On són els mestres homes en l’educació Infantil?

El Guillem fa el pràcticum d’educació infantil en una de les escoles bressol del seu barri, a la qual ell va anar de petit. La Carme, directora i propietària del centre, explica: “Fa 35 anys que existim, i en tot aquest temps, ell és el primer noi que ve a fer les pràctiques de mestre d’infantil. Deu ser que alguna cosa està canviant...” És cert que les famílies ja veim com a normal que les mestres de l’escola bressol i de segon cicle d’EI dels nostres fills siguin sempre dones. Ens qüestionem per què hi ha menys dones en professions com la de bomber, mecànic, pintor, paleta, agricultor, enginyer de maquinària, etc. però, en canvi, ens és difícil imaginar-nos l’etapa d’educació infantil, sobretot la de primer cicle, amb un mestre. Per què?

LES XIFRES CANVIEN PERÒ MOLT LENTAMENT

Les dades de l’últim informe realitzat pel ministeri d’Educació i Formació Professional corresponent al curs 2016-17 confirmen que la docència està composta, en la seva àmplia majoria, pel sector femení. El 66,5% del total de llocs de treball en el món de l’educació estan ocupats per dones i la xifra augmenta fins al 71,9% si es tracta d’ensenyament no universitari. En el cas de l’educació infantil, la dada es dispara fins al 96,7%. En canvi, el percentatge cau fins al 41,3% quan es tracta de professors universitaris.

Segons dades estadístiques del departament d’Ensenyament, en aquest curs 2019-20 a Catalunya hi ha 2.583 docents d’educació infantil de primer cicle, dels quals només 181 són homes. En el cas del segon cicle hi ha 13.452 mestres dones i 280 mestres homes. A la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 es van matricular al grau d’educació infantil 134 alumnes, dels quals només 5 eren nois. Una tendència que ha anat canviant en els últims deu anys, però molt lentament. Una dada curiosa, ja que segons CEAC el cicle de FP Superior d’educació infantil és el segon amb més contractes.

FEMINITZACIÓ, PRESTIGI I SALARI

La feminització del món de l’educació, sobretot en les etapes inicials, respon a diferents factors històrics, culturals i socials. Al llarg de la història les feines relacionades amb la maternitat, la cura dels infants i de la gent gran s’ha atribuït a les dones. El mestre d’infantil David Altimir explica que “la dona es va incorporar al món de l’educació al segle XVIII, quan pedagogs com Fröbel o Pestalozzi reconeixen de manera més positiva les qualitats femenines, i les consideren ideals per ocupar-se de la primera infància”. “En canvi, les masculines vinculades a la instrucció i a l’autoritat eren les adequades per a l’educació dels joves. Avui, en el cas de les mestres d’infantil, hi ha el factor que l’etapa no és obligatòria i no s’acaba d’entendre com resulta de necessària una bona educació, estimulant, afectiva i intel·lectual, en aquestes edats. Ara sembla que això està canviant i que val la pena dedicar els millors especialistes, els millors mestres, a aquestes edats”, diu Altimir. I assenyala: “De fet, en països com Finlàndia resulta molt més complicat accedir laboralment a aquesta etapa que a qualsevol altra. Hi van els millors professionals”.

PER VOCACIÓ

Hi ha pocs mestres homes en aquesta etapa educativa, però existeixen i sovint queden invisibilitzats quan són tot un exemple per a futures generacions. Per això, hem parlat amb dos grans mestres d’aquesta etapa tan important a la vida d’un infant. Jaume Centelles es va jubilar el 2013 després d’haver treballat 40 anys a l’Escola Sant Josep - El Pi de l’Hospitalet. Va començar com a mestre de primària, dels més grans de l’escola. De seguida va detectar que la comprensió lectora es podia millorar i treballar molt més. Així que a poc a poc va anar baixant de curs fins a arribar al cicle infantil, on va descobrir el seu lloc. “Mai m’hauria imaginat que m’agradaria tant treballar amb els infants de 3 a 5 anys! L’educació infantil és una etapa de descobertes i els nens i nenes creixen d’una manera espectacular. Creixen físicament, però sobretot mentalment; el seu cervell és una esponja increïble que absorbeix, relaciona, pregunta, investiga i raona i aprenen a relacionar-se, a ser solidaris, a perdonar, sempre atents a tot el que els envolta”, diu. Per la seva banda, David Altimir reconeix que la seva experiència com a educador en l’àmbit del lleure va marcar la seva decisió de formar-se en educació infantil. Actualment treballa a l’escola pública de Taradell. I descriu la seva feina dient: “Aquesta etapa té un element extraordinari d’imprevisibilitat que et porta a treballar en un terreny d’incerteses constants. Cada matí hem d’anar a l’escola preparats per poder respondre als reptes que els infants ens posen. A més, hi ha, no ho podem oblidar, el confort de treballar en una etapa que no és obligatòria i que, per tant, té unes possibilitats de creativitat organitzativa i metodològica que són molt agradables de viure”.

Les claus del bon mestre de 0 a 6 anys

Capacitat i vocació. Cada mestre és diferent, però en l’etapa dels 0 a 6 anys sempre hi ha característiques que es comparteixen. Jaume Centelles en destaca cinc.

1. Som competents quan treballem en equip, la tasca d’educar ha de ser compartida.
2. Ens formem contínuament, ja que el nostre és un ofici que es va modelant amb el temps.
3. Som responsables de la nostra llibertat intel·lectual, hem de conèixer què ha de saber un infant a determinada edat, conèixer l’escola i el barri on treballem, el sistema educatiu, els reptes de futur i de país.
4. Som professionals amb vocació, treballem per posar a l’abast dels infants els mitjans perquè aprenguin.
5. Tenim sentit de l’humor i riem sovint. Fer de mestre és un ofici seriós però cal saber relativitzar situacions que es produeixen a l’aula, a la sala de mestres i en les reunions amb els pares.

David Altimir afegeix: “Cal que tinguin curiositat per saber com ho fan els infants per aprendre i que tinguin interès per comprendre i escoltar”.