Últimament alguns partits espanyols estan cridant als quatre vents que a Catalunya s’adoctrina els nens i nenes. Si mirem al diccionari Fabra adoctrinar vol dir: “Instruir algú en alguna cosa”. I el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española ho defineix com “ Inculcar a alguien determinadas ideas o creencias ”. I jo em pregunto: ¿es pot educar sense adoctrinar?
Quan eduquem els fills o els alumnes volem transmetre’ls una sèrie de valors (que són els nostres!). Els mostrem la nostra manera de veure la societat. Els donem el nostre punt de vista i la nostra opinió sobre aspectes de relació, de convivència, de la societat.
Si un mestre diu als seus alumnes que cal escoltar les opinions dels altres, encara que siguin diferents de les teves, ¿està educant o està adoctrinant?
Alguns pares i mares explicaran als seus fills que totes les opcions sexuals són respectables. D’altres potser seran més crítics amb les opcions homosexuals. Alguns transmeten als fills un sentiment religiós. D’altres no.
Recordo que un dia, quan el meu fill tenia 5 anys, jo entrava a casa carregat amb la compra del dissabte i tot just passar la porta el nen em diu: “Pare, Déu existeix?” Com ha de contestar el pare? Doncs, naturalment, d’acord amb les seves creences. Només faltaria!
I és que qualsevol resposta no deixa de ser un adoctrinament. Els nens i nenes tenen avidesa per saber com funciona la societat. Veuen i escolten... i pregunten!
Davant d’una notícia a la televisió volen saber què significa. Un net meu volia saber què havia passat quan va veure al diari fotos de la policia contra la gent l’1 d’octubre.
¿Podem excloure els nens del quepassa a la societat? Aquesta societat que volen conèixer és la seva i és la societat on hauran de viure. Volensaber! I pregunten a l’adult, ja sigui alspares o fins i tot als mestres i professors.
És evident que els mestres han de ser prudents i donar respostes que siguin respectuoses amb tothom. Però qualsevol resposta porta implícit un missatge, una escala de valors, un adoctrinament
Els que critiquen l’escola catalana per adoctrinament és perquè potser els valors que ells creuen que s’han de transmetre als nens són uns altres. Però de cap manera ells deixen d’adoctrinar.
Educar no es pot separar d’ajudar els nens a entendre el món. I com que hi ha diverses maneres d’entendre el món (la manera de vestir, la religió, la conducta sexual, el tracte amb els animals, les relacions entre pobles o nacions, la relació amb els immigrants, l’ús de la força o de la violència...) necessàriament hi ha diferents maneres d’educar.
Acusar d’adoctrinar qui pensa diferent (i, per tant, transmet als nens uns valors diferents!) demostra una miopia sublim. No hi ha veritats absolutes, sinó molts punts de vista diferents. I cadascú educa segons la manera com ell veu les coses. Per tant, qui diu que els altres adoctrinen que reflexioni una mica: ell també transmet els seus valors i la seva manera d’entendre el món.
Ramon Casals i Cienfuegos-Jovellanos és professor