El meu fill es toca. Què he de fer?

Tens un fill petit, d’entre 1 i 5 o 6 anys, que de tant en tant es toca els genitals. “¿Ja es masturba, tan menut? Ostres!”, pots haver pensat, enmig del pànic i el desconcert. Davant d’aquesta situació, el primer que has de fer és mantenir la calma. No s’està masturbant, com ho coneixem com a adults. Simplement està coneixent i explorant el seu cos, sense cap tipus de finalitat sexual. Des de petits, els éssers humans som molt curiosos, va en la nostra naturalesa. Per això mateix no és estrany que els nens des de ben menuts comencin a explorar el món que els envolta, però també el seu propi cos.

Comencen a caminar, a menjar, a jugar i, a poc a poc, comencen a desfer-se dels bolquers. En aquest moment, una nova part de la seva anatomia queda al seu abast. Una zona que havia estat amagada uns quants mesos i, de vegades, fins i tot un parell d’anys. Per a ells és una novetat a la qual al principi no tenen per què donar importància, però a poc a poc l’aniran descobrint. En algun moment, “igual que es toquen els peus o els braços, es tocaran els genitals”. “Quan ho facin descobriran que els produeix plaer i, simplement per això, decideixen tocar-se o fregar-se. Es toquen perquè els agrada, igual que els encanta que els llegeixis un conte a la nit o que els abracis al matí”, detalla la psicòloga i sexòloga Raquel Graña.

Com s’ha de gestionar? Primer de tot, amb naturalitat, sense fer-ne una muntanya, aconsella l’experta. “Estem parlant d’infants d’entre 1 i 5 anys i no s’ha de prohibir el seu joc. Com a adults, el fet que el nen es toqui els genitals té un component sexual, però per a l’infant no. És convenient que no l’hi prohibeixis ni li diguis que són «coses lletges» o «brutes», ja que amb això l’únic que faràs serà que segueixi fent-ho, però d’amagat”. Graña, coach educacional i autora de www.intimasconexiones.com, proposa que només en cas que la criatura es toqui la zona genital en llocs públics com a la classe o en un restaurant es miri d’evitar-ho. “Per a això cal ensenyar-los on i quan poden fer-ho. Segons el concepte d’intimitat que tingui la família se li podrà dir un lloc o un altre. Per exemple, se li pot dir que pot tocar-se a l’habitació estant sol, o al lavabo”, apunta. Però no és bo ignorar-ho ni distreure’l amb una altra activitat. “Això no impedirà que segueixi fent-ho, sinó que ho traslladarà a altres moments i contextos”. Tot plegat pot repercutir en la confiança que tingui l’infant a l’hora de parlar de dubtes relacionats amb les seves parts íntimes.

L’infant, des de menut, ha d’aprendre a acceptar-se i a conèixer-se. Graña suggereix que els pares “han d’estar al seu costat en aquest procés, ajudant-lo a resoldre els dubtes que li puguin sorgir i tractant tots els assumptes amb la màxima naturalitat possible”. “En cas que ens plantegi un dubte que no sapiguem resoldre, també és convenient que l’hi diguem. Si els mentim, podem perjudicar la seva confiança”.

NORMALITZAR LA SEXUALITAT

Graña també destaca que “des que naixem som subjectes sexuats, no podem evitar-ho”. “Per aquest motiu, la sexualitat comença des del naixement. L’afecte, les expressions, les emocions, l’autoestima, les habilitats socials... Tot està relacionat amb la nostra sexualitat, així que hem d’intentar naturalitzar-ho. Podem ajudar-nos de pel·lícules, de sèries o d’escenes de la vida quotidiana per ensenyar al nostre fill els valors que hi ha al darrere d’un petó, una carícia o un «t’estimo»”, argumenta Graña.

Per què ho fan? En busquem la causa

La pediatra Lucía Galán detalla que no hi ha una causa mèdica per la qual preocupar-se ni obsessionar-se. “Com que és una conducta normal, no hi ha una causa que hàgim de buscar. Un terç dels nens que exploren el seu cos descobreixen la masturbació i si continuen fent-ho periòdicament és simplement per plaer”. Ara bé, la també escriptora adverteix que si hi ha molt de fregament i amb objectes durs es poden produir molèsties a la zona, especialment en nenes. “Les vulvovaginitis o irritació de l’àrea genital en les nenes poden provocar coïssor i molèsties, però no solen ser la causa de la masturbació, més aviat en són la conseqüència”. ¿I pot tenir alguna conseqüència aquesta mena de masturbació infantil? “Cap més enllà del mateix plaer que experimenta el nen o nena. No interferirà en el seu desenvolupament, ni en la seva inclinació sexual”, aclareix.

