Segons la plataforma Iniciativa per a la Reforma Horària, que compta amb el suport de la Fundació Jaume Bofill
1 min
L’horari del nostre país es diferencia de l’europeu per un retard en totes les activitats quotidianes, fonamentalment per la durada de la pausa del dinar i l’allargament de la jornada laboral fins tard al vespre.
Els comerços s’adapten a l’horari laboral de la població i tanquen dues hores més tard que a la resta d’Europa, com a mitjana.
El total d’hores lectives a les escoles és similar a l’europeu, però es diferencia fonamentalment en la distribució de festius (excessiva concentració en determinats períodes), que dificulta la conciliació amb la vida laboral de les famílies.
L’allargament de la jornada comporta menys hores de son i augment del nivell d’estrès, cosa que té com a resultat una salut pitjor entre la població i un rendiment escolar i laboral més baix.
Les llargues jornades laborals disminueixen la rendibilitat de les persones a la feina i augmenten els seus riscos físics i psicosocials. Comporten, per tant, menys productivitat i descens de la competitivitat empresarial.
Els horaris extensos, units a l’ús diferent del temps d’homes i dones -que implica dobles jornades per a elles-, a més dels insuficients serveis de suport a la cura dels fills impacten negativament en la natalitat, que a Catalunya té un dels índexs més baixos d’Europa (1,32 fills/es per dona).