Fem el canvi? Passar del bressol al llit

Per norma general, els dos anys solen ser el moment que els experts consideren més adequat per fer passar la canalla del bressol al llit, tota una fita per als més petits, que comencen a fer-se grans. El millor, en tot cas, “és no fixar una data concreta, ja que els nens, i sobretot en aquestes edats tan primerenques, mostren una velocitat de maduració cerebral diferent en cada cas”, afirma l’especialista en trastorns del son de l’Hospital Quirón Barcelona Àlex Ferré, que també fa especial èmfasi en el fet de no precipitar-se. Quin moment pot esdevenir l’idoni, aleshores? Aquell en què el nostre fill ja controli els esfínters durant el dia, sigui capaç de comunicar-se i expressar les seves sensacions i hagi pres més o menys consciència dels elements que conformen el seu entorn, dins i fora de casa.

Fer-los partícips de tot

Al marge de l’aspecte logístic, deixar d’utilitzar el bressol també pot deure’s a una qüestió de comoditat -quan el nano ja no cap al bressol o no té gaire marge per moure’s- o de seguretat -per evitar que es posi dret, surti ell sol del bressol i caigui, o bé es doni algun cop contra el capçal o les baranes-. ¿I si el canvi del bressol al llit coincideix amb l’arribada d’un germà petit? “Si el canvi s’ha treballat bé des del principi no ha de ser contraproduent, però això implica haver explicat durant tot l’embaràs què està passant i què comporta ser un germà, a més d’haver fet partícip el nen de la preparació de l’habitació del seu germà”, subratlla Ferré.

La comunicació, precisament, és l’element clau que determinarà l’èxit o el fracàs del canvi, un canvi que s’ha de fer de manera progressiva i sempre compartida amb el nen, explicant-li i raonant-li bé les coses i, sobretot, fent-lo partícip de la decisió. Un principi fonamental per treballar aquest canvi, en paraules de l’especialista en trastorns del son de l’Hospital Quirón Barcelona, és que “prèviament al trasllat oficial a la nova habitació el nen s’hi quedi algunes estones jugant, durant el dia, perquè vagi reconeixent l’entorn i l’associï a coses positives”. “Per preservar aquestes associacions positives, hauríem d’evitar castigar la canalla a la seva habitació, almenys al principi”.

Prendre protagonisme

En el cas de l’Akshai, que ara té quatre anys, el pas del bressol al llit va coincidir amb diversos aspectes, quan el nen tenia aproximadament dos anys i mig. D’una banda, els seus pares ja el veien “grandet per dormir al bressol i, tot i que no ho feia, ja hi podia pujar i baixar solet”, explica la Carme Palma, la seva mare, que aleshores, just quan faltaven tres mesos perquè tingués la seva segona criatura, volia “evitar fer coincidir l’arribada de la Zènia amb el canvi, perquè l’Akshai no associés una cosa amb l’altra o se sentís desplaçat”. A més, buscava que el seu fill “comencés a adquirir una mica més d’autonomia i a disposar del seu propi espai”.

Prèviament al moment del canvi, la Carme i el seu marit li anaven dient que “aviat tindria el seu llit de nen gran”, i l’hi anaven pintant “com una gran cosa”, i també van sortir a mirar llits amb ell dos o tres cops. “L’habitació era la mateixa on ja tenia el bressol, així que, en aquest sentit, no va ser un gran canvi”, recorda la seva mare. El dia que van muntar-li el llit, els pares de l’Akshai van posar “uns llençols comprats especialment per a l’ocasió amb un dels seus dibuixos preferits d’aleshores, els avions, i van col·locar tots els seus ninos i peluixos als peus del llit”, prossegueix la Carme. Durant aquell dia i els següents, la família no va dubtar “a comunicar el canvi als amics i familiars” i, cada cop que algú venia a casa, li ensenyaven l’habitació de l’Akshai, “donant-li un gran protagonisme”.

Adaptació progressiva

Si quan fem el canvi d’habitació o de llit el nen ofereix resistència a l’hora d’anar a dormir, pares i mares haurem d’actuar per revertir aquesta reacció. Com? En paraules d’Àlex Ferré, que fuig de les pautes que són o massa estrictes o massa laxes, “cal trobar el terme mig, marcant uns límits i pautes però sense generar un trauma excessiu a la criatura deixant-la plorar desconsoladament”. En aquest sentit, recomana “un mètode d’extinció gradual, consistent a marcar unes pautes però no deixar d’atendre en tot moment la demanda del nen”. “Tot i que haurem de ser conscients -afegeix- que, a poc a poc, haurem d’anar-nos allunyant perquè vagi guanyant confiança progressivament”. La tècnica del reforç positiu, premiant aquells petits progressos del dia a dia, també serà un mètode que ajudi a assolir la fita.

Tornant a l’Akshai, la seva mare no recorda l’adaptació dels primers dies com a gaire traumàtica: “Em sembla recordar que es va despertar algun cop plorant i cridant-me des del llit, però val a dir que, aleshores, el nen no dormia tota la nit seguida”. Quan ja va agafar més confiança a pujar i baixar del llit, el nano anava a l’habitació dels pares quan es despertava. “Una cosa que continua fent ara perquè, que jo sàpiga, no té costum de despertar-se i quedar-se al seu llit”, afegeix la Carme.

Les rutines prèvies al moment de ficar-se al llit, que en el cas de l’Akshai no han variat gaire des del canvi, consisteixen a explicar-li un conte al llit i després quedar-se amb ell fins que s’adorm. Unes rutines que han ajudat el nen a agafar la confiança i la tranquil·litat necessàries per dormir al seu “llit de nen gran” sense cap problema.

Algunes pautes: una bona higiene i qualitat del son

• Ficar el nen al llit quan encara estigui despert.
• Ficar el nen sempre al mateix llit per dormir.
• Posar un objecte (joguines o ninos) a dormir amb ell.
• Seguir un horari estable durant el dia.
• Intentar anar establint un horari regular del son.
• Separar clarament les activitats diürnes de les nocturnes, ensenyant al nen que la nit és per dormir.
• Escollir conjuntament quines activitats es faran abans d’anar a dormir (pijama, cançó, conte, etc.).
• Durant la lactància nocturna, intentar interactuar el mínim possible amb el nen.
• Anar recordant per avançat quan és l’hora d’anar a dormir.
• Intentar que el nen sempre s’adormi sol.
• Crear un ambient adequat en els moments previs d’anar a dormir per evitar estímuls que no ajudin a relaxar-lo: volum baix, llum tènue, evitar activitats i jocs que el sobreexcitin, etc.