Un dia menys de classe, un dia més de vacances

Nova YorkLiz Thimm va reservar ja fa mesos un viatge familiar de deu dies a Bocas del Toro (Panamà) el pròxim febrer. Va demanar amb un any d'anticipació dies lliures a la feina com a farmacèutica, va agafar guies de viatges de la biblioteca i va intercanviar idees sobre l'itinerari amb la seva filla i el seu fill (que tenen dotze i nou anys) per involucrar-los en el procés. Què és el que no ha fet i no pensa fer? Programar-ho amb les vacances escolars. Gran part de l'estratègia de Thimm per planejar aquest viatge es deu als costos i les restriccions de temps que va tenir la família (que viu a Wauwatosa, Wisconsin) en el viatge a Puerto Rico durant les vacances de primavera de 2019.

“Vam pagar 2.260 dòlars per quatre seients, vam fer una escala de sis hores i el nostre vol de tornada a casa va sortir a un quart de tres de la matinada –va explicar–. I aquests van ser el bitllets més econòmics que vam trobar”. En general, sortir de viatge en temporada baixa ofereix menys aglomeracions i tarifes amb descompte. Aquesta tendència cada cop és més popular a mesura que s'ha reduït l'atractiu de les vacances d'estiu tradicionals, sobretot després de la temporada plena de calor, multituds i preus elevats.

Tot i així, és possible que les famílies amb fills en edat escolar aprofitin aquests beneficis? Encara que prendre's un o dos dies més abans o després de les vacances de primavera o d'hivern ha estat una opció habitual en algunes famílies, ara els pares amb recursos econòmics, incentivats per la prevalença del treball i les classes a distància durant la pandèmia, i farts dels preus exorbitants mai abans vistos a les temporades altes, diuen que sí. “Les persones se senten amb més llibertat per ser flexibles”, afirma Natalie Kurtzman, assessora de viatges que treballa per a Fora Travel a Boston. Kurtzman assegura que molts dels seus clients amb família se senten cada cop més còmodes allargant els períodes de vacances, i faltant a classes, per evitar els costos elevats dels vols a temporada alta.

"Els pares cada cop es compliquen menys", diu Karen Rosenblum, fundadora de l'agència de viatges Spain Less Traveled. Però als professors i directors de centres els preocupen les conseqüències, com ara que els alumnes s'endarrereixin en les tasques escolars i els missatges contradictoris que transmet el fet de saltar-se les classes. "Crec que l'educació és un privilegi i que alguns alumnes la consideren una càrrega", assenyala Joanne Davi, professora de secundària a l'escola Sant Pere Màrtir de Pittsburg (Califòrnia), que des de la pandèmia ha observat un augment important d'alumnes que falten classe per viatjar. Quan prens decisions respecte a l'escola, sovint això es tradueix en com els alumnes prenen decisions durant el dia.

Més viatges tot l'any per a tothom

No totes les famílies dels Estats Units estan faltant a classes. Aquest any, a la seva Enquesta sobre Viatges Familiars als Estats Units, l'Associació de Viatges Familiars va assenyalar que les vacances d'estiu i primavera segueixen sent les èpoques més populars per a les famílies per plantejar-se fer un viatge, però el 56% dels enquestats considera que el calendari de vacances escolars és un repte. Per descomptat, les despeses de viatge són només una part de l'equació financera. Des de la pandèmia, molts nord-americans lluiten per mantenir-se al dia amb l'augment del cost de vida. La inflació persistent ha provocat canvis en el comportament de la despesa, inclosa, per a alguns, la dels viatges.

“Ara els preus són els més alts que he vist. Poder viatjar en temporada baixa suposa una gran diferència per a moltes famílies”, diu Lynn Minnaert, professora de la Universitat Napier d'Edimburg a Escòcia i coautora de l'estudi de l'Associació de Viatges Familiars, realitzat el 2023. Almenys anecdòticament, el desig de flexibilitat d'horaris s'està arrelant. Melissa Verboon, que va crear el grup de Facebook Travel With Kids el 2017 i escriu un bloc en què ressenya els seus viatges familiars, assegura que la quantitat de membres del grup ha crescut des de la pandèmia igual que l'interès per viatjar durant el cicle escolar. Verboon —viu a Holiday, Florida, i té quatre fills de quinze, tretze, onze, i nou anys— creu que el temps a casa amb la família durant la pandèmia va ser un impuls important per replantejar-se la programació de les vacances, així com els tipus de viatges que els pares podien fer amb els fills.

Una tesi que també defensa Stephanie Tolk, que viu actualment a Portland (Oregon), però el 2021 i el 2022 va viatjar a l'estranger amb el seu marit i les seves dues filles durant més d'un any. “La gent s'havia acostumat a la idea que els fills anessin a l'escola a un quart de nou del matí i no tornar-los a veure fins a les quatre de la tarda. Tot això es va enfonsar el 2020”, va explicar. “Vaig descobrir que volia passar més temps amb els meus fills”.

