Què hem d’exigir a l’escola (i què no)?

Què han d’exigir les famílies a l’escola? Com que l’escola ofereix un servei a la societat, “en lloc d’exigència hem de parlar d’una relació contractual, en el marc de drets i deures”, afirma Marta Burguet, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB). En aquest sentit, continua explicant Burguet, “l’escola té el deure de dotar els alumnes de coneixements, però no tan sols de sabers, sinó també de saber ser i saber viure amb els altres”. És a dir, dos grans reptes actuals: ser i viure junts. “Podríem dir, doncs, que l’escola té el deure d’ajudar a créixer a ciutadans amb ple dret i en exercici de la seva capacitat autònoma i capacitat d’estimar”, sosté la professora de la Universitat de Barcelona.

Per la seva banda, M. Concepció Torres Sabaté, presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, coincideix que “la relació entre família i escola no ha de ser un tema d’exigències”, sinó de buscar “fórmules de col·laboració i cooperació, tenint sempre present que l’infant i l’adolescent han de ser el centre dels objectius pedagògics en els dos entorns”, afirma. Per això, “l’escola ha d’estar oberta a la participació de les famílies en tots els seus processos pedagògics, perquè poden aportar moltes idees, maneres de fer i, fins i tot, continguts a través dels oficis o professions dels pares i mares”, diu Torres. I és així perquè “la família és el primer entorn pedagògic de l’infant i on entra en contacte per primer cop amb els valors, amb la cultura i amb la comunitat”, afegeix.

Seguint aquest fil, M. Concepció Torres recorda que a la seu de l’ONU hi ha escrita una frase de Nelson Mandela que diu: "The best weapon is to sit down and talk”, que vindria a voler dir “La millor arma és asseure’s a dialogar”. “Per tant, qualsevol relació entre família i escola ha de passar pel diàleg, perquè és el que ens permetrà arribar a acords i treballar de manera coordinada per a l’educació integral dels alumnes”.

Límits que l’escola ha d’establir des del primer dia

Segons el pedagog Xavier Ureta, els següents límits són tots igual d’importants i, per tant, no estan ordenats jeràrquicament:

• Respecte (estimació, consideració)
• Solidaritat (concòrdia, harmonia, serenitat)
• Pau (fruit de la solidaritat, de l’acord)
• Tranquil·litat
• Creativitat
• Encuriosiment (voler saber, preguntar molt)
• Iniciativa
• Obediència (fruit del respecte de qui pots aprendre, autoritat moral)
• Ordre

El pedagog Xavier Ureta opina que sí que hi ha una exigència a fer a l’escola des del primer moment: els límits. I ho afirma perquè creu que “hi ha escoles que, en nom d’una diversitat mal entesa, practiquen una tolerància que no fa cap bé als infants”. Ureta també assenyala que els alumnes s’han de trobar bé a les escoles, perquè “una escola exigent pot desenvolupar efectes secundaris, com ara “la por a la vida escolar”.

Què no s’ha d’exigir a l’escola?

També segons el pedagog Xavier Ureta:

• El silenci pel silenci
• L’ordre per l’ordre
• Els deures innecessaris
• Les lectures no significatives
• Les matemàtiques sense sentit
• L’alumnat submís al mestre per por
• Les fileres
• Les aules amb mobiliari alineat com al segle XIX
• La competició entre l’alumnat

VETLLAR PEL BENESTAR DELS ALUMNES

L’educadora i assessora de famílies Alba Castellví sosté que les famílies poden demanar a l’escola que “els seus professionals es preocupin pel benestar integral dels alumnes, perquè és la condició per a l’èxit de l’infant”. A més, Castellví també afirma que les famílies poden demanar que l’escola respecti “les particularitats dels alumnes i que els ajudi a evolucionar segons les seves capacitats i interessos”. En canvi, “no es pot exigir a l’escola que prioritzi les necessitats d’un en detriment dels altres”, afirma l’educadora.

En una institució escolar, les famílies també poden exigir a l’escola que proporcioni una formació acadèmica de qualitat. En aquest sentit, “es pot exigir a l’escola que ensenyi les habilitats intel·lectuals bàsiques que l’alumne no adquirirà en altres contextos: llegir, escriure, ubicar als mapes, fer operacions matemàtiques”, diu Alba Castellví. I encara hi ha altres factors que les famílies poden demanar a l’escola, que són els ensenyaments que tenen a veure amb la vida. “Se li pot demanar a l’escola que ensenyi als infants les conductes necessàries per a la vida en societat, però no se li pot exigir que ensenyi hàbits de socialització primària, que cal aprendre a casa”, alerta l’educadora i assessora de famílies. Així doncs, l’escola no pot ensenyar-los a rentar-se, a menjar correctament o a parlar sense cridar.

En canvi, “queden en un terreny intermedi algunes habilitats i conductes que han de ser treballades conjuntament, a casa i a l’escola”, reconeix Castellví. Serien “aprendre a esperar, respectar el torn de paraula, admirar les fites intel·lectuals de la humanitat i esforçar-se per aconseguir el que un es proposa, entre d’altres”. De fet, “algunes famílies no podran transmetre aquestes capacitats, i llavors l’escola pot suplir-les oportunament”, conclou Castellví.

Quines són les coses que exigeixen les famílies a l’escola?

A la Fundació Jaume Bofill, el director, Ismael Palacín, comenta que, per copsar l’opinió de les famílies sobre el que esperen de l’escola, van impulsar el Baròmetre de l’Educació. “En les dues primeres edicions vam entrevistar 5.000 i 10.000 famílies, i les respostes van indicar unes tendències molt reveladores i noves”, afirma Palacín. Aquí podeu llegir algunes de les tendències que va copsar el Baròmetre:

• Per aprendre, l’escola ha de motivar. Un 53% de les famílies enquestades consideren que la motivació per aprendre és una de les competències fonamentals per al futur. “Donar prioritat a una implica donar-ne molt poca a altres demandes (per exemple: només un 10% dels que escullen «creativitat» escullen també «bona preparació acadèmica», o un 15% trien també «hàbits de treball i esforç»)”, afirma el Baròmetre del 2018.
• L’escola ha d’ensenyar a saber conviure (un 34,1% de les famílies ho opinen), hàbits de treball (32,2%) i creativitat i esperit crític (33,6%). Així doncs, les famílies esperen un treball més integral sobre l’educació. “Avui les famílies i els docents comparteixen una visió més holística de l’educació. Aquesta visió ja no inclou només la formació acadèmica, sinó també la formació en valors, hàbits i competències com l’esperit crític o la motivació per a l’aprenentatge”, afirma el Baròmetre, publicat l’abril del 2018.
• Les famílies voldrien que l’escola fos innovadora en totes les etapes educatives. Ho valoren un 56,6% de les famílies, independentment del nivell d’estudis dels pares i de com va el fill en els estudis.
• Les famílies amb alumnat que no va bé als estudis esperen més informació per acompanyar-los en l’aprenentatge.

Podeu consultar els baròmetres aquí i aquí