Connectant amb la vida

Fa dos anys sortia a la llum la notícia d’una nena anglesa de quatre anys que havia estat ingressada a la clínica Capio Nightingale de Londres -un referent mundial pels seus programes de desconnexió tecnològica- per rebre tractament psicològic i superar la seva addicció a l’iPad. Tot i tractar-se d’un cas extrem, els nens que acudeixen a centres especialitzats per desenganxar-se dels aparells electrònics cada cop són més petits. Ho confirma Marc Masip, director del programa Desconnect@, que treballa per fer un bon ús de les noves tecnologies: “L’edat es va ampliant per la franja alta i per la franja baixa. Cada vegada ens visiten persones més grans i nens més petits. Si abans la mitjana dels pacients que teníem era de setze anys, ara n’arriben que només en tenen deu, perquè els pares els donen un mòbil abans”.

El psicòleg aconsella a les famílies que no ho facin abans dels setze anys: “És una edat idònia, el necessiten abans? Els pares diuen que els volen tenir localitzats, però no els donen un Nokia sinó l’últim smartphone perquè així es connectin quan són a classe. L’escola ja els trucarà si passa qualsevol cosa!” Els casos que arriben a la seva consulta i a d’altres de semblants no deixen de ser una petita mostra d’una patologia molt més estesa i que es manté en l’anonimat. De fet, l’estat espanyol és el país amb més addicció adolescent a internet de tot Europa, amb un 21,3% de joves que estan enganxats a les xarxes, davant del 12,7% de la mitjana europea. Una gran part, però, no està diagnosticada: “Moltíssima gent, joves i adults, es passen hores i hores connectats, i els nois ja no saben diferenciar la comunicació virtual de la directa i perden relacions interpersonals i habilitats socials. Estem creant una societat covarda que no es mira als ulls quan es relaciona, i tindrem problemes en el futur”.

Davant d’aquest escenari, alguns experts recomanen que els nens no estiguin sobreexposats als aparells més de tres hores al dia, comptant-hi la televisió. Masip, però, no inclou la televisió ni li agrada parlar d’un mateix patró horari: “No és el mateix tenir la nòvia aquí que a fora. Prefereixo no parlar d’uns límits horaris, però el que és evident és que abans els parcs eren plens i ara estan buits. S’ha d’adaptar cada cas a la realitat, però més de dues hores em sembla desproporcionat”.

Pares desbordats

Pèrdua d’interès per les activitats socials i esportives, irritabilitat, trastorns en l’alimentació i en la son, ansietat i fins i tot agressivitat són els símptomes habituals de qualsevol addicció i que també es repeteixen en la relacionada amb un ús abusiu de mòbils o tauletes. “Hi ha adolescents que es passen setze hores navegant, que han estat a punt d’agredir el pare, que no fan esport, joves amb un baix rendiment acadèmic abocats al desastre”, adverteix Masip. Els infants han nascut i crescut amb les noves tecnologies i passar de l’ús a l’abús és molt fàcil pel seu alt poder de persuasió si no hi ha un control estricte dels pares.

“L’iPad està matant les joguines. Els cervells dels nens s’estan reprogramant des d’edats molt primerenques per rebre la gratificació instantània, que és el que els proporciona a totes hores la pantalla”, explica la periodista anglesa Tanith Carey, que ha escrit mitja dotzena de llibres enfocats a la criança dels fills. El psiquiatre Richard Graham també lamenta que “moltes famílies tendeixin a utilitzar els ordinadors, les tauletes o els telèfons intel·ligents com si fossin mainaderes”. “Si es permet que el nano es passi hores i hores davant d’una pantalla o si veu els seus pares fent el mateix, estem creant les condicions per establir una relació malaltissa amb la tecnologia”, diu.

L’Elisabet, mare d’una nena de sis anys, reconeix que sovint li deixa l’iPad a la seva filla per poder fer les tasques de casa: “Quan necessito temps per a mi l’hi deixo, el problema és agafar-l’hi després”. La seva insistència ha anat en augment: “Quan està avorrida me’l demana i s’hi podria passar molta estona, però quan ja l’ha fet servir una hora el guardo encara que rondini una mica”. Al seu marit, el Robert, li costa més veure-la jugant a l’iPad: “Encara la veig petita, i així l’hi dic a la nena. Sempre li comento que ha de jugar amb joguines perquè quan sigui més gran ja no ho farà, però aquests aparells la sedueixen més”.