És més fàcil amb nens petits

Pels pares desitjosos de viatjar amb els seus fills tot l'any, continua existint una veritat prepandèmica: és molt més fàcil amb nens més petits, en edat escolar, que tenen menys exigències acadèmiques, extraescolars i socials. Thimm, la filla del qual va començar l'escola secundària aquest any, ha descobert que la planificació dels viatges durant el curs escolar és més complicada. “Cada vegada em posa més nerviosa treure-la de classes, i ella no es vol perdre res del que passa a l'escola”, diu. Alison McMaster, assessora i planificadora de viatges corporatius que viu als afores de Boston, ha estat viatjant amb els seus dos fills, que ara tenen onze i tretze anys, durant el cicle escolar des que eren petits, afegint-hi, de vegades, dies o setmanes extra a les vacances escolars. La família ha arribat a passar prop d'un mes a destinacions com el Perú, Colòmbia i Europa.

"L'educació que rebran gràcies als viatges internacionals i les experiències culturals compensen amb escreix els dies perduts a l'aula –afirma–. La millor versió dels meus fills és quan estem viatjant". Tot i això, no està segura de poder fer un viatge llarg aquest any. "A mesura que han anat creixent, s'ha tornat més important estar físicament presents a l'escola", comenta sobre el canvi de l'escola primària. Les escoles superiors exigeixen més feina i responsabilitzen més els alumnes. “Hi ha una mena de pressió tàcita”, assegura.

Els fills de McMaster van a un col·legi privat, que en general ha acceptat les seves absències, a part del treball extra i una responsabilitat més gran, però els sistemes públics d'ensenyament primari i secundari, en què estudien uns 50 milions d'alumnes, és a dir, el 88% dels nens en edat escolar dels Estats Units tenen diferents nivells de tolerància amb la inassistència. En els últims anys, també han hagut d'enfrontar una onada d'absències, relacionades o no amb els viatges, i a l'estrepitosa caiguda dels resultats dels alumnes als exàmens. Al districte escolar de Thimm, a Wisconsin, les famílies reben una carta del districte escolar sol·licitant una reunió entre els pares i el personal de l'escola, en cas que un nen falti més de 10 dies a classe.

“No hem rebut mai una carta; els meus fills són excel·lents estudiants i normalment només ens els emportem de cinc a set dies –va explicar–. Però l'any passat el meu fill va tenir covid i va estar fora cinc dies més. Estava molt estressada per un viatge que havíem planejat, sabent que no podia tornar a emmalaltir-se i perdre més dies de classe”. A l'escola de Davi, a Califòrnia, aquest any un estudiant va faltar les tres primeres setmanes de classe a causa d'un viatge. Altres han viatjat a Las Vegas, Disneyland i Washington DC. La política d'aquesta escola permet aquestes absències, sempre que s'informi a l'administració amb antelació, però els professors no estan obligats a posar tasques escolars per als nens que perden classes per anar-se'n de vacances. “Jo dic als estudiants «nosaltres seguim avançant sense tu, així que és la teva responsabilitat quan tornis»”, diu Davi, i afegeix que el treball a classe i altres tasques estan en línia a l'aplicació de Classroom. Ja depèn “de cadascú” revisar i mantenir-se al dia amb la feina. "Hi ha estudiants que se senten motivats amb aquesta dinàmica", assenyala Davi. “Però també hi ha els que es desconnecten del tot. Tornen i no tenen idea de què està passant”.

Fora de l'aula, però al món

Per a alguns pares, la incompatibilitat dels horaris escolars amb els desitjos de viatjar porta les famílies a abandonar completament el sistema escolar, almenys durant un temps. Worldschooling, un terme poc precís que fa referència a fer dels viatges una part central de l'experiència educativa d'un nen, pot implicar un viatge d'un mes a Europa o passar anys viatjant. Els pares poden intentar seguir el pla d'estudis de l'escola del seu país utilitzant quaderns d'exercicis i eines d'aprenentatge a distància, o bé optar per un aprenentatge més lliure i basat en els interessos del nen. Tolk educa les seves filles així durant els seus anys de viatge. Les nenes tenien 10 i 12 anys quan se'n van anar i, encara que al principi ella i el seu marit van intentar seguir un horari semiestricte —lliçons diàries de matemàtiques, exercicis de gramàtica i llistes d'ortografia—, aviat es van adonar que havien de relaxar-se i centrar-se en els llocs que estaven explorant. “Acabem fent molts projectes familiars. Tots quatre investigàvem una cosa que ens interessava i ens ho presentàvem els uns als altres”, explica. Durant la seva estada a Egipte, una de les filles va realitzar un projecte sobre les antigues tradicions de maquillatge a Egipte, mentre que una altra va aprofundir en la història de la dona del rei de Tutankamon.

Tot i que des de fa temps hi ha una petita comunitat de famílies que viatgen amb els seus fills, Tolk creu que la pandèmia i les xarxes socials han fet de l'educació a distància una opció més accessible. Actualment, està treballant per crear tres centres de worldschooling a través de la seva empresa, Deliberate Detour, en què les famílies puguin reunir-se per aprendre i socialitzar al Perú, Guatemala i Mèxic. Mentrestant, les filles, que ara tenen 12 i 14 anys, s'estan adaptant a l'escola pública de Portland, cosa que ha suposat un repte. La jornada és llarga i massa estructurada, i els altres alumnes els semblen de caràcter tancat. Tot i que no se sap com els anirà acadèmicament, fins ara les tasques escolars els resulten fàcils, diu Tolk. Tot i així, el valor d'aquests viatges continua sent incomparable per a la família. "He tingut una vida d'experiències internacionals realment impactants, poderoses i transformadores –assegura Tolk–. Sempre vaig saber que volia això per als meus fills”.