Assetjament escolar
Criatures  /  Escola 13/10/2022

Llei 'antibullying': cal castigar les escoles?

Els pares de la Kira recullen 227.000 firmes per demanar a Madrid una llei contra l'assetjament que reclami responsabilitats penals als centres i a les famílies dels agressors

5 min
María José i José Manuel, pares de la Kira, la nena que es va suïcidar fa un any a Sant Andreu.

BarcelonaDurant un temps va patir insults i amenaces a l’escola on estudiava, un centre concertat de Vallirana, per part de quatre companys, tots menors d’edat. Fins que un dia, el setembre del 2018, el van acorralar a l’hora del pati, el van vexar i el van agredir sexualment, segons la denúncia de la família. La víctima, que té Asperger, va haver de canviar d’escola i el seu grau de dependència ha empitjorat després d’aquest infern. Els quatre menors, que neguen l’agressió, s’asseuran aquest dimarts al banc dels acusats. Com que actualment el bullying no és un delicte, la família de la víctima els demana quatre anys d’internament (un més que la fiscalia) i dos de llibertat vigilada per violació i tracte vexatori. La pena màxima que es pot sol·licitar actualment per a un menor (de 14 anys fins a la majoria d’edat) per castigar els delictes més greus, com assassinat, és de cinc anys d’internament. 

Els pares de la víctima han deixat clar que el que volen és justícia, no només per al seu fill, sinó també “per tots els que han patit bullying”. La mateixa justícia que busca el pare de la Kira, la jove de 15 anys que el maig del 2021 es va treure la vida. Asseguren que la tràgica decisió de la seva filla va ser fruit també de l’assetjament escolar que patia, en aquest cas a l'Escola Pare Manyanet de Sant Andreu. El centre, però, sempre ha mantingut que, segons les seves investigacions, la mort de la menor no està relacionada amb el bullying.

Mentre la investigació no ho aclareix, fa uns mesos la família va decidir impulsar una campanya de recollides de firmes a través de la plataforma Change.org per demanar al ministeri d’Educació la creació d’una llei estatal contra l’assetjament escolar. La petició reclama, entre altres punts (vegeu la carta al final del text), que la normativa inclogui conseqüències penals immediates per als centres que no actuïn davant d’un cas de bullying i també per a les famílies de l’assetjador que no col·laborin per posar fi a les situacions de violència. La petició ja té més de 227.000 firmes i està previst que es presenti a Madrid.

A Catalunya, un de cada quatre nens de primària diuen que són víctimes de bullying i més de la meitat dels adolescents s’han vist involucrats en alguna situació de violència entre iguals a l’escola, segons dades de la Fundació FC Barcelona. Davant del buit legal, ¿és necessària una llei estatal contra l’assetjament escolar? ¿Com veuen les escoles o els docents que es pugui obrir la porta a demanar-los responsabilitats penals per inacció davant d’un cas de bullying? És la solució? 

El Criatures ha parlat amb diverses entitats del sector educatiu per conèixer el seu punt de vista.

“Els actuals protocols són suficients per fer front a l’assetjament escolar i deixen clar que un alumne no pot alterar les normes de convivència de l’escola”, assegura Modest Jou, director general de les escoles FEDAC. Ara bé també afegeix que per combatre’l és imprescindible tenir “quatre ulls”, fer moltes més tutories i entrevistes amb les famílies. “Això només es fa amb recursos que actualment no tenim”, denuncia. Psicopedagogs a tots els centres a jornada completa o més efectius a Inspecció perquè, si es detecta algun cas, es pugui demanar a l’escola com l’està afrontant són altres necessitats dels centres per poder detectar possibles casos de bullying. “Actualment anem amb una sabata i una espardenya i passa el que passa”, denuncia Jou.

La directora general de l’Agrupació Escolar Catalana, Eva Salvà, deixa clar que l’equip jurídic està valorant la proposta que es vol fer arribar a Madrid. Entén que es reclami una regulació, però té dubtes de si la via penal és la més adequada. “Les escoles són part implicada en els casos d’assetjament, però no només: en els casos de ciberassetjament els centres es perden”, apunta.

Contra qui?

