A Catalunya, tenir un fill a partir dels 35 anys és normal, i força normal passats els 40. Així es desprèn de diversos informes estadístics que coneixem regularment. L’Eurostat (2019) advertia que aquí el 8,8% dels naixements de primogènits eren de mares que passaven de la quarantena; el país de la Unió Europea on les dones s’estrenen més tard. L’edat mitjana de les mares catalanes el 2020 ha estat de 32,4 anys, quasi dos anys més gran que la mitjana de la UE, que és de 30,9 anys (2019); amb l’agreujant que aquesta mitjana no ha fet més que incrementar-se en les últimes dècades. L’any 2010, per exemple, l’edat mitjana a Espanya se situava als 31,2 i a la Unió Europea als 30,0 (Idescat, 2020). Una realitat que va acompanyada de la disminució del nombre de fills per dona, que se situa en 1,2 fills per dona (a la UE és d’1,5) quan el 2010 era d’1,4.
Però si observem per franges d’edat, i remetent-nos a l'experiència de coneixement de l’entorn social propi, segur que trobarem habitual que la primera maternitat se situï a mitja trentena, i així ho corroboren les xifres: les dones de 30 a 34 anys són les que més fills tenen, amb 80,7 naixements per cada 1.000 dones. El segon grup per edat en què es tenen més fills és entre els 35 i els 39 (63 per mil) i l’altre entre el de 25 i 29 (49 per mil). Tanmateix, si comparem aquests indicadors amb els de la unió Europea és quan ens adonem que la maternitat tardana és tendència a Catalunya. Si només 5 de cada 100 catalanes entre 25 i 29 anys han tingut un fill, a la UE en són 9 de cada 100.
Causes socials
Si bé les últimes dades informen que la natalitat s’ha reduït en un 5,9% a Catalunya respecte a l’últim any (2019) i que la pandèmia i la crisi sanitària ha acusat aquesta caiguda, la fecunditat baixa i l’edat del primer fill és una circumstància que s’ha anat perpetuant en els últims trenta anys.
Cargando
No hay anuncios
Els motius pels quals les mares decideixen endarrerir la maternitat són molts i variats. I també el fet que sovint aquestes decisions no es prenen de manera conscient, t’hi porten les circumstàncies vitals. Les enquestes, per exemple, recullen que la majoria de les dones desitjarien tenir dos fills al llarg de la seva vida. Però, en canvi, a Catalunya hi ha un 20% de dones que arriben a la fi de la seva edat fèrtil sense haver-los pogut tenir.
A aquestes situacions cal afegir-hi l’escàs pes de polítiques públiques per afavorir la natalitat, que disten moltíssim de les que es despleguen en els models de societat del benestar dels països nòrdics –líders en polítiques d'igualtat de gènere– com Suècia, on les famílies disposen de 16 mesos de prestació (dos per a la dona i dos per a l’home, i la resta a repartir) i incentius per repartir-los equitativament de més de 1.500 euros, i ajudes directes pel primer fill, el segon o el tercer. Però, sense anar tan lluny, a França (on la taxa de fills per dona se situa a 1,9) també es reben ajudes mensuals per fills. En canvi, l’estat espanyol no en destina cap.
L’estabilitat emocional, l’econòmica, completar un cicle laboral i professional són prioritats abans de plantejar-se tenir un fill. Però moltes dones no són conscients que a partir dels 35 anys les reserves ovàriques minven i es perd potencial reproductiu de forma progressiva. La Dra. Sofia Fournier, ginecòloga especialista en diagnòstic prenatal i obstetrícia d’alt risc de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, alerta que “la fertilitat espontània baixa considerablement a partir dels 35 anys”, una realitat que es contraposa amb “la idea de joventut que té una dona a aquesta edat”, reflexiona, “i pot semblar precoç plantejar a algú si vol ser mare i quan, però si en el cicle vital això va per llarg, el més prudent seria fer una preservació social de la fertilitat abans dels 35 anys”. Ara bé, aquesta solució té un cost elevat –uns 4.000 euros el procediment i un manteniment anual d’entre 200 i 300 euros– i la sanitat pública només la cobreix per causes mèdiques.
Cargando
No hay anuncios
Un petit miracle!
La Marta Puig (Lyona, amb el seu perfil d’il·lustradora) acaba de ser mare: “Tota la vida tenint terror a quedar-me embarassada i després t’adones que és un petit miracle”. Com moltes dones, la Marta sempre havia volgut ser mare. Va créixer amb una educació sexual “encaminada a explicar-te com havies d’evitar un embaràs i sense saber res del cicle menstrual i reproductiu”. Quan era jove, l’espantava ser-ho massa aviat: “Si em quedo embarassada ara, no podré aconseguir no sé quina feina, i ho vaig anar posposant”. Als 36 anys –“ja anava tard”– va decidir ser mare soltera, però llavors va conèixer la seva parella i van esperar una mica: “Quan dius, vinga, ara, tens 39 anys i és quan descobreixo que un òvul només viu un dia i que les meves reserves ovàriques estan al límit”.
