Si fas viatges llargs amb avió o tren, viatja de nit i així tothom podrà descansar. I segon consell, emporta’t joguines que puguin distreure la criatura però, sobretot, que no siguin sorolloses.

Vols dir que cal viatjar gaire lluny?

— Som afortunats de viure a Europa, on, en un vol relativament curt, podem visitar ciutats i llocs increïbles. 

Explica’m un moment especial viscut lluny de casa.

— Recordo amb molt afecte quan vam ser a Fes, al Marroc, al jardí botànic. Jo tenia la petita als braços i no gaire lluny hi havia un grup d’adolescents que no paraven de mirar-nos. Llavors vaig decidir acostar-m’hi i totes les noies marroquines es van tornar boges d’alegria. D’entrada la meva filla s’ho mirava tot sense entendre res però aviat va obrir els braços per fer que l’agafessin. Va ser un moment molt emotiu, d’aquelles experiències precioses que recordes i que ens animen un cop i un altre a seguir viatjant amb la nostra filla.