Incentivar les vocacions STEM

Aquest curs acadèmic, les escoles i instituts de Catalunya implantaran a les seves aules el Pla STEMcat, una iniciativa que busca incentivar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques (STEM, per les seves sigles en anglès) dels joves i fer-ho a través de tres pilars: la motivació dels alumnes, la formació dels professors i la col·laboració amb empreses del món científic i tecnològic. L’Institut Viladecans VI és un dels centres que l’implantaran, però a diferència d’altres de la geografia catalana assumirà aquest repte per partida doble. I és que a més de dur a terme les accions que preveu el Pla STEMcat, participarà en la prova pilot de la Plataforma Amigo, una iniciativa creada pel Grup Edebé i MyDocumenta que busca acostar les STEM als estudiants de primària i de secundària i fer-ho sense oblidar-se d’un aspecte important: la motivació.

Qui ens fa cinc cèntims sobre aquesta iniciativa és Olga Díaz, professora de matemàtiques del centre i defensora que el món científic i els seus protagonistes es donin a conèixer dins i fora de l’aula. Ella, igual que altres docents de l’institut, va conèixer la Plataforma Amigo el curs passat i va poder comprovar l’interès que aquesta proposta despertava en els alumnes, més ràpids i motivats a l’hora d’abordar aquestes matèries. I encara que no s’atreveix a assegurar si l’èxit d’aquesta plataforma es deu a la novetat d’utilitzar les noves tecnologies o a les característiques d’una aplicació que ha sigut finalista en el Projecte Imaile (un programa europeu que impulsa les plataformes que promouen entorns personals d’aprenentatge), sí que veu amb molt bons ulls que aquest tipus de projectes es realitzin.

¿I en què consisteix exactament aquesta proposta? Com explica la coordinadora pedagògica del projecte i digital manager d’Edebé, Raquel Mayordomo, és una plataforma digital que ajuda els estudiants a prendre el control i gestionar el seu propi aprenentatge pel que fa a les matèries STEM. Els alumnes poden accedir als sis mòduls de què consta l’aplicació, revisar-ne i controlar-ne el contingut, intercanviar informació, rebre alertes sobre el seu procés d’aprenentatge i, molt important, fer-ho al seu ritme, en funció de les seves necessitats i amb el seguiment dels docents. “La Plataforma Amigo analitza tot el que passa al sistema a nivell quantitatiu i psicopedagògic i transforma aquestes dades en percentatges de motivació, de compromís i de participació social, i alerta tant el professor com l’alumne dels possibles continguts que haurien de treballar o reforçar en funció del seu progrés”, comenta Mayordomo, que indica que aquestes pautes, a més d’acostar les STEM als joves, busquen motivar-los, potenciar el nombre d’estudiants i, a la llarga, augmentar la presència de professionals en carreres tècniques.

EN PRIMERA PERSONA

I aquest objectiu també el persegueixen altres institucions del territori català. És el cas de la Fundació Catalunya la Pedrera i dels seus Joves i Ciència i Bojos per la Ciència. Dos programes destinats a estudiants de 4t d’ESO i 1r o 2n de batxillerat, respectivament, i que, com en el cas de la Plataforma Amigo, basen la seva existència en el foment de l’interès dels joves per les matèries científiques i que té l’objectiu de descobrir-los les diferents oportunitats formatives i professionals que tenen a Catalunya.

La manera d’aconseguir-ho, això sí, és diferent de la que planteja l’aplicació del Grup Edebé: aquí els xavals no aborden l’aprenentatge de matèries com poden ser la biologia o l’astronomia des d’una apli i en horari escolar, sinó que ho fan fora de l’institut i de la mà de professionals del sector. Els participants de Joves i Ciència, per exemple, fan el seu primer contacte amb el món científic a MónNatura Pirineus. És allà on podran treballar sobre un projecte científic i on tindran l’oportunitat de comptar amb la guia i l’ajuda d’investigadors del centre.

