Famílies pendents d'una plaça per al curs que ve: “Tracten el meu fill com un número"
Només a Barcelona més de 400 nens s’han quedat sense lloc a l’escola que havien triat
Barcelona“El sistema públic ha decidit marginar el meu fill perquè té mala sort en els sortejos i, de retruc, això també condicionarà el futur escolar del seu germà petit”. És el tercer cop que el fill gran de la Sandra Pérez es queda, de moment, sense plaça a l’educació pública. Les dues primeres vegades va ser per accedir a l'escola bressol i, ara, per començar P3.
Tant ella com el seu marit es van agafar dies puntuals de festa a la feina per anar a visitar els centres de la zona on viuen, a Casagemes Canyadó (Badalona), abans de fer la preinscripció. “La concertada, tot i anar-hi, la vam descartar des del principi; no ens va agradar”. Fins i tot a causa de la seva mala experiència amb els sortejos de les escoles bressol públiques (el seu fill va acabar anant a una privada), Sánchez va demanar al portal de transparència de la Generalitat dades sobre els dos centres que queden més a prop de casa: Lola Anglada (que va posar de primera opció) i Artur Martorell.
El seu fill, però, va quedar últim en el sorteig i el 27 de maig va rebre el temut correu en què se l'hi comunicava. Ara la família espera que el divendres vinent surtin les llistes definitives per saber on haurà d’anar el menor durant els pròxims nou anys de la seva vida. “Les places que queden disponibles són de concertades o de públiques que ens queden a entre 30 i 45 minuts caminant d’on vivim”, explica.
En el cas que finalment li adjudiquin la concertada, a banda de no compartir el projecte educatiu, es tem que li tocarà pagar la quota mensual. “Tracten el meu fill com un número i no empatitzen amb l’angoixa que portem per una decisió que ens afectarà fins que faci com a mínim 16 anys, ja que l’escola on vagi ara també condicionarà l’institut on acabarà estudiant el seu germà”, relata.
En una situació similar està en Joan [nom fictici perquè prefereix mantenir-se en l'anonimat] però a Barcelona. La seva família viu a l’Eixample Esquerre i a l’hora de fer la preinscripció per a la seva filla va optar pels quatre centres públics que tenien més a prop de casa posant com a primera opció l’Escola Xirinacs. “No hi ha un accés real a places públiques de proximitat”, denuncia, sobretot en el cas que el nen sigui fill únic, ja que només compta amb els punts que li donen per proximitat. Per davant –explica– passen nens amb germans, bessons i, evidentment, l’alumnat amb necessitats educatives especials, entre d’altres. “El procés és bastant dur si tens en compte que has estat dos mesos mirant escoles durant les jornades de portes obertes, perquè en realitat no estàs escollint”, lamenta. En el seu cas, a més, quan va rebre el correu del 27 de maig en què se li anunciava que la seva filla havia quedat fora, el Consorci d’Educació de Barcelona li demanava que escollís cinc escoles més de les que tenien places vacants de qualsevol punt de la ciutat. “No he omplert de nou el llistat perquè el que realment vol el Consorci és que et recol·loquis tu en lloc d’adjudicar-te una plaça d’ofici”, afirma.
A més, el Joan assegura que durant tot el procés hi ha hagut “una falta de transparència” sobre les places reals per a alumnat ordinari i sobre les de necessitats educatives especials (NEE). El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ja va avançar divendres que s'han triplicat el nombre de nens que començaran P3 amb NEE el curs que ve respecte a l'actual. Així, s'ha passat del 6% al 17% en un alumnat que ja té plaça reservada per l'aplicació del nou decret d’admissió d’alumnes. “Estic molt neguitós; la tensió que viu la meva família crec que no l’hauria de passar ningú”, rebla el Joan, tot i que com ell es troben més de 400 famílies a Barcelona. Entre els districtes més afectats hi ha també l'Eixample Dret o Sant Martí i, entre les escoles, Aldana (a la foto), Els Llorers o Auró, entre un llarg llistat.
Aquest problema també s’ha produït en altres ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, explica un dels portaveus del col·lectiu Sense Places Badalona, Rafael Segovia, que afegeix que, en part, que encara hi hagi tantes famílies sense saber a quina escola aniran és perquè a partir del curs que ve està previst reduir ràtios en el cas de Badalona de 25 alumnes a 20 o de Barcelona de 25 a 21. “Està bé que es redueixi, però abans de fer-ho s’hauria de valorar quantes línies noves s’han de crear”, explica. I afegeix: “De les places que estan actualment vacants a Badalona un 65% són concertades i a Barcelona un 75% (de les quals més de la meitat són religioses)”. També s’han creat col·lectius similars al de Badalona a Barcelona i a l'Hospitalet, entre altres, que en els últims dies no només s’han reunit amb representants polítics tant municipals com de la Generalitat sinó que, a més, han protagonitzat diverses protestes per denunciar la situació.
Sense dades definitives
El departament d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona han explicat a l’ARA que estan recopilant les dades d’aquesta preinscripció i que no les faran públiques fins a la setmana que ve. “No hi ha cap intenció d’ocultar cap informació a les famílies, però és un procés en què operen variables molt complexes, com la previsió d’alumnat ordinari, la detecció d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, la preferència de les famílies o l’oferta a cada zona”, asseguren portaveus del Consorci.
Com cada any, quan acaba el període de preinscripció escolar apareixen tota mena de reaccions que van des de la incomprensió a la indignació absoluta. Aquest any la temperatura ha pujat, perquè el departament d’Educació ha començat a aplicar el nou decret d’admissió d’alumnes, que augmenta la reserva de places per a alumnat amb necessitats de suport educatiu i, per tant, deixa menys places per a alumnat ordinari.
La insatisfacció de les famílies deriva, no només de no poder accedir a l’escola inclosa en primera opció, sinó en ocasions en cap de les llistades a la sol·licitud. Això passa perquè el mecanisme d’assignació de places prioritza les preferències per davant de les puntuacions, i deixa sense efecte les escoles no incloses en primera opció si ja han rebut prou sol·licituds en primera opció.
El sistema guanyaria en eficàcia i justícia si el mecanisme d’assignació canviés, com han fet algunes comunitats autònomes. La insatisfacció de les famílies, però, també s’accentua pels problemes de planificació de places escolars. Però en la base de la queixa hi ha també un biaix interpretatiu que confon el dret a l’educació amb el dret d’elecció escolar. Els poders públics han de garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, i això els obliga a regular els marges d’elecció. I si es vol disposar de llibertat d’elecció absoluta, hi ha el sector privat.
Xavier Bonal és catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona