“L’educació canvia molt lentament”, assegura el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. Malgrat això, hi ha tendències actuals que es pot aventurar de manera optimista que d’aquí quinze anys seran les dominants.
Imaginar com serà l’escola l’any 2030 és un exercici de ciència-ficció. Falten quinze anys, que pot semblar molt o poc, com el got que es veu mig buit o mig ple, i que científicament només té una mirada: és a la meitat. Per a la directora de l’escola Virolai de Barcelona, Coral Regí, l’escola del futur, que ja ha començat a sembrar la llavor en el present, formarà alumnes amb els valors de la creativitat, l’empatia, l’esperança, la risilència (s’hauran d’enfrontar a molts canvis) i la perseverança (hauran d’acceptar els fracassos i els errors).
A partir d’aquí, l’alumne farà del seu aprenentatge un DIY, és a dir, una activitat activa seguint la filosofia del do it yourself (fes-t’ho tu mateix), perquè farà servir totes les eines que tindrà a l’abast (incloent-hi el mòbil, que el farà servir com una llibreta i un paper) per estar en procés d’aprenentatge constant i continu. “A la nostra escola treballem per avançar aquest futur”, comenta Regí.
Primers passos
Però, com ho fan? Amb projectes interdisciplinaris, que aporten mirades globals del coneixement. “Només impartim les matèries instrumentals: les llengües i les matemàtiques; la resta són treballs de temàtiques diferents que es presenten a l’escola i en altres centres cada mes i mig”. Per exemple, i gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, els alumnes de 4t d’ESO han fet un projecte sobre les ciutats intel·ligents ( smart citys ) que els ha permès estudiar urbanisme, tecnologia i arquitectura, entre d’altres. “L’objectiu final és que l’escola estigui unida a la vida”. Aprendre no serveix per passar un examen sinó per resoldre problemes i reptes que siguin útils per a la vida diària de la societat.
Per la seva banda, els alumnes de 5è i 6è de primària preparen el projecte “El mòbil”. A l’aula hi trobem tots els alumnes barrejats. L’espai no és el formal típic de l’escola. “I de cara al futur volem que sigui menys formal, que hi hagi grades, que facilitin més la comunicació entre ells, perquè la competència bàsica és saber explicar i escoltar”. El cas és que a través del projecte “El mòbil” els alumnes s’han introduït en la història, en la creativitat, en l’acumulació de dades, en la comunicació humana i més àmbits. “Volem que construeixin i ordenin el que aprenen i, per tant, que sàpiguen seleccionar la informació que troben per diverses vies, com ara la internet”.
L’escola del 2030, doncs, esmicola el currículum de la Lomce, que fa llistes interminables dels temes que s’han d’impartir. “El funcionament de les matèries és del segle XIX, i l’escola actual i la del futur no seguirà aquest patró”, continua Regí. En aquest sentit, el mestre d’escola i professor de pedagogia de la Universitat de Girona (UdG), Xavier Besalú, afegeix que “el currículum de secundària de la Lomce, amb més de 1.000 pàgines, no té comparació a Europa i indica desconfiança cap als professionals de l’educació”.
La persona, al centre
Per continuar amb les fonts d’aprenentatge, Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, indica que no seran totes virtuals “perquè el coneixement també està dipositat en les persones: els alumnes podran visitar o entrevistar virtualment experts, científics o persones que estan tirant endavant projectes relacionats amb allò que estan aprenent”. És cert que “guanyaran força el software educatiu i col·laboratiu i les plataformes d’aprenentatge i contingut educatiu, que cada vegada seran més sofisticades i més capaces no només d’oferir continguts sinó d’oferir feedback i orientacions personalitzades”.
De la mateixa manera que l’alumne aprendrà amb fonts diversificades, el mestre “ja no tindrà com a activitat principal xerrar i escriure a la pissarra ni fabricar fitxes, perquè esdevindrà un dissenyador d’experiències, entorns, itineraris i ecosistemes d’aprenentatge que els alumnes podran fer servir en treballs cooperatius per crear aprenentatge”, continua Palacín. Així, el mestre es converteix en un coach de l’aprenentatge, “un tutor del grup i personal, que al mateix temps dissenya els itineraris i els ecosistemes d’aprenentatge”.
De classes magistrals, el director de la Fundació Bofill creu que “en seguiran existint algunes, com també alguns exercicis clàssics, però prendrà més rellevància tot el que té a veure amb la feina col·laborativa, l’anàlisi de casos, els projectes (“aprendre fent”, “aprenentatge basat en problemes”, “aprenentatge per projectes”)”.
El paper del mestre
El professor Xavier Besalú sosté una altra opinió, perquè opina que el paper del mestre serà menor, i sobretot centrat “en les bosses d’infants i joves amb dificultats i buits, en què el mestre actuarà com a factor compensador i ordenador”. El mestre també serà l’encarregat d’avaluar l’alumne i això demanarà coneixe’l com a persona per saber-ne les habilitats i els defectes. “L’avaluació serà una ajuda personalitzada, que no tindrà res a veure amb els títols, que sempre es poden preparar expressament, i que s’hauran de fer, però que no tenen res a veure amb l’educació”.
Segons Besalú, l’aula i l’escola tindran més sentit que mai, perquè en un món virtual, “aportaran el contacte físic, la socialització, la verbalització del coneixement per tal de solidificar-lo i sotmetre’l a crítica”.