Eines per fomentar la lectura

Que els nens s’aficionin a la lectura no és fàcil. Alguns diuen que les videoconsoles, les tauletes o els mòbils tenen molt a veure amb el seu desinterès, que els infants passen més temps davant de la pantalla que d’un llibre i que és difícil que, amb tant d’estímul, s’enganxin a una activitat, la lectura, que requereix concentració i, segons l’edat, no poc esforç.

D’altres, com el cofundador de l’editorial Boolino Sven Huber, opinen en canvi, que les noves tecnologies d’avui equivalen a la televisió i ràdio d’ahir i que ara, com llavors, el secret per convertir un nen en un gran lector no és tant prohibir aquest tipus de tecnologies com dosificar-ne l’ús i, sobretot, fer de la lectura un moment únic, especial.

Llegir als nens petits abans d’anar a dormir, fer lectures compartides amb els que s’estan iniciant en la lectoescriptura o conversar sobre llibres amb qui ja té un hàbit lector eren i continuen sent, segons el cofundador de Boolino i l’estudi nord-americà en què basa les seves paraules, rutines indispensables per introduir els nens en la literatura i potenciar que sigui una afició positiva. Però si, a més de nodrir l’infant de records agradables relacionats amb la lectura, volem que el nostre fill s’enganxi als llibres i en gaudeixi amb companyia adulta o sense, haurem de fer un pas més i dirigir els nostres esforços a dotar-los de contes, novel·les, poemaris o còmics que s’adaptin a la seva edat i gustos. Perquè, tal com explica Huber, en qüestió de llibres els infants són com els adults: si pel tipus de lletra o pel contingut un conte els és massa complicat, els frustrarà, i si és massa simple o no connecta amb els seus interessos, els avorrirà.

“Si jo vull que el meu fill faci esport, l’apuntaré a l’esport que li agrada. Amb la lectura passa el mateix. Si jo vull que el meu fill llegeixi i sé que la lectura és més complicada que mirar la tele, hauré de convertir la lectura en alguna cosa que li agradi, que sigui divertida i que no sigui una obligació”, afirma el cofundador de Boolino. Una declaració d’intencions que està en total consonància amb l’empresa que representa, amb més de 80.000 exemplars a la seva base de dades i amb diferents eines perquè els pares puguin triar els que responguin millor al nivell lector i als interessos dels seus fills. I és que aquesta web, a més de comptar amb els comentaris i ressenyes literàries d’usuaris i bloguers, suggereix llibres i itineraris lectors als pares en funció de la seva navegació i del perfil lector del nen, ajustant-se cada vegada més als gustos i a l’edat de l’infant.

La lectura com un joc

Malgrat ser puntera en aquest àmbit, Boolino no és l’única empresa que sustenta la seva existència en el foment de la lectura i que utilitza les noves tecnologies perquè els nens descobreixin el plaer de llegir en format paper. És el cas també de Xim i Xesca, una web catalana amb més de 2.000 exemplars a la seva base de dades i que, com la que representa Huber, centra els seus esforços a seleccionar els llibres que, per tipus de lletra, contingut i temàtica, s’adapten millor a l’edat del nen. La diferència entre les dues propostes és en els usuaris i en la funcionalitat. Mentre que Boolino facilita la selecció de llibres infantils i juvenils als pares, Xim i Xesca té com a destinataris els nens i els professors, i com a objectiu la millora de la comprensió lectora i, per tant, dels resultats acadèmics dels infants.

