Liliana Arroyo: "Una criatura de 5 anys té una mitjana de 1.500 fotos penjades a les xarxes"

BarcelonaEl ministeri de Joventut i Infància està treballant per regularitzar l'exposició de menors per part de pares i altres adults a les xarxes, coneguda com a sharenting. Les dades són contundents: nou de cada deu famílies espanyoles comparteixen un cop al mes contingut dels seus fills d'entre 9 i 17 anys en xarxes com Facebook, Instagram i TikTok, segons un estudi fet per l'empresa de seguretat informàtica AVG, i fins a un 81% dels nadons ja tenen presència a les xarxes abans de complir els sis mesos.

Un dels punts claus de la nova regulació del sharenting que vol tirar endavant el govern espanyol és aturar la monetització dels continguts de xarxes on surten criatures. ¿És suficient?

— Aquesta és la situació més alarmant i està bé que això s'abordi, però si només mirem aquesta part és insuficient. Ja existeix una llei orgànica del 2021 sobre la protecció de la infància i l'adolescència que inclou alguns d'aquests elements a nivell digital. El fet que s'assenyali només això és parcial, polític i la punta de l'iceberg. Per tant, no ha de ser l'única mesura.

Quins són els perills del sharenting?

— Hi ha tres nivells de risc. El primer, i que és el que més indiferència provoca, és la privadesa. Si tenim per costum compartir fotos de les nostres criatures en tot allò que fem, estem donant molta informació que es pot fer servir de moltes maneres, no només respecte de la teva criatura sinó també dels hàbits de la família. Com més imatges penges, més elements de context estàs donant perquè la gent pugui imaginar-se com és la teva vida. El segon nivell és tota la informació que tu dones a la plataforma i a l'algoritme, que determinarà el tipus d'informació que, després, rebràs. Per tant, estàs construint el que s'anomena la teva cambra d'eco. Si tu penges moltes fotografies de la teva criatura fent pastissos, després clarament no pararàs de rebre informació sobre receptes de cuina.

Algú pot dir que aquest últim punt no és un risc...

— No quan estem parlant de pastissos. Ara bé, quan el teu fill tingui el seu propi compte a la xarxa en qüestió pot ser que quedi afectada per la traçabilitat del teu compte, i llavors, per seguir amb l'exemple, estarà atrapat en aquest cas en el món dels pastissos. L'altre gran risc és tot el tema del grooming, que cada vegada és més present. Justament aquest dimarts es presentava un informe d'Unicef que parla de l'increment d'aquest assetjament per part de persones desconegudes a través de les xarxes. Al final, el que fem és posar imatges de menors en espais amb molta visibilitat pública, i els perfils pedòfils no sabem quin ús en poden fer. I hi ha encara un quart risc: totes aquestes imatges que pugem a internet poden potencialment alimentar models d'intel·ligència artificial. Això vol dir que les fotos de la teva criatura es poden fer servir per entrenar aquest model i que tu vagis a crear una imatge aleatòria amb IA i et trobis que aquesta imatge té la cara del teu fill.

A banda de les criatures, l'altre grup que ja ha patit les conseqüències del sharenting són els adolescents.

— És que també s'ha de pensar quin mal ús poden fer d'aquestes imatges altres nens o adolescents, com va passar a Almendralejo, per burlar-se del nostre fill o filla. Per exemple, imagina't que tens fotos penjades amb el teu fill o filla adolescent pujant la muntanya, i després un company o companya de l'escola fa servir aquella imatge per burlar-se'n. Estem posant a disposició material que pot ser susceptible d'un mal ús. I per mi encara hi ha una altra derivada, que també és molt important: no estem preservant el dret de les criatures a construir la seva pròpia petjada digital. Això és una cosa que ens ho trobarem quan siguin grans i tinguin la seva pròpia xarxa, però ara mateix ho estem fent sense el seu consentiment i sense tenir en compte quin és el seu desig a l'hora d'estar presents a la xarxa o no.

