La poesia, un tresor educatiu per descobrir

La poesia és un tresor educatiu que moltes escoles i instituts encara han de descobrir. A dins del cofre hi ha joies com la creativitat, la sensibilitat, la imaginació, el ritme, la millora del vocabulari, la fluïdesa lectora, la dicció i l’obertura de la mirada cap a altres realitats, tant dels infants com dels docents.

Endinsar-se en aquest estil literari va més enllà de dues previsibles obres l’any. “Educar en la poesia no té a veure a fer només el verset de Nadal i el poema per Sant Jordi, sinó d’incloure-la de manera natural en les rutines educatives d’infantil, primària i secundària, i engrescar l’alumnat. Dona moltíssim joc i uns resultats sorprenents”. Així ho assegura Vanesa Amat, professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic (UVic) i premi extraordinari de doctorat per la UAB. Amat, a més, és autora, juntament amb Mari Carme Bernal i Isabel Muntañá, del llibre 'Plouen poemes!' (Eumo Editorial), una antologia amb més d’un centenar de textos poètics de diferents autors i estils amb elements atractius per treballar a l’escola i que va acompanyada d’una guia didàctica. “En origen, no tots estan escrits pensats per a un públic infantil o juvenil, però mostren metàfores, repeticions de sons, jocs de paraules, rodolins, embarbussaments, cal·ligrames, històries amagades..., que contribueixen a desenvolupar el llenguatge i la sensibilitat literària”, detalla. “La poesia hauria de tenir un paper més actiu a la vida de l’aula. És una oportunitat. La lectura en veu alta de poemes per part d’un docent que sàpiga dramatitzar una mica capta l’atenció dels infants, crea moments únics per compartir el plaer d’escoltar. És un recurs lingüístic vinculat al treball d’expressió oral que obre molts camps d’aprenentatge”, destaca Amat. “La brevetat i la rima dels versos ajuden a aconseguir una bona fluïdesa lectora i donen la seguretat que necessita el bon lector”, rebla.

HUMOR, JOC I FELICITAT

Núria Albertí és una enginyera industrial de formació que s’ha reconvertit en poeta, editora i en una educadora que sap transmetre la passió per la poesia als seus tallers a les escoles. “Després de dotze anys fent poesia a les aules he treballat amb uns 15.000 nens, des de P3 fins a quart d’ESO. He creat una metodologia que he batejat com a 'Rima riures' perquè crec, de tot cor, que la poesia ens pot ajudar a ser més feliços. Ens entrena la sensibilitat. I ser més sensibles al món que ens envolta ens fa més bones persones”, conclou. Autora de 16 llibres de poemes, la seva primera obra infantil, 'Gri grill i altres animalades' (Barcanova), ha arribat a la setena edició, tot fomentant el gust pel vers des de ben petits.

L’educació en vers

'L’educació en vers. Cent poemes sobre ensenyar i aprendre' (Eumo Editorial), d’Antoni Tort, ofereix una mostra de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació. Molts poetes, catalans i estrangers, han dedicat versos al temps passat a les aules, als jocs amb els companys de clase, al record que ha deixat un bon mestre. Tort n’ha fet una tria personal i els presenta des de la seva perspectiva de pedagog i gran lector.

Per a Albertí, el joc i el bon humor són claus a l’hora d’acostar el món en vers. “El meu objectiu principal és que aprenguin a apreciar la poesia i que s’atreveixin a escriure-la. Sempre ho plantejo com un joc. Els dic que fer un poema és com fer un trencaclosques, però amb paraules. Es tracta de jugar amb les paraules, i, com qualsevol joc, té les seves normes. La meva tasca és fer que tot plegat sembli molt senzill. Que tinguin una primera experiència d’èxit escrivint poemes i que perdin la por”. En una sessió d’una hora, tots plegats es posen a fer poemes “sense saber què sortirà”. És el que passa un 20 de març amb els alumnes de quart de primària de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell, en plena setmana cultural. “Hem treballat com estan tractant el reciclatge. Tot un repte!”, diu envoltada d’infants engrescats. “Després deixo indicacions perquè el mestre pugui continuar fent més sessions amb ells. Sempre n’aprenem tots”. Albertí reflexiona sobre la poca quotidianitat que té el vers a l’aula: “És molt fort que hi hagi molts nens que és la primera vegada que senten un poema. Els descobreixo que els poemes són a tot arreu i que es pot aprendre a veure’ls”.

