Camins escolars, el primer pas cap a la mobilitat activa

Són les 8.40 h. Ni un minut més, ni un minut menys. És l’hora exacta en què la Jana i la Maria Chico toquen el timbre de casa l’Ada i el Set Climent, a Badalona, que ja les estan esperant. És el ritual de cada matí durant el curs escolar. Tots quatre comencen el trajecte que, fins a l’escola Lola Anglada, els portarà a tocar més timbres i a esperar altres companys a la plaça Carme Guasch per arribar tots junts i ben puntuals al centre ubicat a l’interior del parc de Can Solei i Ca l’Arnús. Segueixen un dels camins escolars que arreu de la metròpoli barcelonina volen afavorir la salut i l’autonomia dels infants perquè arribin a l’escola a peu, en bicicleta o en patinet i prescindeixin, en els casos que pugui ser, dels cotxes i de l’acompanyament dels pares. “Normalment, l’escola primària acostuma a estar molt a prop de casa, però els pares de vegades hi porten els fills en cotxe perquè després ells van a treballar amb aquest vehicle. Amb els camins escolars volem intentar que els infants agafin més autonomia, així com afavorir la mobilitat activa i contribuir a la lluita contra la contaminació”, afirma Sílvia Casorrán, tècnica de la direcció de serveis de mobilitat sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

“A nosaltres ens venen a trucar i després seguim recollint els companys fins que a la plaça esperem la resta i entrem a l’escola tots junts. Abans ens portava el meu pare en bicicleta, però quan vam poder començar a anar-hi sols vam preferir anar-hi a peu amb els amics. Així, caminant tots junts, podem anar parlant i passant-nos-ho bé. A més, no agafem el cotxe i no contaminem”, explica l’Ada Climent, que al juny va acabar sisè de primària. A mesura que la colla es fa gran -arriben a la quinzena-, els ulls de son es van obrint i la xerrameca es fa més evident. Les mares i els pares els segueixen amb la mirada fins que giren les cantonades que marquen el seu recorregut. Van de pressa, no fos cas que arribessin tard, i la puntualitat rere les portes que s’obren a cop de timbre demostra que tenen l’horari ben après.

SEGURETAT PERSONAL I AMB L’ENTORN

Òscar Climent, pare de l’Ada i el Set, afirma que l’opció dels camins escolars és una bona iniciativa per prescindir del cotxe i dels pares. “Agafen seguretat en ells mateixos i amb l’entorn. Intentem que vagin amb molta cura a l’hora de travessar i que estiguin alerta amb els semàfors. Al principi era inevitable no anar a veure què feien, per on passaven... Ara ja estem molt tranquils”, afegeix. L’AMB treballa conjuntament amb els diferents municipis que la integren per millorar l’espai urbà, reorganitzar la via pública i fer-la més segura per a tothom, de manera que els infants puguin fer aquests recorreguts sense problemes.

L’ens es fixa en països com Dinamarca, Holanda, França i Alemanya, on aquests camins escolars fa molts anys que funcionen amb èxit. Ara, la campanya de promoció d’aquestes rutes s’ha enfocat a tres grups d’edat: als més petits se’ls convida que hi vagin a peu acompanyats dels pares; a partir dels 8 anys se’ls anima a anar caminant sols o en grup; als estudiants d’institut, que recorren distàncies més llargues, se’ls encoratjaa fer servir la bicicleta.

“En el marc del pla de mobilitat metropolitana, des de l’AMB afavorim la creació d’infraestructures pedalables. En aquest context, l’ampliem també als vianants per posar-los a l’abast totes les facilitats perquè, malgrat que determinades distàncies físiques són més grans, puguin disposar d’una xarxa segura i contínua per poder-s’hi moure fàcilment”, afegeix Casorrán.

L’escola és la clau

L’AMB cedeix bicicletes elèctriques als municipis perquè en facin l’ús que creguin convenient. En el cas de Sant Joan Despí, per exemple, el municipi n’atorga als estudiants durant el curs. ¿Però ciclistes i vianants saben com moure’s correctament a la via pública? Per pal·liar aquest problema l’ens metropolità ha engegat, a través d’una prova pilot, uns cursos d’educació viària que també han de servir per promoure, sobretot, l’ús dels vehicles de dues rodes. “Pugem a la bicicleta sense saber cap norma de trànsit. Per això, des de l’AMB treballem per posar-hi remei. Ara mateix tenim contacte amb Biciclot per fer aquests cursos i estem treballant per poder ampliar la nostra iniciativa a totes les escoles de l’àrea metropolitana de manera conjunta amb el Servei Català de Trànsit”, assenyala Casorrán. I recorda que els països que l’AMB pren com a referència ensenyen educació viària a les escoles, durant la primària i la secundària, i confia que ja que la Lomce preveu que es puguin incloure com a contingut curricular, el departament d’Ensenyament ho tingui en compte i faci entrar aquests aprenentatges a les aules.