Conseqüències de la sobreprotecció a la canalla

Evitar errors, mals, cops, caigudes i fracassos no és bo per a les criatures. I menys ho és encara portar-los la motxilla, evitar que vagin sols a l'escola (o a comprar a la botiga del davant) o preguntar per WhatsApp a altres pares els deures per a l'endemà. Provar i equivocar-se forma part del seu aprenentatge. Per això, des de Joguines Cayro han impulsat una campanya dirigida a pares i mares, educadors i 'influencers', per demostrar que “ens estem passant”. La campanya consisteix a enviar a aquests col·lectius diverses joguines embolicades en paper bombolla, advertint de la fragilitat del seu contingut, una cosa exagerada, tenint en compte que l'objecte de l'interior és una joguina i, en realitat, gens fràgil.

Per a Rosario Carrió, directora general de Cayro, “apostem per jugar, perdre, equivocar-nos i tornar a començar”. Segons Carrió “com a pares hem de protegir els nostres fills, però cal fer-ho amb moderació”. Per això, diu, “reivindiquem la necessitat de treure als nens aquests embalatges de bombolles i etiquetes de fràgil, per aconseguir un espai on adquirir responsabilitats i autonomia, tan necessàries per al desenvolupament infantil”.

L’opinió dels experts

Per als experts de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona, la sobreprotecció es relaciona amb diverses malalties psiquiàtriques i pot afectar greument l'autonomia i el desenvolupament saludable del nen. D'altra banda, diversos estudis vinculen la sobreprotecció del menor amb l'assetjament escolar, associat a la falta de seguretat de la criatura i a una vulnerabilitat més elevada. En aquest sentit, l'actitud adequada que els pares han de compartir amb els seus fills per disminuir el factor de risc de l'estil de criança sobreprotectora consisteix a:

• Acceptar els nens tal com són (amb les seves virtuts i febleses).
• No tenir por del fet que s'enfrontin a les seves pròpies pors.
• Ensenyar-los a expressar els seus sentiments de pena i tristesa.
• Reconèixer els seus errors igual que lloem les seves virtuts.
• Interessar-nos per la seva vida sense intentar controlar-la.

Segons Rosa Barocio, educadora i conferenciant internacional especialista en temes relacionats amb l'educació i el desenvolupament humà, “hem de relaxar-nos i deixar que els nens juguin i s'avorreixin, perquè s'equivoquin, acompanyar sense imposar; sostenir sense asfixiar, corregir sense descoratjar, i conduir sense controlar”.