La creadora d’aquesta web, Eva Mateo, n’explica el funcionament: d’acord amb la selecció de llibres de Xim i Xesca, els professors n’escullen un, els nens el llegeixen i, quan l’acaben de llegir, entren amb la seva clau a la web, responen a un qüestionari i, si el superen, aconsegueixen un punt lector. Una metodologia que, segons comenta Mateo, converteix la lectura en un joc i permet als professors conèixer tant el nivell lector dels seus alumnes com els seus gustos literaris. “A Xim i Xesca el nen posa atenció en el que està llegint, llegeix fins al final i es fica realment en la història perquè sap que després, si contesta les preguntes, guanyarà aquests punts lectors. Els punts són la seva motivació i també són l’eina de què disposa el mestre per saber quina és l’activitat lectora dels seus alumnes”, comenta aquesta escriptora establerta a Alemanya. I, si bé recomana l’ús d’aquesta eina per fomentar la lectura, insisteix que l’interès d’un nen per aquesta activitat depèn en gran mesura dels pares, de l’exemple que donin a casa com a lectors i de l’esforç que dediquin a llegir-los, a xerrar sobre llibres, a anar amb ells a la biblioteca i, molt important, a posar al seu abast exemplars de qualitat literària.

I és que, per a la fundadora de Xim i Xesca, no qualsevol llibre és bo. “Al mercat hi ha molts llibres que són contes o novel·les en format còmic. De tant en tant, llegir un d’aquests llibres està molt bé. Però no podem pensar que només llegint aquests llibres el nen està llegint. És a través dels llibres de veritat que els nens agafen plaer a llegir”.

Fer-los protagonistes

No sabem què pensa la creadora de Xim i Xesca dels llibres de Micuento, però la veritat és que aquesta editorial ha aconseguit fer-se un lloc en el panorama català i que centenars de nens s’enganxin a la lectura gràcies als seus llibres personalitzats. El funcionament d’aquesta web, segons explica l’especialista en literatura infantil d’aquesta empresa, Muriel Bourgeois, és ben senzill: els pares entren a Micuento, escullen el llibre que els agrada, el personalitzen amb les dades i la foto de l’infant i, al cap d’uns dies, el reben a casa. “Busquem crear una connexió personal entre el llibre i el nen, de manera que ell se senti identificat amb la història i la visqui”, comenta Bourgeois. A més de parlar de les seves propostes en format paper, ho fa de la seva pròxima incursió en el món digital: una aplicació que permetrà la lectura compartida d’un mateix llibre sense oblidar-se del seu principal distintiu, la personalització dels personatges respectant l’argument del conte.

“Es tracta d’una proposta col·laborativa. Que la lectura no sigui un acte solitari, sinó que sigui un moment en el qual, en comptes d’aïllar-te de familiars i amics, t’hi uneixis”, explica Bourgeois. Com la resta dels seus companys, considera que el foment de la lectura ha d’iniciar-se des de la mateixa llar, amb l’exemple dels pares llegint i explicant contes als seus fills.

Fomentar la lectura des de l’escolta

Si algú sap com atrapar els infants amb les històries és Llorenç Giménez. Fa 21 anys que es dedica a narrar contes i ni el temps ni les noves tecnologies han impedit que la passió per la seva feina disminueixi ni que els nens deixin de quedar-se embadalits amb les seves rondalles. I, tot i que resulta difícil creure que qualsevol mortal pugui enganxar els infants amb les seves paraules, aquest contacontes valencià insisteix que sí, que tots som capaços de recrear una història i fer que els més petits en gaudeixin, que la visquin. L’única cosa que fa falta, diu, és perdre la por escènica i preparar la història amb antelació: revisant el llenguatge, l’argument o l’extensió del conte i adaptant-lo a l’edat del nen i, si és necessari, modificant-lo per complet per captar la seva atenció.

D’aquests i altres trucs en parla a Més contes, per favor!, un llibre que va escriure de manera conjunta amb Gemma Lluch i Joan Portell. Acompanyar-nos d’il·lustracions o fotos per narrar el conte, fer ús de rimes, refranys, embarbussaments i endevinalles, tirar d’anècdotes familiars, llegendes o cançons tradicionals i, fins i tot, inventar-nos un personatge són alguns dels consells que El Contacontes Llorenç ofereix als pares perquè els nens s’endinsin en el món de la literatura oral. I el més important de tots, gaudir. Si els adults es diverteixen, els infants també ho faran.