Menjadors saludables

Les xifres sobre obesitat infantil fan posar els pèls de punta: Espanya, un dels països emblema de la dieta mediterrània, és també un dels estats on la taxa d’obesitat infantil és més alta. Només Grècia supera en percentatge un territori on, segons l’estudi Aladino del 2013, un 44,5% dels nens d’entre 6 i 9 anys tenen sobrepès o obesitat.

Per què s’ha arribat fins aquí és difícil d’explicar. Com és molt més senzill: les verdures, les fruites i els llegums, tan arrelats en la nostra tradició culinària, s’han substituït per altres ingredients que no tenen res a veure amb l’alimentació sana i equilibrada que promulga la dieta mediterrània. L’excap del servei de pediatria de l’Hospital Universitari La Fe de València i professor de pediatria de la Universitat de València, Pedro Frontera, ens parla d’una realitat que afecta els hàbits alimentaris i físics dels nens i joves: els infants no només mengen més productes hipercalòrics, sinó que a més es mouen menys. Resultat? Nens sedentaris, obesos i propensos a tenir malalties cardiovasculars.

Ho comenta de viva veu, però també en un llibre, ', que pretén servir d’eina a col·legis, empreses de càtering per a col·lectivitats i pares en la seva lluita per una alimentació més sana i saludable. En aquesta guia, Frontera i la també pediatra Gloria Cabezuelo donen compte del panorama nutricional dels joves i del camí a seguir per transformar-lo, però també apunten un fet poc conegut: actualment els menjadors escolars garanteixen el menjar de seguretat de moltes famílies. Ho són per a aquelles que, per causes econòmiques, no poden accedir als ingredients necessaris per garantir una alimentació equilibrada, però també per a aquelles que, tot i disposar de recursos econòmics, no tenen el temps ni els coneixements per fer-la realitat.

“És necessari que les escoles assumeixin el paper que tenen a l’hora de fer que els nens adquireixin hàbits alimentaris saludables, de la mateixa manera que ho fan amb els hàbits d’higiene”, comenta Frontera.

MÉS VERDURES I MÉS FRUITES

I ¿en què consisteix exactament l’alimentació que defensen Frontera i Cabezuelo? Una alimentació en què les fruites i verdures adquireixen un paper protagonista, en què les proteïnes vegetals procedents d’aliments com els llegums es complementen amb proteïnes d’origen animal com el peix, la carn i l’ou, i en què els productes processats queden bandejats.

Un tipus d’alimentació que des d’entitats com l’associació Menjadors Ecològics fa anys que defensen i impulsen en centres escolars de tot el territori català. Ho fan, com comenta la seva directora, Nani Moré, oferint formació, assessorament i recursos a aquelles escoles i AMPAs que volen convertir el menjador escolar en un espai on els nens no només mengin de manera més saludable i equilibrada, sinó que a més ho facin amb més varietat i qualitat. Això implica elaborar menús en què les verdures i les fruites constitueixin l’ingredient principal, però també en què els productes ecològics o, en tot cas, els de proximitat siguin la base de l’alimentació.

“Si podem comprar un aliment ecològic, millor que un de convencional, però si ha de ser convencional, el que valoraríem és que fos de proximitat”, comenta Moré, que veu els productes procedents de l’agricultura i la ramaderia ecològiques com una aposta per una alimentació sense químics i, per tant, més sana.

Però la procedència dels ingredients -encara que clau- no és l’única prioritat d’una associació que, com en el cas de Frontera, entén els menjadors escolars com a ens de transformació social. La idea és que també s’aprofiti aquest espai per ampliar el gust per nous aliments i preparacions i, esclar, per fer que arribin a l’àmbit familiar i transformin la realitat social. Per això, cal apostar per coccions i propostes que adaptin de manera gradual el paladar dels més petits, però que conservin els nutrients dels aliments.

LA VARIETAT I LA COCCIÓ

Aquest concepte de menjador saludable i ecològic és el que, des del 2004, representa l’Escola Matagalls, un centre de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental). La directora, Lluïsa Vigas, ens explica que el camí, encara que lent i laboriós, ha valgut la pena. Els nens i nenes del centre no tan sols prenen fruites, verdures, llegums i peix, sinó que a més s’atreveixen a menjar aliments menys habituals, com poden ser la quinoa o el seitan. “La majoria de les famílies ens diuen que els seus fills mengen millor, que tasten aliments que no havien tastat mai. Amplien el seu àmbit d’alimentació”, explica Vigas. Per la seva banda, al CEIP Ruiz Amado de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) van aprofitar el canvi d’equip a l’AMPA per fer un gir al menjador escolar. La idea, com explica un dels membres de la comissió de menjador del centre, Lluís Vila, és que el menjador va passar a ser ecològic i saludable i que productes com els congelats o els preparats industrials van passar a la història. Recordant, com explica Vila, que “tan importants són els productes com la manera de cuinar-los”.