Mar Benegas: “Gràcies a ell soc una persona millor”

Una de les experiències més doloroses, que encara em costa recordar, va ser el seu naixement. El meu fill va néixer per cesària i el van dur directament a l’UCI de nounats, on va estar uns dies. Jo havia idealitzat molt el moment del part i em vaig trobar amb una realitat molt diferent.

Tot va acabar bé...

Sí. Quan el vaig poder tenir a casa, ens vam recuperar tots dos, practicant el pell amb pell. Però la vida ens tenia reservada una sorpresa desagradable, ja que, quan ell només tenia onze mesos, va morir la meva mare, així que els primers dos anys de vida del meu fill van ser força complicats per a mi i, de retruc, per a ell. Però ens vam aconseguir refer.

¿La seva infància ha sigut molt diferent de la teva?

Jo era la petita de vuit germans i casa nostra no era un lloc on hi hagués llibres. Aquests dos fets ja marquen una diferència abismal entre la meva infància i la del meu fill, que és fill únic. Des que va néixer he procurat que la seva vida fos més agradable que la que vaig tenir jo. Per exemple, el meu pare va morir quan jo només tenis onze anys i amb la meva mare tampoc no m’hi vaig comunicar gaire.

Ho entenc.

En canvi, el meu fill sap que pot parlar amb mi. Ens caiem bé i xerrem de tot. Podem comptar l’un amb l’altre i això és molt important. A més, m’he esforçat per estimular-li la curiositat, i l’amor als llibres, els reptes, la reflexió i el pensament crític.

Explica’m una cosa seva que, últimament, t’hagi sorprès.

Em meravella que als setze anys hagi demanat permís a l’institut per no anar a classe i poder anar a escoltar una conferència sobre Lovecraft a la universitat. Però em meravella sobretot que, gràcies a ell, jo sigui una persona millor.

I què et costa més?

Encara em costa pensar que aviat l’hauré de deixar anar en aquest món a la deriva on vivim, i que hagi d’afrontar tot sol coses desagradables o doloroses.

Un món a la deriva...

La humanitat és incapaç d’aprendre dels errors del passat. La història es repeteix, es retallen les llibertats i un sistema capitalista i assassí governa el món. Em preocupa la falta d’empatia entre les persones, la manca de solidaritat, les injustícies, els extremismes...

Què significa ser mare?

Per a mi ha sigut l’experiència vital més transformadora de la meva vida. El fet d’acompanyar una persona des de la seva arribada al món ha fet que jo mateixa m’ho qüestionés tot, minut a minut. Estic segura que el meu fill m’ha fet millor persona, ja que contínuament he procurat ser la millor versió de mi mateixa. Sempre he tingut molt clar que s’educa amb l’exemple i per això contínuament em pregunto si soc un bon exemple per al meu fill.

Explica’m un moment que ho canviés tot.

Una de les coses que agraeixo al meu fill és la seva saviesa infantil. Quan tenia sis anys, una tarda em va dir una cosa que em va donar forces per deixar una feina que no m’omplia i dedicar-me a això que faig ara i que és la meva vida. Em va dir: “Mamà, no pots treballar en una cosa que cada dia et fa estar trista”.