MAR DOMÈNECH

Preparem una motxilla ‘ecofriendly’

Petits gestos que us poden ajudar a aconseguir que el contingut de la motxilla escolar dels vostres fills sigui més sostenible

Carmanyoles i recipients de vidre o bambú, per evitar generar residus / GETTY Zoom

Ara que comença un nou curs escolar pot ser un bon moment per canviar d’hàbits i adoptar un estil de vida familiar més sostenible amb el nostre entorn. Queda lluny la idea d’estrenar-ho tot quan es torna a l’escola. Actualment val més preparar una motxilla ecofriendly, comprar l’imprescindible i apostar pels productes reutilitzables de qualitat i de llarga durabilitat.

Aquesta tendència ja fa alguns anys que la van notant els comerços de proximitat com L’Art de Viure, un herbolari amb productes de cosmètica especialitzat en el públic familiar i que, a poc a poc, va oferint als seus clients tot el necessari per arribar al residu zero. Com expliquen molt bé les seves propietàries, Natàlia del Pozo i Lika Robalo, cada vegada hi ha més famílies que demanen sabons i xampús de pastilla, detergents a granel, palletes d’acer inoxidable, bolquers eco i raspalls de dents 100% de bambú. “Quan som pares tendim a anar cap al reciclatge i la reutilització, ens preocupa el tema de minimitzar residus i apostem pels productes ecològics i lliures de tòxics i químics”, explica la Natàlia.

ROBA I MOTXILLA SOSTENIBLES

Som conscients que els infants creixen molt ràpid. La bata, com el xandall o l’uniforme escolar, segurament es compren nous cada any. Però també es pot reaprofitar la roba dels germans, cosins, amics o veïns, si ha quedat en bon estat. En aquest punt ha de prevaldre sempre el sentit comú més que anar a l’última moda.

La motxilla és una de les peces més fàcils de reutilitzar, no fa falta canviar-la cada any

La motxilla és una de les peces més fàcils de reutilitzar, no fa falta canviar-la cada any. Quan els nens són petits una bona solució és utilitzar-la de tela, ja que ocupa poc espai als penjadors i és fàcil de rentar. Quan ja són més grans van molt bé les motxilles fetes amb materials reciclats, per exemple les Lefrik, una marca espanyola de bosses urbanes, motxilles i altres articles de viatge fetes amb ampolles de plàstic PET reciclades. La responsable de comunicació de l’empresa, Miriam García, ens explica que la marca ha anat creixent des del 2012 i ja són presents a Europa, els Estats Units i l’Amèrica Llatina. “Ha sigut en els dos últims anys quan més hem notat que la gent comença a involucrar-se en l’estil ecofriendly. De fet, moltes famílies opten per aquest estil de vida sostenible. Per això, després de tenir diverses peticions de pares i mares, vam treure un model pensat per als més petits de casa”.

MATERIAL ESCOLAR AMB UNA SEGONA VIDA

Ja fa anys que la motxilla escolar es va buidant de llibres, ja que els centres prefereixen utilitzar altres recursos, com fotocòpies de fitxes, llibres digitals, etc. A més, els pares tenen l’opció de comprar llibres de segona mà o demanar-ne el préstec anual, i d’altra banda les papereries estan plenes de llibretes, agendes i folis reciclats. Però a l’estoig encara hi ha molts estris de plàstic, fins al punt que cada dia es produeixen 135 milions de bolígrafs de plàstic al món. Davant d’aquesta xifra va néixer el llapis 100% natural i biodegradable de la firma danesa Sprout. Stine Cristina Mynster, responsable de comunicació i relacions públiques de la marca, explica el seu funcionament: “Quan ja no ens permet escriure i pintar, li donem una segona vida: el llapis porta a l’extrem una càpsula de gelatina amb llavors. Així que si es planta el llapis de cap per avall aviat creixerà en forma d’herbes, flors o fins i tot verdures”.

MENJAR I BEURE ECO

Cal tenir present que molts dels productes d’un sol ús que fem servir estan fets de plàstic i, a més, són innecessaris, ja que sempre trobarem una opció reutilitzable (recordeu que l’any vinent entrarà en vigor a la Unió Europea la llei que prohibeix els estris plàstics d’un sol ús). Per portar l’entrepà, la fruita o les galetes es recomana fer servir un embolcall reutilitzable, com ara un roll’eat o fins i tot un paper de cera d’abella. Si hem de portar el dinar en una excursió el millor recipient serà la carmanyola de sempre o els tàpers 100% de bambú. A l’hora de beure aigua cal evitar els envasos de plàstic, podem optar per les ampolles o gots de vidre, d’acer o de bambú.

Als menjadors escolars cal evitar els tovallons de paper i són millor els de roba, que poden tornar a casa el cap de setmana i rentar-se. I sobretot cal vigilar amb el malbaratament alimentari. A Catalunya es calcula que es llencen anualment (al final de la cadena alimentària: menjadors escolars, restaurants, comerços, llars...) 35 kg per persona de menjar. D’una banda, és l’equivalent a les necessitats alimentàries de mig milió de persones; de l’altra, genera una pèrdua econòmica de 841 milions d’euros anuals, segons estudis de l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB del 2011.

“HEROIS FRUSTRATS”

Així doncs, l’estil de vida i de consum ecofriendly és una tendència a l’alça. Així ho demostra l’augment sostingut d’empreses de comerç just i de producció ecològica, sobretot en el sector alimentari. Però la pressió social, s’ha de reconèixer, no ho és tot. Les grans empreses i les multinacionals s’han de comprometre amb el canvi i no aprofitar l’ocasió per fer un greenwashing -utilitzar la filosofia eco per netejar la seva imatge-. Qui realment pot canviar tot això són les potències mundials, amb polítiques en aquest sentit.

S'està consolidant un augment sostingut d’empreses de comerç just i de producció ecològica, sobretot en el sector alimentari

Com indica Rezero - Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable en el seu informe del 2019, 'Catalunya cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició', “cal fer front al nou marc legal que ja s’està desplegant a Europa per assolir un model de producció i consum que redueixi l’explotació i malbaratament de recursos naturals i assoleixi una reintroducció efectiva dels residus/recursos com a primera matèria a la indústria i l’agricultura”. I és que si no, com assenyala Anna Peña -responsable de comunicació de Rezero-, “correm el risc que els nostres fills i les futures generacions siguin herois frustrats”: “Ells tenen molt clara la teoria i l’estan portant a la pràctica, però qui realment té la clau de canviar tot això són els països amb poder de decisió i d’acció”. Pas a pas i amb decisió. Ens hi posem?