EVA BACH

Si estimes el fill, estima els pares

De la mateixa manera que, com deia fa uns dies, sóc partidària que els pares i mares siguem amables i respectuosos amb les parelles dels nostres fills, també convé que les parelles dels nostres fills procurin ser-ho amb nosaltres. Pot semblar obvi, però no ho és gaire. No són poques les persones que no es fan amb la família de la seva parella, que hi tenen una mala relació o que només li troben defectes. Hi ha pares que amb el rebuig a les parelles dels seus fills allunyen els fills. I joves i adults que amb el rebuig als pares de la parella l'allunyen dels seus pares. No sempre coincideixen els sogres que censuren les parelles dels fills amb les parelles que censuren els sogres. I no sempre cal fer mèrits perquè et mirin malament els pares de la teva parella o la parella dels teus fills. De vegades n'hi ha prou d'haver estat desafortunat un dia o ni tan sols això.

Radar de defectes

Molts gendres i nores tenen una mena de radar d'alta sensibilitat per detectar el més petit defecte en els pares de la seva parella i una ceguesa absoluta per reconèixer-los una virtut. Tret d'algunes situacions que esdevenen absolutament hostils des del primer moment, diu poc a favor nostre que ens puguem enamorar d'una persona i no siguem capaços d'adonar-nos de l'empremta familiar que els seus pares hi han deixat. El primer que ens convindria fer quan estimem una persona és començar a estimar també una mica els seus pares. Ho podem fer abans de conèixer-los i encara que quan els coneguem no ens acabin de fer el pes. Jo ho recomano als meus fills i a tots els joves amb qui en puc parlar, perquè sé per experiència que és una bona manera d'entrar amb bon peu a casa i al cor dels sogres. Jo ho vaig fer amb el meu. M'havien dit que tenia mal geni i que era especialment descortès amb les nores, i la primera vegada que ens vàrem veure no les tenia totes. Però vaig entrar a casa seva donant-li les gràcies pel seu fill i per tot el que adoro en el seu fill que intuïa que li havia transmès ell. Aquell home que, segons deien, era tan malagradós, em rebia amb un petó a la mà i un somriure. Probablement s'havia adonat que me l'estimava de debò a través del seu fill.