Coses que has de saber si decideixes ser mare a partir dels 40
La maternitat prematura és sovint un tabú. I la tardana, també. Sigui com sigui, les dones sempre estan subjectes a l’escrutini social tant si volen com si no volen ser mares; si poden o si no. Processos íntims que no sempre compten amb el respecte que caldria. Si la maternitat us agafa tard, per decisió pròpia o per processos de fecundació difícils, convé saber:
○ El temps juga en contra. Les dones naixem amb una reserva ovàrica que es va gastant i no es regenera. Com més edat, més dificultats per tenir fills
○ Durant el primer trimestre hi ha molt més risc d’avortament espontani
○ Hi ha més riscos de malalties cromosòmiques en el fetus com la síndrome de Down i cal fer un seguiment estricte i preventiu
○ L’embaràs sol ser més complicat, hi ha més possibilitats de desenvolupar malalties com la diabetis gestacional, la preeclàmpsia o la hipertensió arterial
○ És més fàcil que el part hagi de ser per cesària.
Amb tot el procés, la Marta va descobrir que tenia endometriosi després d’anys de regles molt fortes, que li va acabar diagnosticant un traumatòleg per causa d’intensos dolors lumbars: “Cap ginecòleg me n’havia parlat”. I també es va trobar fent-se una analítica antimülleriana per recomanació d’una amiga per saber “quina quantitat d’òvuls et queden, i va sortir baixíssima. Això no m’ho hauria hagut de dir una ginecòloga, i no una amiga? Si ho hagués sabut abans, potser hauria congelat òvuls”. Amb aquesta perspectiva i 40 anys “ens plantegem una in vitro”. Tot això va acompanyat d’un procés de doble estrès, “saber que cada regla és una oportunitat menys perquè les reserves cauen en picat i perquè, inevitablement, cada vegada tens una desil·lusió”.
Cargando
No hay anuncios
Una contrarellotge viscuda en plena pandèmia que va fer que el seu tractament hormonal comencés el gener del 2020, però amb els confinaments, “tot s’endarrerís”. Al final, la transferència dels òvuls es va fer el març del 2021. Un procés llarg i no exempt de patiment “sempre penses que pot anar malament, la gent et diu que siguis positiva i jo em sentia molt sola”. Acaba de ser mare i ha publicat el llibre de la seva experiència Madr¿eh? (Random, 2021) on explica amb clau d’humor els temors, els dubtes i les situacions que ha hagut d’afrontar.
Riscos sota control
La Dra. Fournier considera que hi ha un decalatge entre “la sensació de joventut que tens amb quaranta anys” i els riscos d’un embaràs a partir d’aquesta edat. “Sovint ens toca fer de policia dolent”, admet. Alguns d’aquests condicionants “es poden minimitzar”, per exemple, “amb un bon estat de forma, si mantenim el pes i fem una dieta equilibrada” i, sobretot, “implicar la pacient i no desmotivar-la només advertint-la dels riscos”. I afegeix: “respecte absolut, perquè no sabem mai el llarg camí que hi ha al darrere”.
Cargando
No hay anuncios
Hi ha una altra derivada de tot això. Com que la maternitat s’endarrereix es dona el fenomen de la “maternitat compactada”, fills seguits i amb pocs anys de diferència perquè el “període per ser mare queda curt en la vida d’una dona”.
En definitiva, les dones es passen mitja vida procurant no quedar-se embarassades pensant que quan vulguin fer-ho serà molt més fàcil del que resulta ser. L’edat, en aquest cas, és una contrarellotge que no té res a veure amb l’estat d’ànim vital de sentir-se forta. Un decalatge irreversible que només pot canviar si la maternitat no és un fre i és una responsabilitat socialment compartida.
Algunes lectures per agafar bones idees!
1.
Madr¿eh?
Lyona
Ramdom Cómics
Un còmic ple d’humor mordaç i situacions tragicòmiques que tracta temes com la finestra fèrtil, l’endometriosi, l’ovodonació, la fecundació in vitro o l’estimulació ovàrica. L’autora es pregunta per què tantes dones es plantegen la maternitat al llindar dels 40 anys i per què no ho fan abans, a quines dificultats s’associa aquesta decisió i quines prioritats s’hi anteposen. Defineix la maternitat als quaranta com un “llarg viatge, dur i moltes vegades silenciat”.
Cargando
No hay anuncios
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir Madr¿eh? a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
2.
¡Voy a ser mamá! ¿Y ahora, qué?
Dra. Sofía Fournier Fisas
Libros Cúpula
L’autora, ginecòloga i mare de tres fills, proposa una guia per viure una etapa emocionant de forma sana, conscient i feliç. Aporta consells, desmunta falsos mites i proposa rutines perquè les mares es cuidin durant l’embaràs.
Cargando
No hay anuncios
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir ¡Voy a ser mamá! ¿Y ahora, qué? a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
3.
Ser madre a los 40 (y más allà)
Dra. Anna Veiga, Marta Devesa i Alberto Rodríguez Melcón
Grijalbo, 2018
Aporta orientacions i acompanyaments per a mares tardanes, i també explica riscos i seguiments a fer.
Cargando
No hay anuncios
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir Ser madre a los 40 (y más allà) a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.