LAURA PINYOL

Filla, el pare s'ha enamorat d'un home

Què passa quan una persona que havia portat una vida heterosexual s’adona i assumeix que és homosexual? Com es comparteix amb els fills?

FillA, EL PARe s’ha enamorat d’un HOME Zoom

La Joana i l’Àlex tenen en comú que, un bon dia, van abandonar la vida heterosexual que duien: casats, dos fills, una parella estable, un pis, la vida per endavant, i van manifestar obertament la seva orientació sexual. Tots dos s’havien casat de joves, als vint-i-tres anys, i havien tingut també els fills molt joves.

A Àlex Vives li havia semblat que podia ser homosexual quan era molt jove. Ho va comentar als seus pares, no en van fer esment, i ell no va explorar la seva identitat “per por a fer front al que sentia, a no ser capaç d’acceptar-ho” i va seguir endavant amb la relació amb la seva nòvia de sempre, des que tenia 15 anys. Es va casar, amb vint-i-cinc anys va tenir el seu fill i, al cap de pocs mesos, la seva filla. Duia una vida estàndard: “M’enganyava, perquè no ens eduquen per acceptar que podem ser diferents dels altres i que no passa res”. Fins que la seva companya va decidir separar-se. “Va ser una separació complexa, perquè hi havia una altra persona”. L’Àlex estava “trist, enfonsat, deprimit”. “L’única cosa que em feia tirar endavant eren els meus fills, l’amor per ells és tan gran que mai m’he penedit d’haver-los tingut”, explica. Però se sabia vivint una vida que no era la que hauria de viure. “M’havia apagat”, reconeix, i la ruptura el va obligar a mirar-se al mirall i admetre la seva homosexualitat: “Estava fart de viure una vida que no era la meva”.

Primer ho va explicar als seus germans i als seus pares i va començar a viure d’acord amb la seva identitat sexual: “Vaig tenir un temps de trobar-me, de voler descobrir, de recuperar la vida que no havia tingut”. Al cap d’un temps, va tenir una parella estable i va anar a viure amb ell. Com que els fills eren petits, vivien els dies que els tocava estar amb el pare en una família homosexual “des de l’absoluta normalitat”. Però, al cap d’uns anys, aquesta relació es va acabar. Va ser en aquest segon trencament quan l’Àlex va tenir la necessitat de tenir una conversa amb els seus fills: “Tenia la necessitat de dir-los obertament: sóc gai”. La resposta: “Tranquil, papa, no passa res”. Sembla mentida, explica l’Àlex, però fins al moment d’aquesta conversa amb els fills, la de posar noms a les coses, havia estat neguitós: “El que fa més por és el rebuig dels teus fills”.

"El que fa més por és el rebuig dels teus fills”

SENSE AMAGAR-SE

Joana Rodrigo es va casar amb vint-i-tres anys. Vivia amb el seu marit a Ulldecona (Montsià), un poble petit d’uns 7.000 habitants, fins que un dia es va enamorar “d’una altra dona”. Si no li hagués passat allò en aquell moment, potser hauria viscut la seva “vida de casada, al poble, i anar fent!” Però enamorar-se va fer que s’adonés que “alguna cosa passava i havia d’agafar el bou per les banyes” perquè l’última cosa que volia era “viure dues vides paral·leles”. Es va separar i li va costar molt de temps que fins i tot els seus pares acceptessin la seva nova orientació: “Tenien la sensació que els havia enganyat, però ¿com els podia haver enganyat si no ho sospitava ni jo mateixa?” Els seus fills tenien 7 i 11 anys i, des del primer moment, els va explicar la situació: “Els vaig dir que m’havia enamorat d’una noia i que volia estar amb ella i no amagar-me de res”.

Ser lesbiana en un poble petit no és gens fàcil. La Joana va haver de superar una doble dificultat: la de separar-se i la de viure, obertament, la seva homosexualitat. Per això, després de la separació, va voler conèixer gent, fer-se una colla d’amigues i implicar-se associativament per fer l’homosexualitat més visible: “En zones rurals, la diversitat és més costa més d’acceptar”. Per lluitar contra la invisibilitat de l’homosexualitat a les comarques de les Terres de l’Ebre, la Joana es va vincular amb iniciatives a favor dels drets LGTB. Reconeix un gran valor en totes les seves amistats, “que em van donar tot el seu suport”, perquè en un poble les coses “se saben en una mil·lèsima de segon”.

“En zones rurals, la diversitat és més costa més d’acceptar”

PROTEGIR ELS FILLS

El dia que la filla de la Joana va arribar plorant a casa perquè a l’escola li havien etzibat “La teva mare és tortillera!” es va amoïnar. Havia de protegir els seus fills perquè aquella situació no els fes vulnerables. Tanmateix, per comptar amb el suport del seu fill i la seva filla ha sigut “clau” parlar-los sempre amb “normalitat, ser molt sincera i actuar amb tota la naturalitat del món”. “Els has de parlar de sentiments i quan t’agrada o estimes una persona, per a ells no canvia res, saben que sempre els estimaràs igual”, afegeix.

L’Àlex també admet una mena de “prudència natural” dels seus fills quan parlen de la relació del seu pare amb l’actual parella, “és com si tendissin a protegir-te, encara que tu visquis la teva homosexualitat obertament”; encara que, en el fons, això els fa “més empàtics”.

Katy Pallàs és presidenta de l’Associació de Famílies LGTB i assegura que “en fer el pas endavant” s’ha de saber que el primer que cal aprendre a gestionar és “l’angoixa de les amenaces: molts pares i mares viuen amb pressió la possibilitat que els prenguin la custòdia, quan això legalment no pot passar”. Gestionar “la reacció de l’exparella o la família extensa també acostuma a ser un problema” perquè topem amb “un orgull ferit, com una traïció al gènere”. Per això, des de l’associació despleguen tota mena de serveis d’assessorament perquè les persones que “volen fer el pas de viure com el que són” se sentin acompanyades.

Per a Pallàs, el procés de l’orientació sexual no té sempre els mateixos recorreguts. És important, per tant, “acompanyar-los en aquesta determinació” i explicar-los que cal fer-ho “amb seguretat”, perquè, malauradament, encara s’han de combatre molts prejudicis. Des de l’associació es dóna assessorament a tota mena de casos. De persones que havien portat una vida heterosexual com la de la Joana i l’Àlex n’hi ha moltes -“Algunes se n’amaguen tota la vida, lamentablement”- i per això hi ha un equip especialitzat per donar-los suport. Però la Katy insisteix en una premissa: “Quan hi ha fills d’una relació anterior, la visibilitat és clau. No es pot donar res per implícit, perquè l’única manera de guanyar el respecte dels fills i la família és posar-hi veu i dir-ho”.

ESTIMA COM VULGUIS

Una de les coses que més enorgulleix l’Àlex és pensar que haurà transmès als seus fills un “missatge de respecte”. “Al final, després d’anys, he normalitzat un nucli familiar com havia de ser: amb el meu company i els meus fills, que hi tenen una relació excel·lent”. ¿Que la vida els ha ensenyat a ser tolerants i admetre que es pot estimar de moltes maneres? “Fantàstic!, el més important és que siguem feliços, estimant qui volem estimar”. La Joana, que fa pocs mesos que s’ha casat amb la seva parella i viuen a Barcelona, està contenta amb els seus fills, “pel seu suport i per haver-los transmès que el més important és estimar-se”.