Els alumnes que construeixen l’ombra del pati amb les mans

SaltSalt és conegut avui en dia per ser el municipi amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. També una de les viles amb més concentració de població migrant: prop del 40% dels veïns són de nacionalitat estrangera. Però el que els titulars han obviat els darrers anys és que gairebé la meitat de la superfície d’aquest poble són encara hortes i deveses. La séquia Monar, en paral·lel al riu Ter, marca la frontera entre el Salt construït i la zona agrícola. Poques instal·lacions la superen, tret d’un gran institut construït sobre terrenys fèrtils. Situat a la frontera amb Girona, envoltat de verd i amb unes magnífiques vistes de la Mare de Déu del Mont, hi ha el Vallvera. Un centre de secundària i formació professional amb més de 1.200 alumnes inaugurat el 2008 que contrasta amb l’entorn per ser un gran centre de xapa grisa amb un pati ple de formigó. “A l’hivern és una nevera i a l’estiu un forn, no hi ha terme mitjà!”, lamenta el director, Ferran Maimir, que s’ha estrenat aquest curs amb una direcció molt encarada a treballar per la renaturalització del pati, però amb un mètode diferent: que sigui el mateix alumnat el que construeixi l’ombra amb les mans.

Des d’aquest hivern que els estudiants tenen un nou banc on descansar. No és com la resta: està fet amb tàpia, una tècnica constructiva antiquíssima a partir de terra crua. I al damunt s’alça una gran pèrgola d’encaixos de fusta coberta amb plafons de canyes. És el resultat del projecte de col·laboració teixit amb Orígens, escola taller de bioconstrucció, que durant tot un trimestre ha dinamitzat una formació a mida en resposta a les inquietuds del centre. “Aquesta idea neix del recull d’opinions de l’alumnat –explica Isabel Mora, professora de ciències i coordinadora de qualitat de l’Institut Vallvera–. Hi havia diferents queixes, aportacions, en què al pati hi havia molta necessitat de zones d’ombra i d’espais per poder seure i estar més tranquils a l’hora d’esbarjo”.

Un centenar d’alumnes han participat en el projecte, des de pastar terra per al banc fins a cosir les canyes que han recol·lectat a les hortes, així com fent els encaixos de fusta per a l’estructura. “Crec que als alumnes aquesta oportunitat ens obre moltes portes –reflexiona l’Oumaima, estudiant que ha construït la pèrgola–. Hem de ser lliures de decidir el nostre centre. El nostre institut és com la segona casa perquè hi passem sis hores al dia i és molt important que la nostra veu s’escolti”. Sheila Cobos, formadora de l’escola Orígens, destaca el fet que l’alumnat hagi pogut participar en “fer el pati seu” i a sobre “utilitzant els recursos naturals que tenim a l’entorn”. Les canyes les han recol·lectat els mateixos estudiants al Pla dels Socs, a les hortes, i les han netejat, tallat i teixit una a una en equip per fer els plafons.

Inclusió i sentiment de pertinença

La pèrgola, de fusta, s’ha convertit en una metàfora perfecta del procés de construcció en equip. Tal com explica Joan Pascual, de l’escola taller Orígens, el fet de ser una “estructura amb molts elements petits, però encaixats entre ells, ha permès tenir una mica de tolerància en els marges d’errors a l’hora de fer els talls, perquè al final totes les peces juntes actuen com a conjunt i és el que ha fet possible una peça grossa amb alumnes que estaven per primer cop tocant eines naturals”. El fet de trobar-se amb la realitat del taller i les peces reals és el que va agradar més a la Hidaya, alumna de l’assignatura d’oficis de 4t d’ESO. “Jo pensava que faríem tecnologia –explica mentre construeix el sostre de panells de canyes–. Però aquí construïm les coses amb les nostres mans sense ordinadors ni apunts, ajudant-nos i col·laborant entre nosaltres”.

