Com treure el bolquer
No s’ha de forçar mai l’infant perquè és ell qui el deixa quan està preparat
BanyolesMentre Roser Trull premiava els seus dos fills amb punts, caramels i poder mirar la televisió quan aconseguien fer pipí o caca a l’orinal, Iolanda Isern portava un potet amb tapa sempre a sobre quan marxaven de casa per si al seu fill li venien ganes d’orinar. Maneres diferents d’encarar la complexitat de situacions que sorgeixen a l'hora d’acompanyar un mateix procés: la retirada del bolquer. Un pas important per a l’infant perquè evidencia que és capaç de controlar els esfínters.
El bolquer, però, no el treu l’adult sinó que és l’infant qui el deixa. Habitualment sol ser entre els 2 i els 4 anys, tot i que depèn de l’evolució de cada criatura. “Els progenitors o educadors podem dirigir però no decidir, ja que l’infant ho farà quan estigui preparat”, destaca Mariona Ferrer, pediatra. Deixar el bolquer no és, de fet, un aprenentatge sinó una capacitat que s’adquireix quan es té cert grau de maduresa neurològica. “El més important és esperar el moment vital adequat per a la criatura. Si ho forcem, a més, pot ser contraproduent perquè la criatura pot retenir massa el pipí o la caca, o fins i tot, tenir aversió a l’orinal o el vàter, cosa que pot fer endarrerir més el procés”, adverteix aquesta experta.
L’estiu sol ser una bona època perquè el nen porta menys roba i els progenitors estan més relaxats amb l’arribada de les vacances, però no és l’únic moment vàlid. El que compta –més que l’estació de l’any– és veure quan la criatura està en disposició de deixar el bolquer. Una manera de saber-ho és estar atent als senyals. “Manifestarà verbalment que té pipí al bolquer, demanarà que l'hi canviem perquè estarà incòmode amb el bolquer brut o farà hores que té el bolquer sec”, exemplifica Gemma Carrasco, consultora de criança i psicopedagoga. El dia que la família faci el pas cal que hi hagi un ambient tranquil i es pugui estar per la criatura. El procés no serà lineal. “A vegades fan pipí al vàter un dia o uns quants de seguits, i després ja no hi tornen. Tenen curiositat però encara no estan preparats del tot”, comenta Romina Pérez Toldi, pedagoga especialitzada en primera infància. També poden produir-se escapades. “Els nens i les nenes els costa deixar de jugar o fer el que estan fent per anar al lavabo, aquesta acció requereix un esforç molt gran”, precisa. “Per això, és important que a l'hora de deixar el bolquer hi hagi voluntat per part seva”, diu Toldi.
Sense crits ni càstigs
La criatura està aprenent a controlar els esfínters. Per tant, paciència, observació i acompanyament amb respecte. Aquestes són les premisses per ajudar-la. Cal evitar caure en el càstig, la comparació, l’amenaça i l'enfadament. Amaya de Miguel, fundadora de l’escola online Relájate y Educa, assegura que “si ens enfadem, fem sentir malament la criatura i li generem confusió perquè l’estem renyant per una cosa que de forma conscient no pot controlar”. També cal evitar frases confuses com ara "no passa res" perquè es dona a entendre que tant és si el pipí s’escapa. Els experts proposen encoratjar la criatura amb paraules que focalitzin el seu èxit: ‘"Que bé! Ho has aconseguit! Deus estar content". I algun incentiu però que sigui una conseqüència directa de no portar el bolquer: “Sense bolquer podrem anar a la piscina dels grans!”, proposa la pediatra Mariona Ferrer.
Orinal a mà i roba còmoda
Posar-li un orinal sempre a l’abast, que pugui accedir bé al vàter, fer servir roba còmoda perquè se la pugui abaixar per si sol o acompanyar l’adult al vàter, si té curiositat, són propostes per facilitar-li el procés i la seva voluntat de deixar el bolquer. No cal interrompre-li el joc ni anar-li recordant si té pipí. Aquesta etapa ha de ser de felicitat perquè permetrà a l’infant sentir-se gran i autònom. Si, per contra, apareixen massa frustracions i situacions de canvi en la vida de l’infant que alterin el procés, com ara l’arribada d’un germà, els experts aconsellen tornar-ho a intentar més endavant.