Les primeres vacances dels separats amb criatures acostumen a ser dures. Encara estem atordits per la separació i ens veiem incapaços de tornar a l'apartament o a la caseta que llogàvem quan estàvem junts, de manera que hem de començar de nou, pensar un lloc, posar-hi una il·lusió que no tenim i mirar de convèncer les criatures que no passa res i que ens divertirem moltíssim. Per això, després de l'experiència, hi ha separats que arriben a la conclusió que passar l'estiu sols amb les criatures no funciona, i busquen a veure si hi ha viatges, estades, qualsevol cosa per a separats amb nens.
A mi no m'han agradat mai els viatges en grup. Reconec que l'únic que he fet, a Rússia quan encara existia l'URSS, va ser també un dels més divertits. Però crec que un grup nombrós, quan viatja, perd la porositat, la vulnerabilitat que tens quan viatges sol o en parella. Els grups nombrosos transporten amb ells massa coses, traslladen allà on van el soroll del seu món, els seus prejudicis, les seves històries. El grup protegeix, aïlla de l'entorn, i, com un científic maldestre, altera massa el que la gent que en forma part observa o experimenta. L'experiència del propi grup acaba sent més important que el racó de món que visites i la gent que hi viu.
Relació sense defenses
Per a mi, formar part d'un grup de quaranta espanyols amb sandàlies i ronyoneres que envaeixen la cabana d'un massai no té cap gràcia. I si no m'agraden els viatges organitzats, penso que encara m'agradarien menys els viatges per a separats amb criatures. Quina mandra descobrir ja el primer dia que al grup no hi ha la mena de gent que t'imaginaves, i que te les hauràs durant deu o dotze dies amb criatures consentides, amb nens abduïts per les maquinetes o amb dones que porten de viatge més la seva condició de mares que de dones.
De la mateixa manera que el viatge organitzat t'evita (o et pren) el vertigen mateix del viatge, aquesta sensació de desemparament que pots arribar a experimentar quan ets l'únic estranger d'un autobús en un país estrany, el viatge dels separats amb nens et pren el vertigen meravellós de relacionar-te sense defenses amb els teus fills. No res: el primer estiu s'ha de passar com es pugui. Però el segon, i els que vindran, més que problemes, són grans oportunitats.