Quantes fotos compartides a les xarxes pot acumular un nen sense que ell ho hagi decidit?

— Una criatura de 5 anys té una mitjana de 1.500 fotos penjades a les xarxes. Això equival a unes 25 fotos al mes.

Com s'explica, doncs, que gran part de la societat no vegi aquests riscos?

— El món digital és molt complex i només entenem allò que té conseqüències directes i al moment. A més, també hi ha un tema de dissonància cognitiva: és a dir, jo ja sé que això és problemàtic a nivell de privadesa, però ho continuo fent perquè a curt termini ens compensa més el que obtenim fent-ho que no fent-ho. Si tu deixes de penjar fotos de la teva criatura, no tens una recompensa immediata, ningú t'aplaudeix, més aviat tot al contrari. En canvi, si tu penges fotos, tens els likes, tens la validació social. D'alguna manera, la natura de ser inconscient té un premi immediat, mentre que els riscos, que són a mitjà o a llarg termini, són més invisibles. I no n'ets conscient, segurament fins que no et passa, fins que no has patit algun atac o insult o una situació desagradable en l'entorn online.

Davant la llei del sharenting es pot imposar la veu de moltes famílies que diguin "el fill és meu i jo decideixo què és el millor per a ell".

— Tu tens l'obligació de cuidar aquesta criatura, però el que has de posar sempre al centre són els seus interessos, que és el que es recull a la Convenció dels Drets de la Infància. Els fills no són una possessió, nosaltres prenem les decisions per ells fins que tenen la capacitat legal i la maduresa de fer-ho. Però els fills no són una propietat, i encara menys una propietat que puguem monetitzar.

Hi ha famílies que opten per posar un emoji o pixelar la cara de l'infant. Amb aquestes mesures el risc del sharenting disminueix?

— Continues oferint informació sobre contextos i sobre hàbits, sobretot si publiques molt. A més, l'emoji, amb certes tècniques, és fàcilment extraïble. Però és que per mi hi ha un altre aspecte: la dignitat de la criatura. És a dir, si tu vols penjar imatges del menor sense que se li vegi la cara, penja'n una foto d'esquena. Als adults ens agradaria que pengessin una foto nostra i ens posessin un emoji a la cara? No té cap sentit. Pujar expressament una foto, fent servir aquests mecanismes, crec que és contradictori.

L'enviament de fotos a familiars té els mateixos riscos que penjar les fotos a les xarxes?

— És diferent enviar-ne per WhatsApp que penjar-ne a una xarxa social, on l'accés és molt més públic. El que passa és que hem de ser conscients que en el moment en què tu fas circular una imatge en perds el control, perquè qui la rep pot seguir compartint-la o penjar-la a les xarxes. Ara bé, com a progenitors sí que podem dir a la família que la poden ensenyar però no compartir ni penjar enlloc.

A vegades costa que ho entenguin...

— Jo sempre els dic que si algú es queixa diguin que és culpa nostra, que som els pares que som molt estrictes i que som molt conscients dels riscos que implica. Una altra opció que hi ha és enviar-les perquè es visualitzin una sola vegada, però aquesta imatge ja estarà pujada en un servidor de WhatsApp o de qualsevol altra xarxa social. Tot dependrà de què et vols protegir: dels ulls d'altres persones o de donar les dades a l'empresa que hi ha darrere de la plataforma.

¿A nivell més emocional quines conseqüències pot tenir a la llarga per a les criatures aquesta exposició constant?

— Els fas créixer pensant que la vida ha de ser retransmesa i es posa en entredit la diferència entre què preserves per a tu i què ensenyes als altres. Quan una criatura de 5 o 6 anys està molt acostumada al sharenting i veu un mòbil de seguida es posa a fer poses i cara de foto. A més, també se li pot incrementar la pressió estètica i sobretot que creixi amb una socialització basada en la idea que la validació pròpia és en la mirada de l'altre.