La realitat a les aules de l’Institut Vallvera és molt diversa. Van ser el primer centre a la demarcació de Girona a tenir el cicle formatiu de grau bàsic, que es fa al que seria 3r i 4t d’ESO i ha de permetre treure’s el graduat. Igual que tota la resta de centres de primària i secundària de Salt, està tipificat per la Generalitat de màxima complexitat. A efectes pràctics es tradueix en el fet que, mentre que nou de cada deu alumnes gironins es treuen l’ESO, al Vallvera això només passa en el 60% dels casos. S’hi sumen molt sovint les dificultats a casa. Cansats de viure desnonaments d’alumnes cada setmana, la comunitat educativa de l’institut forma part de la plataforma Docents pel Dret a l’Habitatge Digne, que denuncia el drama educatiu dels menors que perden la llar. “Molts dels alumnes estan més bé aquí que a casa –explica Joan Collet, professor de tecnologia, mentre va pensant en tots els altres projectes que poden complementar aquest–. Però no són molt acadèmics. Ells estarien tot el dia aquí construint, els ha encantat”.

Després de l’hora de taller, a la Maria ara li tocaria tutoria. El Joan li pregunta si prefereix quedar-se, i ella assenteix convençuda. Agafa decidida el volant i comença a pelar canyes: “M’agrada treballar”, diu. "No tots servim per al mateix", reflexiona Sheila Cobos, que justament va estudiar un grau superior al Vallvera i considera el projecte superpotent com a acció social dins de l’institut. En el procés hi ha participat alumnat divers de tots els cursos de l’ESO: des dels alumnes amb trastorns que tenen el suport intensiu de l’escola inclusiva fins als que fan l’optativa d’hort i jardineria, passant pels alumnes d’oficis, els delegats ambientals i els alumnes del cicle formatiu de grau bàsic. “Això és inclusió, és inclusió i és participació –afegeix orgullosa Conxa Planas, tutora del SIEI–. És que tots som capaços de mirar les capacitats”.

Un espai de trobada

Arriben les primeres calors, i el banc ja s’ha convertit en un nou espai de trobada. “Té molt bona acollida i ningú els ha malmès”, detalla Maimir. Des de la direcció estan tan contents amb el projecte, que han pogut finançar gràcies a un projecte europeu, que ja pensen en el pròxim curs. Més enllà de la pèrgola, també s’han cobert dos bancs a tocar de la pista de bàsquet i futbol. “Ara hem d’acabar de fer porxos per a tots els bancs”, afegeix el director del Vallvera. En l'entretant, ja es pensa com utilitzar la pèrgola com a espai també per a tutoria per sortir de les aules. I també d’altres accions per renaturalitzar el pati de la mà de l’escola Orígens. Aquest hivern també s’ha plantat l’hort, i els estudiants de tecnologia han arreglat una flota de vint bicicletes que té el centre per fer sortides. “L’Institut Vallvera forma part de la xarxa d'escoles verdes, programa del departament d’Educació que té per objectiu incentivar, ajudar i col·laborar perquè els centres educatius emprenguin accions per afrontar el repte de la sostenibilitat”, diu Marta Guillaumes, professora de biologia i geologia i membre de la comissió Escola Verda.

L’objectiu és anar enverdint a poc a poc el gran bloc de formigó i xapa de les hortes de Salt, mentre l’alumnat es fa seu el pati, no es prioritza tant el futbol i també es descobreixen nous talents dels estudiants. A la diversitat i complexitat dels centres, s’hi afegeix els darrers anys la problemàtica de la calor a les aules i als patis pels efectes del canvi climàtic, que porta a situacions extremes. El darrer juny, diferents centres educatius gironins van arribar als 30 graus i alguns mestres i professors van optar per fer les classes al pati. Però no a tot arreu hi ha porxos o prou ombra dels arbres. “Fa moltíssima calor a l’estiu”, lamenten a l’uníson la Maria i la Hidaya. El Diago, mentre juga a pilota amb els seus companys, mira cap al banc i assegura: “Segur que aquí hi estarem bé, vindrem a descansar; ho sentim nostre”.