Consum conscient en família

Comprar aliments i productes de la llar a granel, reutilitzar els envasos, utilitzar sabons en pastilla, anar a comprar amb envasos i bosses reutilitzables, apostar pel consum de productes ecològics i de proximitat, reaprofitar el paper d’embolicar, adquirir joguines i roba de segona mà... i així una llarga llista. Un grup de famílies del Baix Empordà s’han organitzat per generar els mínims residus a casa a través d’un grup conjunt de WhatsApp, Residu Zero Baix Empordà, des d’on proposen comandes, comparteixen experiències i resolen dubtes. “Compartim temes pràctics, receptes o botigues on trobar productes concrets i a més coordinem comandes conjuntes. Comprem paper de vàter reciclat, envasat en cartró i produït a casa nostra, i articles d’higiene femenina i per a bebès, com bolquers reutilitzables”, explica Mariona Iribarren, membre del grup. 

Entre la seixantena de persones que en formen part, la gran majoria dones, hi ha Esther Peñarrubia, doctora en enginyeria agrònoma, consultora de Residu Zero i una ferma activista d’un model de consum conscient, que avui difon a les seves conferències. Fa cinc anys ella mateixa va traduir al català i al castellà el llibre Residu zero a casa (Pol·len Edicions), un supervendes de l’autora francesa Bea Johnson, que ja s’ha traduït a 28 idiomes. Al llibre, Johnson ens proposa una guia pràctica per simplificar la nostra vida, partint d’un canvi d’hàbits, en què es doni prioritat a les experiències viscudes i no tant a les compres i possessions materials. “Un dia vaig escoltar el seu discurs en un vídeo i de seguida m’hi vaig posar en contacte per traduir-li el llibre. No sabia si allò funcionaria però vaig tenir l’impuls de fer-ho, i sí, ha anat molt bé”, explica l’Esther. “De fet, nosaltres ja portàvem a terme moltes de les pràctiques i idees que la Bea Johnson explica al llibre, la simplicitat del qual crec que és la clau de l’èxit”, afegeix.

Sense residus i amb criatures

¿Però com podem portar a terme una vida senzilla quan a casa hi ha criatures petites? Segons Esther Peñarrubia, i tal com proposa també Bea Johnson al seu llibre, hem de guiar-nos per les cinc erres: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i retornar a la terra o compostar. “Rebutjar és el primer pas: dir no a aquells productes que no s’adaptin a un model de consum respectuós. Cal ser coherent amb allò que volem portar a la pràctica”, explica. A casa seva les joguines i la roba són de segona mà, intercanviades o heretades: “Estem contents de no rebre’n de noves perquè la família entén i respecta la nostra manera de viure”, diu l’Esther. “En cas d’haver-ne de comprar alguna de nova mirem que sigui feta amb materials respectuosos i que sigui de la botiga del poble”, afegeix.

Mantenir un model de vida senzill i natural en una societat on el bombardeig per consumir és constant a vegades no és tasca fàcil, i les criatures no en viuen al marge. “Has de ser molt ferm en les teves idees i repetir constantment el missatge”, diu Mariona Iribarren, mare de tres petits de 9, 5 i 2 anys. “Ens han fet creure que comprant-los coses farem criatures més felices. Aconseguir que tot el teu entorn respecti la teva manera de consumir no és fàcil”, explica. 

A casa de la Mariona una gran part del temps s’inverteix en la compra conscient. Productes com el peix o la carn el compren amb tàpers, la verdura i la fruita directament del pagès, fan autoproducció de melmelades, sabó, iogurts i pasta de dents... i els seus fills participen de tot aquest procés i ho fan amb molt interès: “Tenim un hort amb gallines, que ens redueixen part dels residus i a més ens alimenten! Els meus fills veuen d’on provenen els aliments, quin és l’origen de cada producte, el temps que necessiten per ser produïts... És tot un procés lent però molt agraït i això forma part de la seva educació i el seu aprenentatge”, diu.

Un punt de vista que també comparteix Myriam Serrano, mare de dues criatures de 3 i 6 anys. A casa seva també disposen d’un hort i d’un compostador per a la matèria orgànica i dediquen el seu oci a gaudir de la natura i dels entorns naturals: “Volem posar atenció a la cura del que tenim i no en la satisfacció ràpida que et genera el consum de qualsevol producte”, explica. “Els meus fills ho tenen molt clar. Evitem els grans supermercats i anem a comprar a botigues de proximitat amb els tàpers de casa. Són ells que m’avisen si me’ls deixo. Han adquirit l’hàbit”, explica.

El punt d’inici

Per iniciar-nos en un model de consum residu zero, tot canvi d’hàbits que ens hi ajudi és vàlid. Esther Peñarrubia ho resumeix dient que “cal consumir de manera conscient i actuar amb coherència”, i posa èmfasi en la cinquena R, la del “retornar a la terra”, per la satisfacció i els beneficis que genera. “Tots podem tenir un compostador o vermicompostador a casa, sigui al terrat o al balcó. És una manera de generar menys residus i sobretot de gaudir d’un adob de molt bona qualitat per a les plantes”, explica. En cas que no es vulgui fer autocompostatge, l’Esther anima tothom a utilitzar el servei de recollida orgànica, present ja en molts municipis del nostre territori.