Reivindiquem la classe de música!

La majoria d’escoles del nostre país només dediquen una hora setmanal a l’assignatura de música. Si bé és cert que, a les escoles bressol i a infantil, la música es fa servir -juntament amb la psicomotricitat i el ball- com a recurs habitual per afavorir el desenvolupament global, durant la primària i primer d’ESO l’alumnat es limita gairebé només a conèixer-ne la part teòrica: la història de la música i l’obra dels compositors més destacats, les famílies d’instruments, els estils musicals i com s’interpreta una partitura.

En la pràctica, i en contraposició a les matèries troncals i enteses com a cabdals, la música ha acabat sent considerada una maria al costat de la història de les religions o l’educació física. Si els fills no les aproven, el daltabaix a casa no sol ser tan gran com si suspenen les llengües, les mates o les ciències. En aquesta concepció ja no només hi influeix el poc temps que s’inverteix en la matèria, sinó també el pes que es dona a la música en les reformes educatives. En la recent llei Celaá ni tan sols se la cita.

“La música es considera una matèria no instrumental”, destaca Marc Canelles, secretari de direcció d’Aulos Escola Municipal de Cerdanyola. Això “fa que tradicionalment, quan la preocupació màxima han estat els resultats acadèmics, l’opinió general l’hagi vist com a menys necessària enfront d’altres àrees”. Ara bé, assenyala el també professor d’Aulos, “si entenem l’educació no només com una transmissió de coneixements sinó com a formació integral de les persones, és fàcil adonar-se que les àrees que incentiven la vessant emocional i creativa són cabdals en el desenvolupament dels infants”. I encara més: “La música és un mecanisme per gestionar emocions que ens pot ajudar al llarg de tota la vida”.

UNA EINA MOLT PODEROSA

Tot i que en la manera com es continua impartint hi ha pràctiques que no sembla que hagin evolucionat gaire, Canelles subratlla com “en l’educació musical s’ha fet i es continua fent un gran esforç per adaptar-se a la societat canviant”. El professor pensa que “ara mateix bona part dels docents de l’etapa obligatòria estan en la línia d’entendre la música com una àrea essencialment procedimental que permet als infants experimentar, crear, imaginar, sentir...”

Recentment, Pilu Hernández, mestra d’educació especial, audició i llenguatge, afirmava que la música podria utilitzar-se fins i tot com a metodologia per aprendre continguts, per exemple d’història, a través de cançons, cosa que no només afirma ella, “sinó també diversos estudis de neurociència”. Al seu parer, “si ensenyéssim continguts a través de cançons i melodies, es retindrien més ràpid i si ho poguessin dur a la pràctica, encara més”. En aquest sentit, Marc Canelles apunta que “el fet que la música afecti un nivell emocional la converteix en una eina molt poderosa si es vincula amb altres àrees”. Ho il·lustra així: “A infantil i primària es canten cançons per aprendre nou vocabulari o memoritzar un text, però la música també permet vincular-se a molts altres àmbits, com ara el moviment, el text, aspectes visuals, l’àrea social, l’àrea matemàtica, etc.”

Hernández, al seu torn, insta les escoles a utilitzar “les noves metodologies també a la classe de música, al marge de treballar totes les àrees en el seu conjunt”. Només així, subratlla, “podrem donar a la música el valor i la importància que mereix”. I és que la música té molt de potencial, ja que “també augmenta la capacitat d’atenció, concentració i memòria, alhora que afavoreix la dicció i l’ortografia”. ¿I què hi ha de la pràctica recurrent d’ensenyar a tocar la flauta dolça els últims cursos de primària? La mestra apunta que posar al seu abast la possibilitat de descobrir diversos instruments seria més interessant: “Cada curs podríem introduir els alumnes en un instrument diferent perquè poguessin triar-ne un i especialitzar-s’hi, si així ho desitgen”.

Experiència completa

A l’hora de suggerir fórmules que ajudin a despertar l’interès pel fet musical, Marc Canelles sosté que “la millor porta d’entrada a la música és des de les emocions”. I és que “cantar, interpretar, ballar o tan sols escoltar música desperta sensacions que ens connecten amb nosaltres mateixos i amb els altres”. La fita com a docents, per tant, “és aconseguir que això passi en el context de l’aula”. Canelles també subratlla que “la motivació de l’alumnat s’ha de veure reforçada amb compromisos reals com audicions o la participació en concerts i actes, ja que la música és una forma de comunicació i l’experiència musical completa es produeix quan hi ha la figura de l’oient a l’altre costat”.