“L’humor, la tendresa, la sensibilitat i la capacitat de sorpresa tenen un paper destacat als meus poemes. Em fixo molt en els detalls del que és quotidià. Saber trobar la bellesa i la màgia arreu és una gran manera de viure millor la vida... L’humor fa que es pugui parlar de tot. Al meu llibre 'Fantasmades rimades' es parla obertament de la mort i sé que ha ajudat algunes persones a tractar el tema”. Segons l’autora, la poesia té molts beneficis. “Ens pot ajudar a relaxar-nos d’una manera senzilla. La poesia ens pot ajudar a tornar al nostre estat d’ànim positiu per afrontar millor el dia o acabar amb un somriure a la nit. És el que faig a casa. Sempre anem a dormir amb les imatges que ens queden d’haver llegit alguna cosa que ens agrada. La poesia també desenvolupa el sentit del ritme perquè és ritme per ella mateixa. I ajuda a tenir més imaginació i a adquirir el llenguatge. No hi ha res millor: poques paraules i ben triades. I pot ajudar a desenvolupar la memòria”, enumera.

Però ¿per què es perd la poesia a mesura que creixen els nens? “De petits encara és senzill incloure un poema per exemple el dia de Nadal; fa gràcia que el recitin. Amb els grans, els engresco de dues maneres: ensenyant-los a escriure poesia sense rima i, en concret, els haikus. Els canvia la mirada del món on viuen. I la segona és a través de les emocions. Amb 'Rima riures' vull potenciar l’autoconeixement, l’autoestima i l’assertivitat dels joves, i en aquestes sessions tipus tertúlia-taller fem poemes molt més personals que els surten del cor. Queden sorpresos d’ells mateixos. Fins i tot faig escriure als professors”, detalla.

La professora Amat és del mateix parer que Albertí. “Si no hi ha hagut el camí de viure i disfrutar els poemes a primària, a secundària es complica perquè, sovint, només estudien la història literària. Però hi ha moltes oportunitats pedagògiques, ja que l’adolescència és un moment vital amb el qual es pot connectar: es poden treballar cançons que són poemes i poemes musicats, entre classe i classe llegir un poema...”, recomana. “Quan un adolescent en ple canvi descobreix un autor que parla d’ell (d’amor, desamor, identitat...) és quan es produeix l’encontre. El docent, si coneix bé l’alumne, pot seleccionar poemes personalitzats segons les seves necessitats”, conclou.

Els haikus omplen Solsona

Des del 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia, més de cent comerços de Solsona exposen als aparadors pòsters personalitzats amb haikus que han escrit 450 alumnes d’educació infantil i primària de tres escoles de la ciutat. Tots els haikus -estrofes pròpies de la poesia tradicional japonesa que consten de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes- van acompanyats d’una il·lustració. “Sofà de casa, / la llar de foc encesa, / disseny i calma”. Aquest és un dels haikus que els alumnes de l’Escola El Vinyet han elaborat amb motiu del projecte Poesia als comerços. En concret, aquestes estrofes s’han escrit per a una botiga de mobles i disseny de la ciutat. Un altre exemple el trobem en una d’esports, que s’hi pot llegir: “M’encanta la neu, / les botes de muntanya, / petjades blanques”. En una pastisseria de la plaça Major el haiku escollit és: “Pastís dolç, / de nata, de llimona, / o de trufa també”. La temàtica dels poemes s’ha adaptat en funció de la tipologia de cada comerç. El projecte Poesia als comerços forma part del Mes de la Poesia, una iniciativa que fins avui, 31 de març, omple Solsona amb diferents activitats relacionades amb aquest art.