Minixefs: Infants als fogons!

Un dels aspectes positius de tots aquests llargs dies de confinament amb la canalla tancada a casa i sense anar a escola ha estat compartir receptes i creativitat a la cuina. Moltes famílies s’han abocat a fer pa, coques, pastissos i plats més o menys elaborats, seguint tutorials o repescant receptes de programes televisius com MasterChef junior, un hit amb milers de seguidors. Aquest fenomen, unit a l’interès creixent en els últims anys per una alimentació més saludable dels més petits, ha provocat una onada de cursos i tallers en què les criatures i la cuina lliguen tan bé com l’allioli.

Segons els experts consultats, la cuina és un laboratori de creativitat, un lloc ideal per aprendre psicomotricitat fina (tallant, ratllant, fent servir la mànega pastissera...), per guanyar autonomia i autoestima -“Ho he fet jo sol!”, proclama més d’un i una, bufats d’orgull- o, fins i tot, per treure’s els fàstics de cop (netejant peix, filetejant carn...). I, qui sap?, potser seran futurs gurmets o, fins i tot, cuiners.

A l’hora d’acostar-se a la cuina, s’ha de tenir en compte l’edat i les capacitats de la canalla. L’adult que els acompanya ha de saber gestionar i dirigir els passos per crear un plat i animar els menuts a deixar-ho tot net i endreçat. Des de la Fundació Alícia, el reconegut centre d’investigació culinària, apunten: “A partir dels 3-4 anys els nens solen tenir la motricitat fina prou desenvolupada per manipular petits aliments i ajudar a elaborar gairebé qualsevol plat. Amb 5 o 6 anys ja podran exercir de marmitons de cuina sense problemes”.

Molts beneficis i aprenentatges

Des de la Fundació Alícia apunten alguns dels beneficis de cuinar:

• Els ensenya a ser més metòdics i a treballar amb la memòria.
• Pot ser una manera de fer entendre als petits la importància d’ajudar en les tasques de la casa.
• Els pot ajudar en el desenvolupament de les destreses motores, habilitats matemàtiques i desenvolupament de l’alfabetització.

Bé és cert que hi ha elements perillosos com el foc o els ganivets. “Per això, és aconsellable que l’adult hi estigui al davant i que, al principi, la criatura només observi o faci tasques senzilles com batre, amanir o pastar. A poc a poc, i a mesura que vagin creixent, se’ls pot introduir en l’ús dels elements més perillosos, que incorporaran de manera fàcil a la seva rutina”, aconsellen.

APRENENTATGES MIL

La directora de l’Espai de Cuina Su 23.11 de Terrassa, Susana Alins, té una doble formació: és pedagoga i ha estudiat hostaleria a l’escola Hofmann i pastisseria a la Joviat. Afirma que la cuina té enormes beneficis per als infants: “Conèixer les formes, els colors, les mides, els percentatges, l’organització, l’ordre i la neteja. També olorar i conèixer sabors nous i el nom dels ingredients fa que tinguin memòria olfactiva”. Aconsella que prop dels dos anys ja facin tasques com trencar ous, tallar mongetes tendres o arrebossar. Segons aquesta cuinera, que quan recuperi la normalitat continuarà oferint casals i tallers per a infants i famílies: “És important no tallar-los les ales. Sovint, tenim poc temps a casa i, com que el seu ritme és més lent que el nostre, sense voler rebutgem la seva ajuda”.

CURSOS I TALLERS

En paral·lel al boom dels programes televisius, cada vegada són més els restaurants que fugen del previsible trident infantil format per macarrons-croquetes-pollastre amb patates i amplien l’oferta, cada vegada més exigent. També són molts els cuiners i les escoles de cuina que ofereixen cursets per a nens i adolescents. La xef Ada Parellada, del restaurant Semproniana de Barcelona, va ser pionera el 2001 en oferir el taller Patacutxi, adreçat a nens de 4 a 10 anys i que ara fa dos anys ha deixat d’impartir. “Els nens aprenien a cuinar i preparaven el seu propi àpat, mentre els pares dinaven tranquil·lament al nostre restaurant. Tothom gaudia de l’experiència”, recorda. En tots aquests anys de contacte amb els infants, Parellada també ha ofert tallers per a adolescents i casals d’estiu. Donada la complexa situació provocada per la crisi del coronavirus, aquest juliol no l’oferiran. “Quan recuperem la normalitat, ja el tornarem a fer. Era molt divertit, visitàvem un hort, aprenien sobre la cuina d’aprofitament... Potser en els últims anys ens hem centrat massa en la part creativa i divertida de la cuina, que la té, però és essencial donar pautes de treball en equip, així com insistir en la higiene i la recollida en acabar-ho tot. I ara, més que mai”, alerta Parellada.

ALEGRIA I BON HUMOR

Defensa la diversió elaborant plats, amb la canalla. “És fonamental que des de ben petits s’ho passin bé a la cuina, sinó aquest acostament és un fracàs absolut. Fins als 10 anys han d’experimentar sensacions, encara no estan preparats per cuinar. És a partir dels 11 o 12 anys que la cuina es transforma en una necessitat de supervivència”. Apunta que també aporta una bona dosi de realitat i, en ocasions, de frustració -perquè l’àpat no acaba de sortir bé, perquè res és tan fàcil com sembla-, que cal aprendre a gestionar bé i amb humor.

La xef considera bàsic ensenyar als adolescents a espavilar-se davant dels fogons. “Un plat rodó que integra diferents tècniques és un arròs a la cubana: aprenen a bullir l’arròs -i, per tant, la pasta o les verdures-, fer un sofregit de tomàquet, i així defugen del de pot, i fregir un ou. Per tant, dominen l’oli que esquitxa i pot cremar”, raona la cuinera.

La sabadellenca Ona Miret, d’11 anys, és una fan de MasterChef junior i una apassionada de la cuina. “Vaig començar de més petita ajudant la mare a tallar carn, verdures, quan preparava un arròs a la cassola. I, mirant el programa, faig receptes o les interpreto”, reconeix. Un dels seus plats top és un curri amb carbassó, ceba caramel·litzada i ametlla filetejada. Fa dos caps de setmana, en ple confinament, amb la seva germana bessona Estel van acordar fer-los una sorpresa als pares: un esmorzar d’hotel. “Vam dissenyar el menú a l’ordinador, el vam imprimir i els vam dir amb walkie-talkies que ens comuniquessin la tria”, detalla. “Tenien pancakes amb plàtan o maduixa, torrades amb xocolata o amb formatge i pernil, pastís en una tassa amb cacau, fruita i, de begudes, podien escollir entre suc de taronja natural, aigua o cafè”. Van fer la comanda el vespre abans. L’Ona va matinar, va preparar la massa dels pancakes i us podem ben assegurar que va triomfar amb la proposta!

Criatures cuineres a l’Ara

Des del dissabte 2 de maig, i de manera setmanal, l’Ara Mengem i el Criatures.cat us oferirem una nova secció culinària, coordinada per la periodista i experta gastronòmica del diari, Trinitat Gilbert. Publiquem una videorecepta feta per una criatura o un adolescent amb l’ajut dels seus pares. L’Íngrid Riera, de Girona, va estrenar aquest nou format, tot demostrant moltes habilitats a la cuina. Amb el seu pare, Xavier Riera, va preparar sushi d’una manera senzilla i atractiva. Segons detalla Gilbert, “l’objectiu de la secció és acostar la cuina als joves i als petits i, alhora, mostrar-ne el coneixement d’una forma didàctica”.