Vull un altre fill, però la meva parella no. Què fem?

BarcelonaA Catalunya neixen 1,1 fills per dona. Segons l'Idescat, els últims anys han augmentat les famílies més petites amb un sol fill i ha disminuït la tendència a tenir-ne dos, però sobretot tres fills o més. La precarietat laboral, els nous patrons familiars o les parelles tardanes són algunes de les causes d'aquesta tendència demogràfica. En aquest context, què passa quan un dels membres de la parella vol més fills i l'altre no?

Segons la consultora de criança conscient Míriam Tirado, voler més fills o no voler-ne més és una decisió lliure, però està condicionada per factors externs com la pressió social o les mateixes conviccions. "Realment, mai acabem de ser lliures del tot perquè portem a sobre la nostra motxilla, les nostres creences, la nostra història, les experiències viscudes com a infants amb la nostra família o el que hem sentit dir als nostres pares", assegura Tirado.

També pesa el fet d'haver tingut germans o no haver-ne tingut, apunta el psicòleg Pere Font Cabré, fundador i director de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella (IESP): "Per a la gent que ha crescut amb pocs germans, pot ser encara més important pel fet de voler donar als propis fills el que es pot considerar una experiència que no s’ha tingut i que hauria agradat molt tenir".

El paper del primer

Moltes famílies també noten la pressió del fill actual, que demana un germà o germana als pares. Segons Tirado, aquesta decisió correspon als adults. "No tenen aquest dret. Si es tenen germans, fantàstic. I en cas que no, també. Sempre tendim a pensar que és pitjor, però no és ni millor ni pitjor, sinó diferent. L'important és la capacitat, l’energia, les ganes i el desig d’aquests pares d’acollir i acompanyar una nova vida amb tot el que aquesta nova vida comportarà durant molts anys". I alerta: en el cas que no hi hagi germanet o germanets —i si n’hi ha, també—, convé que els murs del niu siguin porosos, "que l’espai de casa pugui ser compartit amb amics i familiars de la mateixa edat, de tal manera que no es creixi aïllat i amb un ventall pobre de relacions", destaca Font, que remarca el paper de l’escola, les extraescolars i els esplais i caus per a la socialització de les criatures.

Quan hi ha desacord

Més enllà del desig del primer fill per sumar un membre a la família, algunes parelles discrepen sobre la decisió entre ells. Segons els experts, la clau per resoldre aquest conflicte es troba en una bona comunicació. "Quan hi ha molta disparitat de criteri a l'hora de prendre aquesta decisió, cadascú sentirà que acceptar la decisió de l'altre implica la seva pròpia renúncia i no escoltar el seu desig o el que el seu cor i el seu cos li diuen", afirma Tirado.

Per al membre que cedeixi i accepti el que vol l’altre, sigui el que sigui, pair aquesta traïció als seus propis desitjos no serà fàcil. "És un tema molt delicat dins del món de la parella; provoca moltíssim dolor", subratlla Font Cabré.

Com a psicòleg ha treballat amb parelles que s'han trobat en aquesta situació i els recomana arribar a acords, i també haver tingut aquesta conversa d'entrada. "A les parelles joves els sembla que no cal, però és molt important, quan es defineix el projecte de futur, tenir un acord de base sobre quants fills es desitgen".

Haver parlat d’aquest tema clau a l'inici de la relació prevé disgustos i, segons defensa Tirado, l'acord inicial ha de ser revisable. "Tu pots haver dit en un primer moment que vols tenir dos o tres fills –quan no tens ni idea de què implica, què suposa i què és tenir fills– i, després canviar d'opinió quan ja en tens un i ja saps de què va i tens unes circumstàncies de parella, de família i laborals que poden ser diferents que abans".

Pere Font discrepa en la dificultat de reobrir el debat sobre la marxa. "Per exemple, una parella pot decidir que no volen tenir fills, però un dels dos pensa que potser més endavant l’altre canviarà de parer. I si no ho fa? I si un, de cop, decideix que ara sí que vol tenir fills, i l’altre confirma que no en vol?". Segons l'experiència del terapeuta, el desacord en una qüestió tan vital condueix, "amb relativa facilitat", al trencament.

Tancar el debat en fals pot obrir una esquerda a la relació i pot deixar una espina clavada en el cònjuge que hagi de fer el contrari del que vol. Una situació que només podrà evitar, segons Font, una parella molt forta: "Avui en dia no tothom està disposat a sacrificar projectes personals tan importants com tenir fills, de la mateixa manera que també costa molt assumir el fet de tenir-ne si no se'n volen. Sense solidesa, maduresa i ganes, més val no tenir-ne o no tenir-ne més", sosté.

Mirar més enllà

Míriam Tirado prescriu ajuda professional per superar els retrets i treballar i revisar el que creiem que volem. "A vegades, valorem més el que no tenim o el que imaginàvem que tindríem, que el que realment tenim. On ens enfoquem? Tu vols tenir un fill, però després potser aquest fill no arriba. I a vegades hi ha aquesta tendència a fixar-nos més en allò que ens falta, i ens perdem valorar profundament tot allò que tenim, que és moltíssim i que, si ho perdéssim, ens moriríem de pena i de dolor. Però quan ho tenim, és com si no ho valoréssim", reflexiona.

Tirado proposa que es reflexioni sobre el perquè del desig de tenir més fills i assegura que s’hi pot amagar la incapacitat de trobar la felicitat en un mateix: "A vegades també hi ha persones que posen la felicitat a l’exterior, a tenir més, en això: «Si tinc un fill, seré més feliç. Bé, en tinc un i potser no en soc tant, però vaja, si en tinc dos, seré més feliç». Sempre posant aquest anhel de felicitat a l’exterior, a tenir més coses o més situacions que ara no tinc perquè em facin arribar a la felicitat". Segons la consultora de criança conscient, la felicitat ve de dins i d'un mateix. "El buit, si és que hi és, ens l'hem d'intentar omplir des de nosaltres. I això requerirà molta feina a fer, molt creixement personal. I anar a aquests buits perquè, a vegades, moltes de les discussions sobre si tenir fills o no parteixen de creure que, fent altres coses o tenint altres coses o envejant el que altres tenen, omplirem més aquest buit". En comptes d’intentar omplir-lo, doncs, es tracta de connectar amb les necessitats i desitjos d'un mateix. "Qui sigui capaç de fer aquests deures amb un mateix i en parella creixerà; previndrà fissures, rancúnies i comptes pendents".

Tres passos per gestionar el conflicte

• Definir bé el projecte de vida abans d’iniciar la convivència, almenys en aspectes tan crítics com tenir fills o no.
• Els experts recomanen comunicar els desitjos d'un i de l'altre per arribar a acords. Tenir desavinences no vol dir que aquella unió estigui abocada al fracàs.
• En el cas que els membres d'una parella no se’n surtin sols i es trobin estancats, és recomanable buscar ajuda professional.