Què hi ha darrere d'un infant que es queixa per tot?

BarcelonaPerquè s'ha de dutxar després d'estar tot el dia jugant amb el que ha volgut, perquè per berenar hi ha un entrepà de formatge en lloc de pernil com ell volia, perquè no es pot quedar a veure un dissabte al vespre la sèrie que li agrada després de monopolitzar la televisió durant una hora, perquè no vol marxar d'un lloc quan els pares fa tres hores que miren com juga... Hi ha infants que a partir de certa edat es queixen per tot, un fet que suposa un desgast important per als pares. Per què ho fan? Es pot corregir?

A quina edat comencen a incrementar-se les queixes?

A partir dels 6, 7 i 8 anys (les nenes poden fer-ho abans), els infants incrementen les queixes perquè la seva capacitat de raonar és "més concreta" i comencen a qüestionar-se que els pares tinguin la raó absoluta, tal com acostumen a pensar quan són més petits. "Es comencen a plantejar que allò que diu el pare o la mare no és el que han de fer i, a més, tenen arguments per rebatre el que ells pensen", explica la psicòloga infantil i juvenil i psicopedagoga, Patricia Gómez.

Per què ho fan?

A banda dels canvis en la seva capacitat de raonar, hi ha una suma d'altres factors que fan que la queixa s'instauri en el seu comportament. "Acostuma a passar en infants que tenen massa coses i no són capaços de gaudir, que s'avorreixen poc i que normalment tenen pocs hàbits i normes", apunta l'experta. Engeguen la televisió, exemplifica, miren uns dibuixos i al cap de cinc minuts estan canviant de canal perquè ja en volen veure uns altres. "Valoren molt poc el present perquè ja estan pensant en què tindran després", afegeix.

Com es pot revertir?

Perquè comencin a valorar tot el que tenen, la clau principal, assegura l'experta, és no "donar-los tot perquè sí, sinó a partir d'unes normes". "Per exemple, quan s'esforcin en alguna cosa, poden tenir una conseqüència positiva com ara escollir una activitat, només una, de les moltes que la família pot fer el cap de setmana". En aquest procés és important que vegi que no només es premia el seu esforç, sinó també el dels pares o germans, si n'hi ha. "Si la mare s'ha esforçat a la feina durant tota la setmana, també la família gaudirà del pla que ella vulgui fer el cap de setmana" concreta.

Una altra de les claus que també ajuda a modificar aquesta conducta és que tingui estones per avorrir-se. "Se li poden donar idees, com ara que miri algun llibre o jugui amb una joguina que tenia oblidada, i al principi pot costar i l'infant pot mostrar reticència, però la idea és que vegi que les coses del dia a dia el poden fer feliç i com a pares no ens hem de sentir malament perquè no hem anat aquí o allà", explica.

S'han d'utilitzar conseqüències negatives?

Per a la psicòloga infantil i juvenil, les conseqüències negatives serien les últimes a les quals s'haurien de recórrer i, en cas que es fes, sempre seria d'una forma ben argumentada i donant alternatives. "Per exemple, si el nen ha escollit un pla pel cap de setmana i, mentre la família el fa, es queixa, se li pot dir que el pròxim pla no l'escollirà ell, sinó els pares", apunta.

Què pot passar si no s'actua?

Si no es fa res, la psicopedagoga assegura que a l'adolescència la situació encara es descontrolarà més. "El sistema de recompensa durant l'adolescència encara és molt més immediat i si no posem límits ara, anirà a pitjor", alerta.