“PERQUÈ M’AGRADA”

La pediatra i escriptora Lucía Galán, autora de www.luciamipediatra.com, està acostumada a rebre consultes de pares alarmats quan veuen que els seus fills petits es toquen els genitals i, fins i tot, es freguen amb ninots o amb altres objectes, com la vora de la taula o el reposabraços del sofà... “Des de molt petits comencen a descobrir els seus genitals i a estimular-se amb diferents objectes (joguines, coixins, peluixos). No és fins als 2 anys i mig o més que utilitzen la seva pròpia mà per tocar-se de manera rítmica. Generalment, a partir dels 5-6 anys disminueix la freqüència i, si continuen fent-ho, ho faran en la intimitat de la seva habitació o al lavabo. Ja en l’adolescència, la masturbació és gairebé universal i tampoc cal reprimir-la”, descriu Galán. La pediatra explica als pares com poden identificar la pràctica infantil: “Durant aquests moments, i encara que siguin molt petits, ens trobarem el nen suat, amb respiració agitada, acalorat; en acabar, pot estar cansat, fins i tot esgotat i amb ganes de dormir, és per això que a vegades s’han arribat a confondre amb crisis epilèptiques. És evident que no té res a veure amb l’epilèpsia”.

Quan els pares van a consulta amb els seus fills i aquests ja tenen prop de 3 anys, Galán explica que aprofita l’oportunitat i ho comenta amb els nens: “«I per què ho fas?», els dic. Tots em contesten amb un simple i indiscutible: «Perquè m’agrada». I és així. Perquè els agrada. Més clar: l’aigua”, rebla l’experta, traient ferro a l’assumpte.

NENS I NENES

¿Hi ha diferència entre nens i nenes en aquests tocaments? “Des del punt de vista mèdic no. Ara bé, a la pràctica sembla que tots els pares han assumit que si els seus fills són homes i es toquen el penis és normal, fins i tot els resulta divertit. Però si són les nenes les que amb dos anys es freguen amb la vora del sofà, s’espanten i pensen que hi ha alguna cosa anormal en la seva filla. Doncs no. Les nenes, com els nens, també tenen molt per descobrir. És normal. Sigui nen o nena”, detalla, amb rotunditat, la pediatra.

Galán coincideix amb la sexòloga Raquel Graña que els pares han d’actuar amb normalitat i amb sentit comú. “Si ho fa molt freqüentment i en públic [fregar-se amb les cadires, amb ninots ...] cal explicar d’una manera senzilla i serena que això no ho han de fer davant dels altres sinó a casa, a la seva habitació i quan estiguin tranquils. Si els renyem, és probable que ho facin amb més freqüència i, a més, generem un sentiment de culpa absolutament injustificat”, alerta. I aconsella: “Si ho fa molt sovint quan està avorrit, podem distreure’l amb jocs. Però no cal obsessionar-s’hi; és una fase més del seu desenvolupament”.

En cas de dubte, consulteu el pediatre

Els infants que es toquen els genitals de manera freqüent solen fer-ho quan “estan avorrits, mirant la tele, a l’hora d’anar a dormir o en èpoques d’estrès”, detalla Lucía Galán. La doctora comenta que és un acte molt més habitual del que ens pensem, tot i que, probablement, sorprèn o violenta els pares. “La masturbació infantil és relativament freqüent. Encara que com a pares ens pugui resultar incòmode o molest, hem de viure-ho com una fase normal del seu desenvolupament. No s’ha de castigar ni reprimir els infants, simplement explicar-los on no ho han de fer”. Com a pediatre recomana que, davant de qualsevol dubte o temor, els pares consultin el metge. “En comptadíssimes ocasions pot estar relacionat amb èpoques de molt estrès que hem d’identificar, o fins i tot amb abús sexual, situacions que, evidentment, cal posar en coneixement del pediatre”.