Kukis Music va néixer en ple confinament. Va ser aleshores quan els fundadors van observar que a l’escola “es treballava poc amb música i, quan es feia, la qualitat musical, pedagògica i educativa era molt irregular”, afirma la directora del projecte, Glòria Mitjana. En la seva trajectòria, ella com a psicòloga i músic, i Jordi Vivancos com a divulgador musical, ha constatat que "el professorat, en general, té pocs coneixements musicals", la qual cosa significa "que un recurs tan potent i important per al desenvolupament de la plasticitat cerebral s’utilitza poc per falta de formació i recursos que permetin als mestres amb pocs coneixements musicals fer-lo servir de manera habitual". L’objectiu del projecte és, per tant, "donar un recurs de qualitat i adaptat a les necessitats del professorat amb coneixements musicals o sense perquè pugui emprar la música com a instrument central de l’aprenentatge, així com que tots els infants tinguin l’oportunitat de desenvolupar la seva plasticitat neuronal i consolidar els aprenentatges curriculars utilitzant la música i l’art des de l’entrada a l’escola".
Avui dia, Kukis Music és una biblioteca digital de cançons acompanyades amb recursos didàctics per treballar totes les matèries del currículum d’educació infantil i primària. Les cançons estan classificades per edats i per àrees. Hi ha cançons de llengua catalana, castellana i anglès, de matemàtiques, d’autonomia personal i relacions interpersonals, d’entorn i medi, de les festes tradicionals, cantarelles, endevinalles d’animals, càpsules de relaxació i gongs per fomentar l’atenció. Totes són de creació i producció pròpia i, tal com apunta Mitjana, "passen un exhaustiu procés d’avaluació perquè els continguts i la música siguin adients a les edats i maduresa dels infants a què van destinades". Més endavant, el projecte té previst incorporar cançons i recursos d’altres autors per fer més rica la plataforma.
El projecte Kukis Music va molt en línia amb els principis de la neuroeducació que avalen l’impacte de la música en l’aprenentatge. "La neuroeducació –assenyala Mitjana– ens diu que la música activa la plasticitat neuronal, que és la capacitat de poder fer connexions cerebrals noves per continuar aprenent el que sigui en el futur". Alhora, "els infants que des de petits tenen contacte amb la música i l’art tenen millors resultats acadèmics, especialment en matemàtiques i llengües, així com unes millors relacions interpersonals i gestió de les emocions". Per això, sentencia, "la música ha de ser un eix vertebrador central de l’educació, com a mínim fins al segon cicle de l’educació primària".
Tot es pot aprendre cantant
"Tot es pot aprendre amb música i cantant", apunta Mitjana. La música, explica, "és un llenguatge i, com a tal, ens ajuda a comunicar-nos i a introduir coneixements". De fet, sosté, "el que ens diuen les mestres, i ho corrobora la ciència, és que els coneixements apresos amb música es consoliden millor". I és que, subratlla, "la música té la potència de treballar alhora amb la part reptiliana, emocional i racional del cervell". La directora de Kukis també desvela com "les matemàtiques estan íntimament lligades a la música, ja que els seus ritmes i melodies comprenen la lògica i la matemàtica".
Kukis Music està en fase de projecte pilot en l'educació infantil. Aquest curs, 14 escoles catalanes estan testejant la plataforma. Inicialment, l’equip havia previst que la plataforma disposés només de recursos auditius per treballar la concentració i l’atenció auditiva, però arran del feedback dels centres han decidit complementar les cançons "amb recursos visuals per als infants que tenen més dificultats i també per complementar en general la part auditiva". Tot i que aquest aspecte afegeix complexitat al projecte, l’equip entén la demanda i a les cançons hi està posant "imatges estratègicament pensades per afavorir l’aprenentatge, totes elles perfectament sincronitzades amb les cançons i el contingut". En el futur, els docents també podran compartir amb les famílies les cançons treballades a classe, la qual cosa permetrà "reforçar de manera eficient el vincle escola-casa, que les famílies sàpiguen quins continguts treballen els infants a l’escola i reforçar-ne l’aprenentatge de forma fàcil i intuïtiva", conclou Mitjana.
L’Escola Santa Eugènia de Girona és una de les que participen en la prova pilot del projecte Kukis Music. Tal com sosté Fina Hervàs, directora del centre, les cançons i els recursos del fons "s’han anat introduint paral·lelament als continguts que es treballaven a l’aula, amb exemples com La lletra del detectiu, Rutines, Els números, etcètera". Laura Martínez, la cap d’estudis, apunta que llengua catalana és la matèria en la qual es fa un ús més intensiu dels recursos. I explica: "La primera vegada que s’escolta la cançó es fa tranquil·lament, a l’espai de la rotllana. La segona qui vol la canta i també poden ballar-la. Després les repetim tantes vegades com la demanen, ja que hi ha cançons que agraden molt".
A Santa Eugènia, un centre d'alta complexitat educativa amb infants procedents de tots els continents, després de tot just uns mesos fent servir els recursos de Kukis Music ja han pogut corroborar que l’alumnat aprèn de manera més fluida i està més receptiu a l’hora d’incorporar nous coneixements. "Els agraden les cançons, reconeixen la cantarella d’inici i també els motiva molt relacionar la cançó amb la lletra que estan treballant", diu Martínez, que també posa de manifest com "la repetició de la cançó afavoreix l’adquisició de l'aprenentatge". D’altra banda, si hagués de citar els recursos més fructífers a l’aula, Fina Hervàs ho té clar: "Les cançons sobre les lletres, les endevinalles dels animals i les cançons dels números".