La xarxa, nou espai educatiu
En un moment en què internet esdevé la principal font informativa a escala mundial, cada cop més escoles aposten per adoptar la xarxa com a nova eina educativa, sense descuidar, però, el paper i els mètodes pedagògics més tradicionals. Les escoles afronten el repte d’alfabetitzar-se digitalment
Internet és, avui en dia, el que ens permet treure el cap al món d’una manera gairebé immediata, i que dóna resposta al 100% dels nostres dubtes en tan sols uns segons. Ens trasllada a qualsevol indret del món, ens manté interconnectats i comunicats amb els nostres familiars i amics, independentment del lloc on s’ubiquin, i esdevé la principal font informativa arreu del món. Gairebé tot se situa a un clic de distància.
Conscients del potencial de la xarxa, que ja l’any 2012 representava la primera font informativa per al 40% dels adults nord-americans enquestats per Zogby Interactive, la comunitat educativa l’ha anat incorporant com a eina pedagògica de manera progressiva, fins al punt que ha esdevingut actualment un recurs educatiu a l’altura del llibre de text i dels apunts que tradicionalment copaven la majoria d’aules del nostre país. Una pràctica, la digital, que no n’ha de desterrar d’altres de més clàssiques del dia a dia d’infants i adolescents, sinó que hi ha de conviure d’una manera equilibrada perquè totes aportin el millor que tenen a l’aprenentatge de la canalla.
Ho corrobora Jordi Gibert, director de La Salle Figueres: “El pas del paper al món digital és un procés que no ha de suposar, almenys en l’ensenyament obligatori, l’abandonament del negre sobre blanc, ja que l’adquisició de les competències bàsiques exigeix, entre altres coses, trobar un equilibri entre l’ús de la tecnologia, el paper i l’escriptura a mà”.
Un complement
“Les tecnologies poden ser un gran recurs, però les metodologies educatives, les dinàmiques d’aprenentatge i, sobretot, la relació professor-alumne no han de dependre de la tecnologia, sinó que l’han d’aprofitar per definir uns processos d’ensenyament i aprenentatge cada dia més profitosos per als alumnes i per a la societat”, apunten des del clúster Edutech. Un apunt en el qual també fa especial èmfasi Juanjo Rodríguez, cap d’estudis d’ESO de La Salle Figueres, que subratlla que “l’educació no pot tancar la porta a la tecnologia, sempre que sigui entesa com un mitjà per aprendre i no com una finalitat en si mateixa”.
Lea del Pozo, fundadora de The Capsuled, la primera xarxa social educativa creada a Catalunya, alerta que la tecnologia “no té cap sentit si no té uns objectius curriculars i metodològics clars, ja que és un mitjà, no un fi en si mateix”. I afegeix: “Això ho hem de tenir tots clar”. En paraules de la també directora editorial de Tekman Books, “el que importa no és que a l’escola del teu fill treballin amb tauletes, sinó el que fan amb les tauletes, per què i quan”. Del Pozo també defensa que la tecnologia “ha de servir per personalitzar l’educació i ajudar tant com sigui possible cada alumne a trobar el seu talent”. Una eina, en definitiva, per donar oportunitats als alumnes.
Nou entorn
La irrupció de la xarxa al món educatiu fa temps que és present. Cinc o sis anys enrere, no obstant, hi era d’una manera gairebé testimonial. Al llarg d’aquest temps, les escoles de La Salle en general, i La Salle Figueres en particular, han fet una aposta clara per incorporar aquest món en el seu dia a dia. “Ara bé, per arribar on som avui, hem necessitat temps per assimilar i formar el professorat en l’ús de la tecnologia i també en el seu potencial metodològic”, matisa el seu director.
La Salle Figueres compta amb una aula d’informàtica amb 30 ordinadors i una aula mòbil amb 25 portàtils. Els alumnes d’ESO del centre treballen amb els seus netbooks, des d’on tenen accés als seus llibres digitals i poden interactuar amb els seus companys i mestres, elaborar treballs, publicar documents, compartir tasques i treballar de manera col·laborativa. Tots treballen, també, amb altres continguts digitals que es troben a la xarxa i que són seleccionats pel professorat, com ara exercicis autocorregibles, documentals, reportatges, imatges, webs educatives i, també, eines web 2.0.
“El que trobem a la xarxa, a més, es pot compartir amb una facilitat extraordinària, i això ha afavorit que la construcció del coneixement hagi deixat de ser una feina individual per convertir-se en un escenari de grup”, destaca d’internet Juanjo Rodríguez. Internet, alhora, és una font inesgotable de recursos i eines que poden ajudar el professorat a preparar i desenvolupar les seves classes. “L’aula, per tant, és un espai on tothom aprèn i es fa en equip”, prossegueix el cap d’estudis d’ESO de l’escola.
Què li ha reportat l’experiència de treballar amb la xarxa al centre i a la comunitat docent que el conforma? “Un canvi de paradigma a l’hora d’exercir la nostra feina”, apunta Jordi Gibert. El director del centre subratlla, tanmateix, que la funció del professorat “ja no és tant fer sessions de classe en què el mestre exposa, sinó que aquesta figura ha passat a ser l’orientador que guia l’aprenentatge dels alumnes, els quals esdevenen els autèntics protagonistes del seu aprenentatge”. Un alumne que, al seu torn, també ha evolucionat, i que Gibert descriu com a “més autònom i creatiu, en tant que creix a partir de les orientacions que rep dels seus mestres”.
Redefinició de rols
Aquest nou context digital ha canviat clarament el rol del mestre i la dinàmica de treball a l’aula, que té poc a veure amb la de fa 10 o 20 anys. “El mestre ja no exposa magistralment i no té el coneixement universal, sinó que adopta un paper més de guia, de brúixola i acompanyant de l’aprenentatge dels seus alumnes”, destaca Juanjo Rodríguez. “En aquest procés tothom aprèn i fins i tot es donen casos que els alumnes ensenyen coses als mestres, quan troben informació d’interès o descobreixen un programari o una aplicació que els facilita un procés que estan treballant a l’aula”, afegeix.
Des del clúster Edutech ressalten, tanmateix, que “un dels aspectes més potents que poden oferir les tecnologies és la possibilitat de compartir i construir llenguatges i significats, de manera social i creativa”. La introducció de les tecnologies facilita que la transmissió del coneixement, que abans es produïa fonamentalment en una sola direcció -del professor a l’alumne-, pugui transformar-se en una construcció social del coneixement mitjançant dinàmiques d’intercanvi i participacions més actives i participatives.
“En aquest nou escenari, el professor és un facilitador de diàleg, experiències i moments d’intercanvis”, apunten des del clúster Edutech, i també fan referència als pares i mares dels alumnes, que també desenvolupen el seu particular rol en aquest nou escenari educatiu.
“Els pares el que volen és tenir la certesa que sota aquests models educatius basats en tecnologia hi ha models pedagògics de base que asseguraran que els seus fills aprendran millor o sortiran més ben preparats per a la societat”, conclouen.