“Cal tant afecte com normes”
Els llibres de neuropsicologia infantil t’expliquen moltes coses, però és diferent quan les vius en els teus propis fills.
Destrueix algun mite.
El principal mite és creure que durant els primers anys cal estimular el nen per totes bandes. I és cert que el cervell d’un nen petit té molta plasticitat, però també s’ha demostrat que una estimulació prematura pot no ajudar un nen sa. Cal ajudar-los a créixer al seu ritme. Un altre mite és sobre la lectura.
Sovint es vol que llegeixin aviat.
Doncs ara sabem que una criatura a qui hem ensenyat a llegir massa aviat no arriba a llegir tan bé com ho faria si n’aprengués més tard, i que pot tenir problemes a l’hora d’entendre el que llegeix.
¿Cal saber com funciona el cervell d’un nen per educar-lo?
Esclar que no. La majoria dels pares eduquen de manera instintiva. A més, hi ha moltes teories psicològiques i pedagògiques. Però jo, en el llibre, intento explicar de manera senzilla què passa dins del cervell del nen en diferents situacions, i saber això de vegades pot ajudar els pares a trobar la millor manera d’actuar.
Com eduques tu?
La idea principal és la d’equilibri. La neurociència ens indica una cosa sorprenent: que per al nen són tan necessàries les mostres d’afecte com les normes, les festes com els límits.
Què intentes imitar de la manera com et van educar?
El sentit de l’ordre, de l’organització. Un cervell que pensa ordenadament raona millor, resol millor els problemes, aprèn i recorda amb més facilitat.
L’ordre és un gran tema.
El meu propòsit per a aquest curs és que a casa siguem més endreçats.
Recorda més frases dels pares.
Són frases importants en l’evolució del cervell del nen. Per exemple: “T’has de saber comportar” o “Espera” o “Acaba’t la verdura”. Et parlava de l’afecte i dels límits que has de donar als fills, però una altra cosa essencial és una alimentació saludable, és a dir, molta fruita i verdura i pocs dolços. I molt exercici.
Què passa pel cap d’un adolescent?
No en sóc especialista, però et puc dir que la taxa hormonal d’un adolescent multiplica per 20 la d’un nen. La transformació mental i emocional que això implica és increïble. Apareixen instints com trobar quina és la teva tribu i trobar un estatus dins d’aquest grup, o parella. Alhora, la societat els exigeix més i més. Han de ser guapos, bons estudiants, quedar bé a Instagram, fer que els pares no s’emprenyin... És realment estressant.
Explica’m algun moment especial.
El primer dia de les vacances, vam pujar tots al cotxe i vam començar a repassar tot el que havíem de fer. Havíem d’anar al zoo, a dormir una nit en una tenda de campanya, a veure els cosins, a caminar per la muntanya, a banyar-nos al mar. Eren uns plans fantàstics. Tot sonava genial, així que vaig preguntar als meus fills què era, de tot allò, el que els agradava més. I la Leire va dir cridant: “Estar amb el pare! Estar amb el pare”. Va ser una gran lliçó.