El paper dels pares és fonamental perquè són el mirall dels seus fills i, per tant, han de predicar amb l’exemple fent-ne un ús racional i no vivint pendent dels missatges del mòbil. El director de Desconnect@ anota que “els pares haurien de fer molt més, però l’allau tecnològica també els ha afectat perquè se l’han trobat de sobte i ningú els ha explicat com fer servir tots aquests dispositius”. Masip considera que es tracta d’una problemàtica social: “Les escoles són víctimes d’un sistema educatiu imposat que no educa en el bon ús de les noves tecnologies, i això explica les preocupants dades d’addicció que tenim a casa nostra”.

Per aquest motiu Masip defensa que les noves tecnologies entrin al currículum escolar: “Potser no es pot fer una assignatura específica perquè el sistema no ho permet, però sí que poden fer formació als alumnes. Als centres on nosaltres hem fet xerrades el rendiment acadèmic ha millorat. Els mestres han de prendre consciència dels perills que comporta, perquè jo he vist nens plorant perquè els agafaven el mòbil, com si els tallessin una cama. Han interioritzat que aquests dispositius són una part més del seu cos”.

Dieta digital

Masip és el creador de FaceUp, una aplicació que permet conèixer el nivell de dependència de l’ smartphone i posar-se a dieta digital si calgués. Comptabilitza l’estona que estàs connectat diàriament, setmanalment i mensualment, i també registra el temps que s’inverteix en cada aplicació i els cops que s’accedeix a cada programa. Aquesta aplicació no té el suport de l’empresa líder en el sector: “Apple ens va dir que no ens deixava introduir aquesta funció als seus dispositius perquè no vol que la gent sàpiga quantes hores està connectat amb el mòbil perquè s’espantaria. Per tant, ho hem de fer amb unes altres estadístiques. Amb Android sí. Nosaltres remarquem que no estem en contra de les noves tecnologies, sinó que només volem que se’n faci un ús adequat, assumint, això sí, que si una persona no se sap controlar no les hauria de fer servir. Per entendre’ns, si no saps beure una cervesa perquè després te’n beus deu més, no en beguis”.

Seguint la teràpia conductual del Peter’s Action Method, l’equip de l’Institut Psicològic Desconnect@ dóna pautes per al dia a dia per deixar en un segon pla les xarxes socials. Una quinzena de consells que passen per conduir, estudiar, treballar, fer esport o dinar amb els amics sense el mòbil, dormir amb l’aparell desconnectat per no alterar el son i no xatejar pel carrer. “L’any passat hi va haver tres mil morts de gent que passejava pel carrer utilitzant el mòbil. Aixeca el cap quan passegis, que potser trobes l’home o la dona de la teva vida!”, emfatitza Masip.

Que els pares s’involucrin en la teràpia resulta imprescindible per a l’èxit de l’empresa: “La família és el nostre pacient. Els pares arriben a tenir un 70% de responsabilitat en la millora dels fills”. Els psicòlegs d’aquest centre acompanyen els adolescents en aquest procés, amb jocs, passejos i converses que miren de corregir la falta d’autoestima i de seguretat que tenen amb un canvi de xip que els connecti amb la vida.

¿Són joves amb problemes emocionals o els tenen per l’addicció? “Tota addicció és conseqüència d’un problema i aquesta addicció causa problemes posteriors, però qualsevol infant s’hi pot enganxar, ningú n’està exclòs”. L’últim estudi que han elaborat i que presentaran pròximament sí que mostra el perfil dels screenagers, els adolescents de la pantalla: “Les noies són més addictes i poden ser molt extrovertides o molt introvertides, però tant nois com noies tenen poca autoestima, un estat físic bastant deplorable, una mala relació amb els pares i unes notes molt dolentes. Com més esport fan, menys enganxats estan”. La desintoxicació s’ha de completar, doncs, amb activitats a l’aire lliure, perquè tots els especialistes coincideixen a remarcar que la prohibició només farà que augmenti el seu desig, com passa amb l’alcohol o les drogues.