Bessons, educació idèntica?

Dos embrions a l’ecògraf i... sorpresa! En venen dos. Després de refer-se d’aquesta inesperada notícia, les famílies de bessons afronten molts i molts reptes, començant per un embaràs de més risc i una criança amb alguns interrogants extra, especialment el d’una educació diferenciada per a unes criatures que, si són bessons univitel·lins, són a priori iguals, tot i realment no ser-ho. Segons explica l’autora Coks Feenstra a El gran libro de los gemelos* (Medici), a mesura que les criatures creixen els pares n'aprecien les diferències i de vegades pateixen per donar-los un tracte igual i equilibrat. Tanmateix, “no és necessari fer-ho tot a parts iguals”, ja que la relació amb cada fill és diferent, igual que passa si són germans de diferents edats.

“Generalment, els nascuts en un part múltiple aprenen aviat a esperar el seu torn, abans que altres fills”, diu, i com que són diferents tant en el caràcter com en les necessitats, se’ls ha de donar un tracte individualitzat. “És impossible donar als múltiples una educació igualitària”, subratlla, i malgrat tot pares i fills poden arribar a obsessionar-se amb rebre un tracte igual. D’altra banda, l’experta Elena Franklin remarca al llibre Gemelos. Orientaciones sobre su crianza y desarrollo psicológico* (Narcea) la importància de la tasca familiar en la seva criança. Així, mentre tots els nens han de fer una separació i individualització de la seva mare, els bessons univitel·lins han d'afrontar un problema addicional: s'han d'individualitzar respecte al seu germà idèntic. Per orientar aquest desenvolupament, Franklin considera de gran importància les interaccions familiars, en què les conductes de l’entorn social proper poden facilitar o dificultar el procés. “Les famílies de bessons afronten alts nivells d’estrès com a resposta a la intensa demanda de cures i recursos econòmics”, explica, i afegeix que ja amb el naixement hi ha moments de “gran exigència física, mental, econòmica i social”.

Un dels trets característics de la criança de bessons són els escenaris de competitivitat entre els germans perquè els nens, segons Feenstra, “lògicament es comparen entre ells”, cosa que també passa amb els germans dels altres tipus de famílies, però en aquest cas la diferència d’edat fa minvar l’enveja del menor. A banda, els nivells més alts de testosterona en els nens fan que siguin “generalment més competitius que les nenes”, però també hi juga un paper la criança. En aquest terreny, Feenstra aconsella no comparar mai les qualitats entre ells, sinó remarcar que un té unes qualitats i l’altre unes de diferents. “No s’ha d’intentar donar-los una educació igualitària”, diu. És més pedagògic donar a cadascun la que necessita. A més, els estudis demostren que és bo que els nens expressin mútuament els sentiments de gelosia per tal de “netejar l’ambient” i que no es quedin guardats. També recomana designar un dia per a cadascun per ser el primer en tot, com banyar-se, engegar la televisió o abraçar la mare.

Separació escolar

En el terreny de la criança, un dels debats que preocupa més els pares de bessons és l’educació conjunta o separada. Segons Feenstra, ja en l’etapa de l’escola bressol sorgeix la pregunta de si han d’estar a la mateixa aula o no. Considera que és millor que vagin al mateix grup perquè els fills nascuts de part múltiple no coneixen la vida de cap altra manera que no sigui la perspectiva del nosaltres, que precedeix la sensació d’individualitat que arriba als 18 mesos. “Sabem que des de la setmana 10 de gestació hi ha interacció entre ells”, descriu l’autora, de manera que si se separen tan aviat viuen una doble separació: la dels pares i la del bessó. Una altra cosa és a l’escola, on torna a ressorgir el debat entre les famílies.

Per a Feenstra, el fet d’ajuntar-los o separar-los té avantatges i inconvenients, i en aquest àmbit “la clau és la flexibilitat” i la solució passa perquè les famílies avaluïn els pros i contres i decideixin en funció de les necessitats de les criatures. Per exemple, posar-los en una aula diferent els dona autonomia i evita comparacions per part dels mestres i companys, alhora que dona marge a les criatures per fer els seus propis amics. D’altra banda, si estudien junts, també es poden beneficiar de l’ajuda del germà en l’adaptació a la classe i les seves famílies es poden organitzar millor. Però aquest no és un debat només del centre, sinó que també pot passar que un nen vulgui anar amb el seu germà i l’altre no, o que un passi de curs i l’altre el repeteixi, per exemple.

Anna Baiget, mare de l’Ian i el Kai, explica que al rebre la notícia els va entrar un “riure nerviós” i por, perquè per la seva feina veu molts nens amb problemes, molts d’ells bessons prematurs amb complicacions. Va sentir “moltes pors i dubtes”. Si bé va informar-se molt sobre l’embaràs, sobre la criança i l’educació dels bessons en si, no va llegir res i la seva aposta va ser seguir per Instagram mares de bessonada amb els mateixos problemes i dubtes que ella, com el tipus del cotxet o la lactància. “No té res a veure amb la resta de mares; només m’ha servit parlar amb mares de bessons, ja que tot és molt més fàcil amb un”, diu. Per exemple, a l’hora de dormir un desperta l’altre, i tot són problemes logístics que no afecten tant els pares d’un sol fill.

Pel que fa al debat sobre si han d'anar o no a la mateixa classe, assegura que és un tema que li crea molts dubtes. “He llegit molt sobre el tema i abans creia que millor separats, i ara que millor junts. No ho sé, no ho tinc gens clar”, confessa. Baiget apunta que els seus fills són molt diferents, però complementaris alhora, i considera que potser a la secundària sí que haurien de separar-se, segons ho decideixin ells. Davant de la disjuntiva d’educar en la igualtat o en l’equitat, per a ella cal educar en l’equitat, segons les necessitats de cadascun dels nens, com per exemple el que reclama més a la nit o el que demana més braços. “Que tots dos tinguin el que necessiten”, diu. Per la seva banda, el pare dels bessons Luca i Nico Cortés, Jose Cortés, explica que es va informar dels temes de criança durant la gestació dels bessons. Durant la pandèmia els van fer diversos cursos i sempre va poder resoldre els dubtes sobre el seu cas particular. “Quan tens bessons, tothom et dona consells”, afegeix. 

Pel que fa a les comparacions, Baiget lamenta que els adults sempre pregunten “quin és més trasto o més tal”, i ells sempre responen que són iguals i que s’intercanvien els papers. Tot i que identifiquen perfectament els trets concrets de la seva personalitat, intenten no comparar-los, perquè pronostica que és un error que els pot condicionar molt i tenir efectes en la seva autoestima. En la mateixa línia, i davant les comparacions, Cortés afirma que cadascun és diferent i que cadascun té unes necessitats concretes.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'El gran libro de los gemelos' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Fes clic aquí per adquirir 'Gemelos: Orientaciones sobre su crianza y desarrollo' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.