Elogi de les famílies imperfectes

Actualment la majoria de mares i pares exerceixen una paternitat conscient. En aquest camí cap a una criança respectuosa hi ha certa tendència a buscar la felicitat i la perfecció. Per al mestre i pedagog Gregorio Luri es tracta d’una paradoxa ben curiosa perquè l’ésser humà és imperfecte: “Hem de conviure amb frustracions, no podem ser perfectes ni estar permanentment contents”. El pedagog, que acaba de publicar 'Elogio de las familias sensatamente imperfectas', ens proposa que intentem aspirar al que està per sota de la perfecció, que és la imperfecció assenyada: “Llevat que hi hagi problemes greus i es demani ajuda externa, els únics especialistes de casa nostra som nosaltres”. L’autor descriu tres tipus des famílies: les perfectes, que no tenen problemes; les sensatament imperfectes, que intenten fer-hi front sense fer escarafalls, i les manifestament millorables, que acaben histeritzant dramàticament qualsevol problema.

PERFECTAMENT IMPERFECTES

La Marta diu orgullosa que la seva família és perfectament imperfecta. Ella i l’Albert, que fa gairebé 25 anys que són parella, tenen dos fills, de 14 i 11 anys: “De perfectes no en tenim res, aspirem a viure tan bé com podem. Discutim, riem, suposo que com totes les famílies”, explica la Marta. Reconeix que al principi aspirava a la perfecció però ràpidament es va adonar que havia de conviure amb un munt de coses que no li agraden i havia d’acceptar reptes i dificultats. “Això és el més maco, tant a la feina com amb la parella, la família, els fills, els amics… La vida en general és imperfecta”. Malgrat les imperfeccions, la família és l’únic lloc on t’estimen incondicionalment pel fet d’haver-hi arribat. Segons Luri, a la parella li exigeixes corresponsabilitat però als fills els estimes independentment del que facin. Aquest fet mostra que fer-se adult també és aprendre a estimar qui es mereix ser estimat malgrat les imperfeccions, sent conscients de les imperfeccions dels altres i de les pròpies. Les criatures que creixen sabent que poden ser estimades tot i les seves imperfeccions aprenen a llimar-les per merèixer l’amor que reben.

La pedagoga i assessora familiar Tania García comparteix una idea similar: “La perfecció no existeix, però hem de treballar dia a dia per ser cada vegada més bons pares i mares i, per tant, guiar els nostres fills cap a un futur millor, cap al futur que ells realment volen i es mereixen”. Aquest treball per ser millors suposa respectar que els nostres fills tenen emocions, que poden pensar, etc. Per a aquesta assessora familiar el problema és que tenim una visió educativa molt adultista: cal pensar més en les necessitats de les criatures. “No som perfectes però hem de ser respectuosos, tenint clar que tant grans com petits tenim alts i baixos. No podem exigir-los que tinguin autocontrol quan moltes vegades ni tan sols els adults som capaços de tenir-ne”, proposa García.

VIDES (NO) IDÍL·LIQUES

Tant l’Albert com la Marta admeten que mai han sigut gaire de llegir per saber com educar els fills o tenir eines per gestionar possibles conflictes familiars, perquè no els agrada tenir la sensació que es basen en estereotips. “Hi ha el risc de creure que allò és el millor i l’única opció”, comenta l’Albert. Tot i així, de tant en tant llegeixen o comparteixen el que els preocupa; en diuen socialitzar els reptes del dia a dia. “M’ajuda a desmitificar situacions que crec que només em passen a mi. Però si intenten dir-me com ha de ser la meva família perfecta no m’interessa. Si m’enfado amb el meu fill i em sento com una bruixa, no soc mala mare, és el que toca, ell vol discutir-me i jo no em deixo”, diu la Marta.

Club de pares i mares imperfectes

L’escriptora i guionista Anna Manso, col·laboradora del Criatures, també coneguda com la Pitjor Mare del Món, explica que es va estrenar com a mare aspirant a la perfecció, tot i que va trigar poc a adonar-se que és impossible. “Una combinació d’autoexigència, creure que ho farem millor que la resta i l’univers idíl·lic que projecta la publicitat ens fan creure que podem assolir la perfecció. Però la realitat et fa aterrar de cop”, diu Manso. Fa 18 anys no es compartia la imperfecció, i per això va decidir crear el club de pares i mares imperfectes. La seva reivindicació és una provocació fruit d’un procés personal en què aposta pel sentit comú i el sentit de l’humor per empetitir els problemes. “Acceptant les nostres limitacions oferim als nostres fills un model d’humanitat. La perfecció mata i l’humor salva vides”, assegurala Pitjor Mare del Món.

En un món en què estem envoltats de missatges i manuals d’instruccions (5 coses que has de fer, 3 consells per aconseguir l’èxit, etc.), Gregorio Luri apel·la al seny: “Sempre hi ha una resposta tècnica per a qualsevol problema, però les experiències humanes són sui generis. Pot ser molt frustrant veure que els manuals no resolen el teu cas concret, per això defenso el seny. Els humans no som màquines, la gestió d’aquesta complexitat suposa un aprenentatge continu. Això és la normalitat, és la vida”, conclou el pedagog. Com que la vida és viva, canvia, els nens creixen i canvien les etapes evolutives, com els adults, que també vivim diferents fases. Per a la Tania García és important adaptar-se a les noves situacions des del respecte, sabent que quan assolim nous hàbits hem de seguir treballant per la nostra salut mental.

La Marta creu que hi ha certa tendència a pensar que voler és poder i no sempre és així, “perquè la vida et dona el que et dona i fas el que pots amb allò”. “Està molt bé esforçar-nos per millorar, però no podem anar amb el lliri a la mà”, assegura la Marta. L’Albert reconeix que gaudeixen de com són, en general estan contents amb els moments més i menys bons. “Seguim junts perquè la nostra vida en parella té sentit. Pel que fa als fills, el nostre repte és fer-los veure que si no tot és perfecte no passa res, que no esperin una perfecció absoluta que a més els marca algú altre”, coincideixen tots dos. Els fills aprenen més del que fan els pares que del que els diuen. Per això els pares no poden delegar la seva vivència en manuals d’instruccions o especialistes perquè limiten la riquesa del que suposa ser pare o mare.

ELS DRETS DELS FILLS

El pedagog Gregorio Luri exposa al seu últim llibre fins a 55 drets que corresponen als fills de les famílies normals i imperfectes. Alguns dels més destacats són: uns pares imperfectes i tranquils, avorrir-se, pensar, reconèixer l’autoritat dels seus progenitors, veure en els seus pares un model d’aprenentatge, llegir o sentir la paraula no. També ens proposa quatre paraules màgiques: gràcies, perdó, sisplau i confio. Assegura que permeten aconseguir crear un món de cordialitat al teu voltant, perquè no som el que diem ni el que ens agradaria, sinó el que fem.

Llibres perfectes per a la imperfecció

• 'Elogio de las familias sensatamente imperfectas' GREGORIO LURI (ED. ARIEL, 2017)
• 'Guia per a mares i pares que no són perfectes i criatures que no han de ser-ho' TANIA GARCÍA (EUMO EDITORIAL, 2017)
• 'La pitjor mare del món. El manual' ANNA MANSO (COLUMNA EDICIONS, 2013)