L’altre gran dubte dels centres en cas que la petició prosperés és contra qui s’actuaria: “¿El professorat, l’equip directiu, la titularitat del centre?”, es qüestionen. En aquest punt és també on li sorgeixen molts dubtes a Meritxell Plana, la responsable de relacions institucionals de l’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE) i mare d’un nen que va patir bullying a primer de primària. “Què vols aconseguir anant per la via penal, que l’escola sencera vagi a la presó? Que hi vagi la direcció?”, es qüestiona. Plana recorda que actualment l’escola ja té una responsabilitat civil subsidiària de tots els seus alumnes. La portaveu de l’ACPAE creu que la proposta del pare de la Kira busca que els centres siguin més conscients d’on és la seva responsabilitat, però també recorda que són molt poques les famílies que han patit bullying que acaben denunciant l’escola. “Si vas a judici hi hauràs de portar el teu fill, s’haurà de fer una valoració forense, obrir una investigació, pagar un advocat i, com a pare, el que vols és que això s’acabi ràpid i tornar a la normalitat”, assegura. On sí que demana més contundència és amb les famílies dels agressors. “Se’ls hauria d’obligar a posar mesures mèdiques o psicològiques perquè el seu fill entengui que no és la manera d’anar per la vida” i, en cas de no fer-ho, s'hauria de plantejar la retirada de la custòdia del menor.

Escoles reticents

La psicòloga de l’ACPAE, Cristina Valverde, alerta que en més d’una ocasió s’ha trobat escoles reticents a obrir els protocols contra el bullying. “No és res més que una investigació, però sembla que fer-ho és acceptar que hi ha un problema”, lamenta. En aquest sentit, assegura que crear una llei seria una mesura de pressió perquè els centres es “posin les piles”.  

Mentrestant, l’associació de mestres Rosa Sensat admet que falta educació emocional que ajudaria a detectar aquests casos. “Els mestres de vegades no volen problemes i no incorporen el que poden sentir els adolescents, que és un treball més emocional”, apunta la seva presidenta, Mar Hurtado. En aquest sentit, es mostra favorable a fer que s’exigeixi al professorat que faci bé aquesta part de la feina; ara bé, també reclama que se’l protegeixi. “En cas que algú ens acusi de no fer bé la feina, volem sentir-nos protegits”, rebla. 

Portaveus del ministeri d’Educació asseguren al Criatures que els casos de bullying que es produeixen són un “drama absolut” però també són “aïllats”. A la pregunta de si estudiaran la petició de crear una llei contra l’assetjament escolar es limiten a recordar que la nova llei d’Educació inclou dins dels seus principis el respecte a la diversitat i l’educació per a la convivència, la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica. 

La meva filla es va suïcidar amb 15 anys, el 'bullying' no és cosa de nens

[...]

Avui fa un any del pitjor dia de la meva vida. El 19 de maig del 2021 la nostra única filla, la Kira, que només tenia 15 anys, es va suïcidar. La nit anterior em va abraçar i em va dir que m’estimava molt i que era el millor pare del món. Aquesta va ser la seva manera d’acomiadar-se... Ara ho sé. Cada dia em pregunto per què. Què pot fer que una nena de 15 anys senti que no pot més. Què li va passar a l’escola el dia abans i què temia que li passés aquell dia si tornava a anar-hi. El que l’esperava havia de ser terrible si per no anar a classe va preferir fins i tot morir.

[...]

Amb la Kira no es va actuar a temps, i per això demanem a tots els centres escolars que es garanteixi l’activació urgent d’atenció psicològica davant de sospites clares d’abús i la intervenció immediata si es detecta risc de suïcidi de la víctima.

[...]

Creiem que això només és possible amb la creació per part del ministeri d’Educació d’una llei d’assetjament escolar que especifiqui les actuacions pertinents tant en cas d’assetjament de professors cap a alumnes com en cas de bullying entre iguals. Aquesta llei hauria d’incloure la figura d’un responsable de benestar extern que garanteixi el compliment del protocol antibullying. Extern perquè és essencial que el col·legi no sigui simultàniament jutge i part, cosa que, per experiència, pot perjudicar les famílies si el centre intenta silenciar el que ha passat. Quan dic llei d’assetjament escolar pot ser llei orgànica, llei ordinària, reial decret llei o reial decret legislatiu. Tant me fa la forma, el que vull és una norma a escala nacional que impedeixi que més nens i adolescents se suïcidin com va fer la meva filla Kira.

[...]

A la llei que estem demanant s’ha d’acceptar que a les inspeccions educatives i a les reunions de pares amb l’equip directiu del centre sí que s'hi pugui acudir amb un assessor legal (no com fins ara) si és que així ho desitja la família de l’alumne/a. I fonamental: ha de preveure que si se suïcida un alumne en edat escolar, s'hagi d'obrir immediatament i d’ofici una investigació.

*Fragments de la petició que el pare de la Kira, José Manuel López, ha iniciat al ministeri d’Educació a través de la plataforma Change.org per demanar la creació d’una llei d’assetjament escolar 

stats