Sis dies l'any perduts en un taxi

BarcelonaLa Tanit (20 mesos) ha de fer poques passes per arribar a la seva particular “llar d’infants”. Allà compartirà la jornada amb la Leyre, el Dani, el Bruno, l’Esteban i el Gabriel, la majoria nascuts el 2021, així com els petits Neo i Shayla, de mesos, i que hi aniran acompanyats de les seves mares. L’Anna Prat, l’educadora, els ha preparat diferents espais de joc perquè investiguin de manera lliure: una cuineta, el racó de contes, capses que es convertiran en tobogans i túnels improvisats o una taula amb animals i peces de fusta perquè s’iniciïn en el joc simbòlic. Passada una estona sortiran a fora, al sorral, on probablement hi haurà discussions per qui agafa el tricicle, el vehicle estrella que tothom vol conduir. Després dinaran la carmanyola que els han preparat les seves famílies i marxaran a casa, o bé faran la migdiada, esperant que arribin les quatre de la tarda perquè els vinguin a buscar.

Fa tot just tres mesos que Saldes, al Berguedà, ha inaugurat un espai familiar ubicat en una de les estances de l’antiga Escola Pedraforca, tancada des del 2010. És una mesura acordada entre l’Ajuntament i les famílies del poble, després que el departament d’Educació no pogués obrir-hi una llar d’infants, tot i que el municipi compta amb set criatures entre els 0 i els 3 anys. “No podíem vincular una llar d’infants a una escola (la de Vallcebre) que estava a un altre municipi, malgrat pertànyer a la mateixa ZER –apunta l’alcalde Moisès Masanas–. El mateix departament ens va oferir la possibilitat d’obrir un espai familiar”.

El dret a anar a l’escola del poble

Vinculats al sector del lleure educatiu, els espais familiars actuen com un punt de trobada on es puguin compartir experiències i millorar la qualitat de vida dels infants. Acompanyades d’un professional de l’educació, les famílies poden ser-hi presents sempre que vulguin participant de la seva gestió i organització. De fet, van ser elles mateixes que van rehabilitar i adaptar l’estança segons les necessitats dels seus fills: “Els horaris de l’espai estant pensats per cobrir les necessitats de les famílies –explica l’Anna–. Obrim de 9 a 13 h, i si cal es poden quedar a dinar i a dormir fins a les 16 h. Tenim servei de nevera i un microones per gestionar els dinars”.

Disposar d’aquest espai ha suposat un abans i un després per a moltes llars del municipi. La Mònica Brosel, la mare de la Tanit, reconeix que no té paraules per descriure’l, i destaca que la nena ha guanyat en “autonomia, psicomotricitat i gestió emocional”. L’espai li permet compartir la maternitat amb altres mares i pares, a més de poder conciliar molt millor la vida laboral i familiar: “La Ivet, la meva filla gran, va haver de quedar-se dels 0 als 3 anys amb l’àvia perquè els pares treballàvem. Ara, amb la Tanit, la rutina és molt diferent i no hem de dependre tant dels familiars”, assenyala. Segons la Mònica, la principal reivindicació que fan avui és aconseguir obrir una llar d’infants i, en el futur, l’escola de Saldes, com a mínim per a l’etapa d’educació infantil: “Hem calculat que els 9 nens que van cada dia de Saldes a Vallcebre acumulen el temps equivalent a 6 dies l’any a dins el taxi o, el que és el mateix, 25 minuts d’anada i 25 de tornada. Les condicions climàtiques aquí són molt dures, i a l’hivern no és agradable que facin aquests trajectes, sobretot quan són tan petits”. De moment, tal com apunta l’alcalde, les negociacions amb el departament són bones, l’objectiu és sumar sinergies amb els municipis veïns perquè ningú en surti perjudicat: “Ara mateix al poble hi ha 18 infants en edat escolar; si obrim l’escola aquí buidem la de Vallcebre, i probablement això no seria la solució. No pot ser, però, que els nostres nens i nenes sempre juguin els partits fora de casa”.

De 300 a l’hivern a 3000 a l’estiu

Saldes, als peus de l’emblemàtic Pedraforca i a les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un clàssic destí turístic per a molts senderistes, excursionistes, boletaires o famílies que volen gaudir d’un entorn natural privilegiat. El municipi, que durant l’esplendor de la mineria va arribar a tenir més de 1000 habitants, ha anat perdent població i ha diversificat la seva economia cap a la ramaderia, l’agricultura i, sobretot, el turisme. Actualment té poc més de 300 persones censades, tot i que quan arriben les vacances d’estiu el poble multiplica per deu la seva població, que s’instal·la en càmpings, cases rurals o segones residències.

L’obertura de l’espai familiar respon a una estratègia del municipi per atraure famílies amb criatures petites, facilitant-los habitatge i un lloc de treball. Un exemple és el de l’Anna Prat, a qui l’Ajuntament ha posat a disposició un pis de lloguer i ha proporcionat feina al seu company en col·laboració amb els empresaris de la zona. “La condició per venir era que poguéssim viure i treballar a prop, sense estar condicionats pel cotxe. El canvi ha estat ràpid i intens, però en fem una valoració molt positiva. Les nostres filles s’hi han adaptat molt bé”, apunta.

El pla de recuperació de l’habitatge públic impulsat pel consistori ha permès reobtenir quatre pisos de lloguer bonificat per a famílies amb criatures petites i n’esperen recuperar 4 més durant els pròxims mesos. És una de les mesures que porten a terme perquè més persones s'instal·lin tot l’any al poble, i no només ho facin en estades vacacionals. Segons Moisès Masanas, a més d’habitatge cal ocupació, però assegura que “al poble hi ha feina, tot i que en sectors molt concrets”. En aquest sentit, apunta que s’està treballant perquè la matèria primera de la gestió forestal sostenible ofereixi llocs de treball al territori a partir d’un centre de valorització de la fusta: “Volem construir un model turístic sostenible, no volem que això es converteixi en una selva d’agroturisme de temporada. Creiem que hi ha possibilitats, ho hem d’anar encaixant”.