Les següents fases d’aquest programa -que es desenvolupa en tres estius diferents- poden fer-les en centres d’investigació i recerca del territori i, fins i tot, d’altres països del món. L’oportunitat d’estar en contacte amb professionals també la tenen els participants de Bojos per la Ciència. La diferència és que en aquest cas la institució on es fa aquesta experiència varia en funció de l’especialització que s’hagi triat (n’hi ha fins a nou diferents) i la formació es concentra en un curs acadèmic. Però aquests projectes, encara que són dels més coneguts, no són els únics que la Fundació Catalunya la Pedrera ha llançat per incentivar les vocacions STEM.

El representant de coneixement i recerca de la Fundació Catalunya la Pedrera, Lluís Farrés, ens parla, a més, d’un altre: les escoles tàndem científiques. Una iniciativa que, com altres projectes tàndem, té com a objectiu l’especialització del centre escolar en una àrea concreta -en aquest cas la ciència- a través del parternariat amb institucions del sector. La idea, segons explica, és acostar la ciència als nens durant els primers anys de vida, però també la manera de fer i treballar dels investigadors. “Des de qualsevol assignatura es pot treballar amb metodologia científica: planteges una pregunta als nanos, busques possibles respostes als problemes i demostres que aquestes respostes siguin correctes. I això potser no és ciència, però sí que és treballar de manera molt similar a com ho fan els científics”, comenta Farrés.

A QUALSEVOL EDAT

Els que també entenen que la ciència i la tecnologia han de formar part de la formació dels joves catalans i fer-ho durant tota la seva vida acadèmica són els membres del Mobile World Capital Barcelona. Fa cinc anys van impulsar mSchools, una iniciativa que té la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i GSMA i que busca integrar les tecnologies mòbils a l’aula i en edats primerenques. I quan es parla d’integrar no es fa referència únicament a introduir les noves tecnologies en l’àmbit escolar -això també-, sinó a transformar la manera de fer les classes perquè aquesta immersió sigui real. Els alumnes han d’adquirir competències digitals però, a més, saber quina utilitat tenen més enllà de les aules i com aplicar-les a la vida real. Ho explica Albert Forn, director d’aquest programa i partidari d’un canvi de paradigma en l’educació. “Nosaltres vam veure que per tenir èxit aquest programa havia de tenir unes característiques concretes. No podíem adreçar-nos únicament a un tipus d’escola, de docent o d’alumnat. Havíem de crear continguts curriculars que acompanyessin els docents en la introducció de les noves metodologies i tecnologies a l’aula i, també, complementar-les amb altres activitats que no fossin curriculars i que ajudessin a crear aquesta experiència total”, explica el responsable d’mSchools. Fruit d’aquesta voluntat va néixer mShools App Education, una assignatura informàtica que el passat curs escolar es va implantar en més de 500 instituts i centres de formació professional de Catalunya. També es van crear mSchools Toolbox, Mobile History Map, Scratch Challenge, mSchools Lab i un llarg etcètera d’iniciatives i recursos didàctics als quals poden accedir docents, centres d’ensenyament i, esclar, famílies i alumnes de manera gratuïta per adquirir nous coneixements i per intercanviar informació amb altres usuaris i crear comunitat.

Les STEM en xifres

L’informe anual 'Flexibility. ¿La digitalització crea o destrueix ocupació?', presentat per Randstad Research, no deixa espai per al dubte: a l’estat espanyol falten estudiants de carreres científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques. I és que, mentre que es preveu que la digitalització generi 1.250.000 llocs de treball i doni ocupació a 390.000 professionals STEM, la realitat acadèmica apunta en una altra direcció. Cada curs descendeix el nombre d’estudiants matriculats en aquest tipus de carreres -en 7 anys, 65.000 alumnes menys- i cada curs es fa més evident la necessitat de fomentar les vocacions per impulsar aquest sector professional.