Hi havia una vegada unes àvies que no es volien quedar a casa

ReusSón les 9.15 del matí i la Mercè, la Josepa, l'Empar, la Núria i la Pilar es troben a la porta de l'Escola d'Infantil i Primària Isabel Besora de Reus. "Totes som mestres jubilades, però no totes som àvies. Jo, per exemple, soc una infiltrada", diu la Núria abans d'entrar. El conserge obre la porta i la directora, Cori Duran, rep les cinc jubilades amb abraçades i petons. Però de seguida canvien el xip i van per feina. "Tu pots anar a P5", decideixen ràpidament. "Tu prefereixes els grans, oi? Doncs amunt". Dalt de les escales es troben el Roger, el professor de 4t B, i les abraçades i els petons es repeteixen. "Mi-te'l, ara es veu que és responsable i tot", diuen rient. Resulta que el Roger, quan era petit, va ser alumne de la Josepa i la Pilar i devia ser una peça. Però ràpidament tornen a canviar de xip perquè els alumnes esperen impacients dins de les aules. Tothom es posa al seu lloc.

Les cinc àvies estan jubilades, però que ningú s'enganyi, aquí han vingut a treballar. Formen part del grup Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC) que, amb el suport de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va per tot el país explicant contes als infants. D'aquí a poc han d'anar a les Cases d'Alcanar i a mitjans de gener pugen fins a la Bressola de Perpinyà. No paren, i a l'abril, per Sant Jordi, encara és pitjor. "Tenim tanta demanda que anant a les escoles de sempre ja no tenim temps per anar a les noves que ens ho demanen", diu la Josepa, preocupada. Són 17 àvies (només hi ha un home) i no volen deixar escoles sense atendre, però tampoc no volen que el projecte es faci massa gran. Però van fent nous fitxatges. Avui s'estrena l'Empar.

"Aquest és un conte d'animals i els contes d'animals es diuen faules, ho escric a la pissarra?", els pregunta als alumnes de P5. "Que coneixeu les lletres?". Gairebé tots diuen que sí. S'estrena avui, però els anys d'ofici es noten. "Com fa el lleó?", pregunta, i tots els nens responen: "Grrrrrrrrrr". Al pis de sobre, la Núria es presenta davant dels alumnes de primer: "Totes som mestres, però ho veieu, que tenim el cabell blanc? Doncs un dia van venir i ens van dir: "Au, cap a casa i que en vingui un de més jove". Continua: "Fa molts i molts anys no hi havia tecnologia i els llibres eren molt cars. Sabeu com s'ho feien per explicar contes?", els pregunta.

Aquesta és de fet la base del grup MARC: "Recuperar una manera d'explicar, amb la veu, la mirada, el gest..., deixant relliscar les paraules al ritme dels oients, sense cap pressió pel temps ni per objectius didàctics", segons assegura el dossier editat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, d'on va néixer aquest projecte. "Tot va començar fa 14 anys, quan parlant amb l'Àngels Oller, que és tot un referent, vam veure que ens anàvem a jubilar i que cobraríem per no fer res... però crèiem que encara podíem ser útils", explica la Josepa Garcia, de 73 anys. Volien que es pogués aprofitar tot allò que havien après durant tota la seva vida professional i no es volien quedar a casa. "Al principi érem dos mestres de Barcelona i dos de Reus", explica la Josepa. Per aconseguir el permís del departament d'Educació per poder entrar a les escoles es van posar sota el paraigua de l'Associació Rosa Sensat (l'Àngels Oller va ser una de les fundadores) i quan entren en una aula sempre han d'estar acompanyades pel mestre.

Imaginar els contes

Explicar contes els va semblar una bona idea. "Als contes hi ha emocions, sentiments, llenguatge, matemàtiques, imaginació...", diu la Josepa. I, sobretot, agrada als nens. Fins i tot els més grans, molts dels quals ja veuen més pantalles de les que seria recomanable, presten atenció a cada paraula. "És que no estan acostumats a escoltar i amb els contes els obres una finestra a la imaginació", explica. A poc a poc, les mestres jubilades que no es volen quedar a casa van acabant la jornada i es van trobant al replà: "Sempre em demanen el mateix conte", diu la Mercè, a qui els alumnes ja coneixen d'altres anys. La Núria encara continua a l'aula amb els alumnes de primer: "Als contes sovint hi ha una pàgina amb lletra i al costat una amb un dibuix. I així, quan veieu el dibuix d'un conill blanc ja sabeu quin conte és. Però, per què ha de ser blanc, el conill? Ara imagineu-vos que vosaltres heu de dibuixar el conill. Tu com el dibuixaries?", li pregunta a una nena. "Verd i petit", respon.